L'hidroducte Barcelona-Marsella costarà uns 2.500 milions d'euros
Brussel·les afirma que la infraestructura, rebatejada com a H2Med, va en la "direcció correcta" per rebre fons europeus
AlacantDe l'acord polític a l'impuls. La connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med però popularment coneguda com a BarMar, comença ha agafar forma. Els tres països implicats, Espanya, França i Portugal, confien que estigui operativa "al final d'aquesta dècada", en concret al 2030, i es converteixi en "el primer gran corredor de l'hidrogen de la Unió Europea", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres des d'Alacant. La canalització recorrerà 455 quilòmetres i s'instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres.
Els presidents espanyol i francès, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, António Costa, juntament amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von Der Leyen, s'han reunit a Alacant en el marc de la Cimera Euromediterrània (EuroMed) i han segellat l'acord polític al qual van arribar l'octubre passat, després d'enterrar definitivament el Midcat, el gasoducte que havia de connectar els Pirineus amb França i que el govern d'Emmanuel Macron no va voler mai.
Els tres països assumeixen que la infraestructura no resol el problema actual: la falta de gas rus i els possibles talls elèctrics que en derivarien, però defensen que és el camí a seguir per deixar de dependre, precisament, d'aquest combustible fòssil i, alhora, de Rússia. "La guerra ha fet palesa la necessitat d'augmentar la seguretat energètica a Europa i no dependre de tercers. Com més diversificació, menys dependència", ha dit Costa.
Finançament europeu
La presència de Von der Leyen ha estat significativa perquè un dels objectius d'Espanya, França i Portugal és que la connexió submarina rebi diners europeus. L'H2Med tindrà un cost aproximat de 2.500 milions d'euros, ha avançat Sánchez. Perquè això sigui possible, la infraestructura es presentarà el 15 de desembre a Brussel·les per intentar que sigui considerada un projecte d'interès comunitari i, per tant, rebi diners europeus.
Els tres països confien que la Unió Europea en financi el 50%, que és el màxim que pot cobrir la UE quan un projecte és declarat d'interès comunitari. L'altre 50% l'aportarien els operadors gasistes (Enagás i Teréga) i s'ha obert la porta a buscar altres inversors. Tot aquest procés durarà fins a finals del 2025, quan es començaria a construir l'hidroducte.
"Volem fer de l'hidrogen una part central del nostre sistema energètic en el camí cap a la neutralitat zero", ha reiterat la presidenta de la Comissió Europea. Von der Leyen ha abraçat el projecte i ha expressat que l'H2Med va en la "direcció correcta" per rebre els fons europeus: "Acollim molt positivament la sol·licitud".
Però no només és qüestió de presentar el projecte. La infraestructura submarina ha de seguir uns requisits, com ara que no serveixi per transportar gas natural, és a dir, que sigui un projecte que afavoreixi la descarbonització. Fins ara, aquest element havia generat discòrdia, en particular entre Espanya i França. Mentre que Macron sempre ha defensat que l'H2Med només transportaria hidrogen verd, el govern espanyol no havia tancat del tot la porta que durant un temps limitat també pogués transportar gas natural.
“El nostre interès és que sigui declarat per la UE projecte d’interès comú, i això només és possible si el destí de la infraestructura és transportar només hidrogen verd”, apuntaven aquest dijous fonts de l’Elisi. De fet, França ha recordat que si ha de transportar també gas no rebrà finançament europeu i que sense els diners comunitaris la construcció no seria viable. En tot cas, fonts del govern espanyol ja anticipaven dimecres que "l'escenari central" en què treballen és que transporti únicament hidrogen. La Moncloa assumeix així un escenari que volia evitar –que no transporti gas natural en cap moment– i ha acceptat la condició imposada per París.
2 milions de tones a l'any
Sánchez, amb cautela, també ha avançat que el 2030 l'hidroducte podrà exportar el 10% de l'hidrogen que es preveu que consumirà la Unió Europea (que serà d'uns 20 milions de tones: 10 milions de producció pròpia i 10 milions d'importades de països tercers, entre els quals els africans juguen un paper important). Això implicarà exportar 2 milions de tones d'hidrogen a l'any.
El que no queda tan clar és de quin hidrogen parlem. Espanya defensa la producció i l'exportació d'hidrogen verd, és a dir, el que durant el procés de creació (via electròlisi) utilitza energia renovable -solar i eòlica- i aigua. En canvi, França opta per l'hidrogen creat a partir d'energia nuclear que, tècnicament, s'anomena hidrogen rosa. De fet, Macron ha assegurat durant la compareixença als mitjans de comunicació que l'H2Med també estaria preparat per transportar aquesta mena d'hidrogen. "El que volem és produir-lo amb energia nuclear o renovables", ha dit. Ha estat l'únic dels tres presidents que s'hi ha referit explícitament. En tot cas, Macron té clar que serà així –França és una de les principals potències mundials d’energia nuclear, tot i els problemes que té actualment el seu parc– i el seu govern vol que el país sigui el líder europeu en hidrogen rosa el 2030.
El projecte H2Med planteja encara més incògnites. La tecnologia de l’hidrogen verd encara s’està desenvolupant i hi ha molts dubtes sobre la seva competitivitat, perquè fins ara no era rendible en comparació amb l'hidrogen que es crea a través de combustibles fòssils (que generen l'hidrogen gris) i que és el que avui consumeix part de la indústria espanyola.
El paper de Portugal
Portugal també entra en aquest joc. El país també té capacitat per produir hidrogen que exportaria a Espanya a través d'una connexió terrestre que connectaria la localitat portuguesa de Celorico amb Zamora (Castella i Lleó). En aquest cas, la infraestructura tindria un cost de 300 milions d'euros i també sol·licitaria diners europeus. L'objectiu seria convertir la península Ibèrica en un hub de l'hidrogen i distribuir-lo al nord d'Europa.
A banda, els tres governs s'han compromès a millorar les interconnexions elèctriques, un aspecte en què la península Ibèrica punxa. En aquest sentit, malgrat que l'objectiu de la Unió Europea per a l'any 2020 era que aquestes se situessin en el 10%, Espanya només en té un 3% amb França. "Cal electrificar", ha defensat Macron, que en plena aturada de les centrals nuclears ha hagut d'importar més energia que mai d'Espanya.