Un futur endollats a les renovables: aquesta és l'eina que farem servir quan no hi hagi sol ni vent

MadridQuant estaries disposat a pagar per no patir un tall elèctric? Aquesta és la pregunta de fons que s'amaga rere l'anomenat mecanisme o mercat de capacitat del sistema elèctric. Un mercat pensat perquè, a mesura que les energies fòssils deixin de tenir protagonisme, i siguin les tecnologies renovables les que produeixin l'energia, tant el subministrament com la seguretat energètica estiguin garantits en tot moment. Seran les comercialitzadores les que finançaran aquest mecanisme i, per tant, ho pagara els consumidors. Ara el govern espanyol acaba de posar la primera pedra perquè Espanya compti amb una eina així. En concret, ha tret a consulta pública la regulació del mecanisme de capacitat del sistema elèctric peninsular.

Pam a pam. Els mercats de capacitat són un dels pilars de l'última reforma del sistema elèctric europeu, tot i que històricament han estat damunt la taula. Països com Bèlgica, Irlanda o França ja els han implementat. Han nascut amb la filosofia d'assegurar que, en un futur, quan el mix elèctric sigui principalment o del tot renovable, es pugui donar una resposta i abastir tota la demanda elèctrica davant d'una situació sobrevinguda. Per exemple, si hi ha una caiguda de la generació renovable (en dependre de matèries primeres com el sol o el vent, és més inestable que les centrals de gas), o perquè el consum es dispara per un temporal de fred o una onada de calor. Per tant, també es busca “fermesa” en moments de possible estrès de demanda, expliquen fonts del ministeri de Transició Ecològica.

Les mateixes veus ho exemplifiquen així: "Es tracta d'un mecanisme més que ens pot ajudar a fer que la gent estigui tranquil·la inclús en aquells moments més estressants de l'any: en mig d'un anticicló, per exemple, a les nou de la nit quan no fa ni sol ni vent i fa fred. La demanda es dispara i és precisament quan els consumidors volen estar segurs".

És cert que aquest moment d'estrès podria no passar, però el que es paga és, precisament, la "seguretat" en cas que passi. És a dir, es retribueix perquè es pugui tenir coberta la demanda sense patir, per exemple, per un tall elèctric, com s'ha plantejat al principi. Ara bé, qui paga? I, sobretot, on van a parar els diners?

Com funcionen?

Aquesta retribució o ajudes les rebrien els generadors d'electricitat i les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia. Per exemple, les plantes de bateries pensades per guardar energia solar quan se'n produeix molta més que la que es consumeix. La idea és que a canvi d'aquesta retribució, en cas d'estar davant d'un moment d'estrès, la potència es mantingui. "¿Ens podem permetre com a país no donar resposta a la demanda elèctrica? Doncs creiem que no, perquè el valor que ens costa tenir un megawatt addicional és més baix que el valor d'un tall elèctric, per tant, té sentit econòmic i està justificat", argumenten des del ministeri de Transició Ecològica, els encarregats de dissenyar el sistema. De fet, aquesta va ser una de les carpetes que Teresa Ribera, actual vicepresidenta per a la Transició Energètica de la Unió Europea, va deixar en mans de la seva successora, l'ara ministra Sara Aagesen.

Ara bé, no tothom podrà participar d'aquest mercat. La lletra petita de la regulació que el ministeri ha tret a consulta pública estableix uns requisits per poder participar com a proveïdor d'aquesta capacitat (i, per tant, rebre la retribució addicional), les condicions sota les quals s'ha de prestar el servei, així com el règim retributiu i de finançament. L'eix vertebrador de tot plegat seran subhastes d'oferta: en guanyar-ne una s'entoma el compromís d'estar disponible quan ho requereixi l'operador del sistema elèctric, davant de possibles problemes o moments de tensió entre demanda i oferta. Tot i que hi haurà fins a tres subhastes, la principal podria convocar-se a meitat del 2025.

Incentiu per a l'emmagatzematge

En aquesta subhasta s'establirà una corba de potència (capacitat de donar resposta al moment d'estrès) en funció de les previsions de la demanda. La que sortirà més ben parada serà l'anomenada potència ferma, que vol dir que pot estar disponible amb més facilitat a l'hora de cobrir la demanda en el moment d'estrès.

La clau de volta és que les adjudicatàries rebin una retribució fixa, de manera que s'evitaria que es dispari el preu de l'electricitat, com sol passar en aquests moments. Alhora, és una forma d'incentivar la inversió en l'emmagatzematge i que es puguin desenvolupar aquests sistemes. Cal recordar que quan es guarda energia renovable és perquè no és necessària i, per tant, els preus estan per terra. Els cicles combinats en seran els més beneficiats, tot i que hi ha límits. En cas d'incompliment, la instal·lació podria perdre el dret a cobrar i, a més a més, es preveuen sancions.