Espanya, al podi de l'impagament de laudes internacionals amb Rússia i Veneçuela

BarcelonaDurant la Gran Recessió, els governs espanyols –primer el de Rodríguez Zapatero i després el de Mariano Rajoy– van passar la tisora a les primes a les renovables. Els inversors –majoritàriament estrangers– que gràcies a aquestes primes tenien unes expectatives de rendibilitat, van veure com els guanys previstos disminuïen o s'esfumaven. Empreses i fons van començar a demandar l'estat espanyol davant d'organismes d'arbitratge internacional, majoritàriament el CIADI, que depèn del Banc Mundial.

Els laudes s'han anat dictant i ara Espanya s'ha convertit en el país que té més resolucions pendents de pagament, empatada amb Veneçuela. I el tercer estat que més diners deu als inversors per laudes d'arbitratge internacional. Així ho revela l'Índex de Compliment de Resolucions Internacionals, una publicació anual elaborada pel departament d'estudis de la companyia NL Consulting que dirigeix el jurista i acadèmic neerlandès Nikos Lavranos, expert en procediments d'arbitratge d'abast internacional.

Segons l'informe, el nombre total d'arbitratges internacionals celebrats a escala mundial ja ha arribat als 1.257 processos, dels quals 890 han arribat a la conclusió (el 70%), mentre que 343 expedients més (el 27%) continuen el seu curs. Es desconeix l'estat de 24 procediments més (el 3%).

D'entre els 890 casos per als quals ja s'ha emès un laude, un 37% s'han saldat a favor dels governs denunciats, mentre que el 28% han acabat en una victòria dels inversors denunciants. El 19% dels expedients es van tancar amb un acord entre les parts, el 14% dels arbitratges van ser discontinuats i un 3% dels processos van concloure amb una decisió neutral per a les dues parts. Fins ara, un total de 132 països han estat denunciats almenys una vegada a través d'aquesta mena de procediments.

En total, només 60 dels 890 procediments que han culminat amb un laude definitiu estan en situació d'impagament (és a dir, el 6,7%). La llista de països que han incorregut en escenaris de morositat es limita a un total de 14. Espanya és, per tant, el país amb més laudes pendents de pagament (15) amb Veneçuela (15) i per davant de Rússia (9).

Deute pendent

Quant als diners impagats, Rússia ocupa de llarg el primer lloc, amb 60.100 milions de dòlars, seguida de Veneçuela amb 7.100 milions de dòlars, i Espanya ocupa el tercer lloc amb 1.300 milions d'euros. Espanya ha augmentat el nombre de laudes pendents de pagar l'últim any. S'ha passat de 8 l'any anterior als 15 actuals, i la quantitat que es deu a inversors internacionals pràcticament s'ha doblat.

Pel que fa específicament al Tractat de la Carta de l'Energia (TCE), el nombre de casos oberts contra l'estat espanyol és el més alt del món (51), molt per davant d'Itàlia (14) i Romania (8), on el gruix dels laudes sí que han quedat resolts. Al llarg del darrer any, la Unió Europea i els seus països membres han anunciat que tenen previst abandonar el Tractat de la Carta de l'Energia. No obstant això, la clàusula de sortida d'aquest acord manté la vigència durant un període de vint anys. Per tant, totes les inversions materialitzades amb el TCE en vigor i totes les que es realitzin en les dues dècades posteriors a la sortida de l'acord continuen sent vinculants.

Els països membres de la UE han assumit el pagament de nombroses indemnitzacions semblants a les que es reclamen a Espanya. Polònia va tancar l'expedient Achmea desemborsant 4.000 milions de dòlars, Alemanya va pagar 1.500 milions de dòlars per saldar el cas Vattenfall i Romania va desemborsar el gruix del laude de 250 milions associat al cas Micula.

Casos pendents

Quant a Espanya, hi ha 25 casos per als quals encara no s’ha emès un laude definitiu. S’estima que almenys el 80% d'aquests expedients es resoldrà de manera satisfactòria per als denunciants, elevant a entre 2.000 i 2.500 milions de dòlars la quantitat final de les indemnitzacions pendents de pagament als inversors afectats.

Les companyies que han patit aquests impagaments del govern espanyol han engegat litigis en uns quants països, invocant el compliment del TCE i registrant els laudes que ja són definitius davant els tribunals del Regne Unit, Austràlia i els Estats Units, entre més. De fet, la justícia britànica ja ha autoritzat l'embargament cautelar del dret de cobrament de la indemnització per la catàstrofe del Prestige (prop de 900 milions d'euros), així com de la seu a Londres de l'Institut Cervantes, l'Escola Internacional Vicente Cañada, un compte bancari de l'estat espanyol i una oficina de promoció econòmica del govern de Catalunya.