Espanya no assoleix encara l'objectiu europeu de reducció del consum de gas

BarcelonaEl consum de gas natural a Espanya entre l'agost del 2022 i el gener del 2023 va baixar un 13,7%, amb la qual cosa no s'ha assolit l'objectiu de la Unió Europea de reduir un 15% el consum de gas en tots els estats socis entre l'agost i el gener en comparació amb la mitjana del mateix període dels cinc anys precedents, segons les dades publicades per l'oficina d'estadística comunitària, l'Eurostat. La reducció del consum a Espanya se situa, a més, per sota de la mitjana dels Vint-i-set, que va ser del 19,3%. És a dir, el conjunt de la UE ha complert l'objectiu, però Espanya no hi ha arribat.

No obstant això, hi ha hagut alguns estats que han quedat molt més lluny que Espanya de l'objectiu, com Irlanda, on el consum de gas només ha baixat un 0,3%; però altres estats han sobrepassat de llarg l'objectiu, com Finlàndia (-57,3%), Lituània (-47,9%) i Suècia (-40,2%). La reducció del consum forma part de la política comunitària per trencar amb la dependència de Rússia.

Aquesta reducció del consum es comptabilitza des de l'agost passat, just quan el preu del gas va marcar els seus màxims i es va enfilar fins a 338 euros el megawatt hora (€/MWh), quan la demanda europea es va disparar perquè els diferents estats estaven omplint al màxim els seus magatzems per encarar amb garantia de subministrament l'hivern. Des d'aleshores el preu ha anat en descens, fins al punt que fa quatre dies que a Espanya no s'aplica l'excepció ibèrica, el mecanisme que preveu posar un topall al preu del gas que s'utilitza per generar electricitat si el preu sobrepassa els 50 €/MWh. Des de dilluns el preu del gas s'ha situat per sota d'aquests 50 €/MWh, cosa que ha deixat en suspens el topall. Aquesta no és la primera vegada que passa aquest fenomen. L'octubre passat el preu també es va situar uns quants dies per sota del límit del topall.

El fet que el preu del gas hagi baixat els últims dies tindrà una primera repercussió, que és el descens del rebut de la llum per als consumidors. A més, amb els magatzems de gas plens, és possible que la situació s'allargui, ja que el consum de gas tendeix a disminuir quan arriba la primavera i les temperatures pugen, perquè disminueix el consum per a calefacció a les llars i empreses.

El BarMar, en direcció a França

D'altra banda, el projecte del futur corredor d'hidrogen H2Med –que s'havia batejat inicialment com a BarMar–, presentat a la Unió Europea per rebre finançament comunitari, compta amb un sol flux direcció Barcelona-Marsella, ja que l'única estació de compressió està localitzada a la capital catalana. Així ho ha explicat el conseller delegat d'Enagás, Arturo Gonzalo, en una conferència amb analistes on ha assegurat que estan treballant "òptimament" amb els transportistes i gestors del sistema gasista francès, GRTgaz i Teréga. Aquesta declaració es produeix enmig de les discrepàncies entre Espanya i França sobre què és hidrogen verd, ja que París vol que es consideri com a tal el que s'obté a partir d'energia nuclear, mentre que Espanya propugna que sigui només el que es fa amb renovables.

Gonzalo s'ha alineat amb la ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i ha assegurat: "El govern espanyol ha deixat clar que això no canvia gens la visió i les prioritats d'Espanya". "Tot i que l'hidrogen nuclear pot ser sota encàrrec o no, certament, no és renovable". Dilluns Ribera va negar que l'H2Med estigués en risc, si bé va reconèixer certes discrepàncies amb França sobre què es considera hidrogen verd.

El conseller delegat d'Enagás ha assegurat que el material que van presentar el desembre passat a la convocatòria per a Projectes d'Interès Comú (PCI, per les sigles en anglès) per rebre finançament europeu deixa clar que "l'única estació de compressió és a Barcelona". Per tant, “només contempla un flux en direcció de Barcelona a Marsella”, ha afirmat.

Arturo Gonzalo ha indicat que la xarxa troncal d'hidroductes espanyols requerirà una inversió de 4.670 milions d'euros, i per a la connexió internacional caldran 2.500 milions d'inversió bruta, amb diverses vies de finançament, que van des de les ajudes directes europees –cobririen entre un 30 i un 50% del total– fins al mecanisme d'assignació transfronterera, "perquè els països beneficiaris també participin en el finançament". De qualsevol manera, “sent una infraestructura per al servei de tercers països, no serà finançada pels consumidors espanyols”, ha puntualitzat.