Espanya, a favor de la reducció obligatòria del consum energètic de la UE a canvi de decidir el quan i el com
Brussel·les vol gravar un 33% dels beneficis extres de les companyies de combustibles fòssils
Brussel·lesEls detalls del pla de xoc energètic que la Comissió Europea presentarà als Vint-i-set van sortint a la llum amb comptagotes i els estats membres van mostrant les seves posicions. Després que ahir se sabés que Brussel·les proposarà als Vint-i-set que la reducció de consum energètic sigui en part obligatòria, avui la titular d'energia espanyola, Teresa Ribera, ha dit que Espanya hi està a favor a l'espera de la lletra petita. "Sí, en som partidaris, depèn de com se suggereixi en termes precisos aquesta obligació i de quin marge ens donin als estats per ajustar-lo a la manera més justa i raonable de complir-la", ha respost en una entrevista a TV3.
De fet, segons l'esborrany filtrat al mitjà francès Context, aquest dimarts també s'ha fet públic que l'executiu europeu demanarà una disminució obligatòria del consum elèctric del 5% a les hores punta. Així, cada país tindrà la llibertat de classificar com a moments pic tres o quatre hores al dia entre setmana en què hi hagi molta demanda d'electricitat o un mix elèctric en què amb les energies més barates, com les renovables o la nuclear, no n'hi ha prou.
D'altra banda, també ha transcendit que Brussel·les vol gravar un 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils –petroli, gas, carbó i refinament– que han fet aquest últim any respecte a la mitjana de guanys que havien obtingut els últims tres anys, ja que és un sector que ha augmentat de manera substancial els beneficis durant els últims mesos gràcies als preus astronòmics del gas.
A més, vol estipular un màxim de preu d'entre 180 i 200 euros per megawatt hora a l'electricitat generada a través d'energies com la nuclear o les renovables —les que els tècnics de Brussel·les anomenen inframarginals— perquè, encara que sigui més barata de produir que la que es fa amb gas, les companyies la venen al mateix preu. D'aquesta manera, es vol abaratir el total del rebut de la llum. Ara bé, segons fonts diplomàtiques, aquest topall no agrada gaire a alguns estats membres, sobretot als menys dependents del gas i que paguen menys per l'energia. Consideren que és massa alt i que, per tant, pot acabar provocant el contrari de l'efecte que es busca: que influeixi en els preus a l'alça.
La Unió Europea també recaptaria a les elèctriques els beneficis que aconseguirien entre el màxim acordat i el que realment reben per l'electricitat venuda. Amb aquests diners, extrets tant dels impostos a les companyies de combustibles fòssils com de les que operen amb inframarginals, la Unió Europea pretén ajudar empreses i famílies a pagar els rebuts de la llum i invertir en energies verdes.
Sense topall al gas rus
Fa dies que la UE diu que ja no tem les amenaces de Moscou i el topall al preu del gas rus està sobre la taula, però la realitat és que els estats membres més dependents energèticament de Rússia prefereixen no temptar la sort i aplicar més restriccions contra el Kremlin. Així, per falta d'unanimitat entre els Vint-i-set, segons un esborrany intern filtrat al The Guardian, la Comissió de moment no proposarà limitar el preu del gas rus. També s'havia valorat posar un topall a tot el gas que importa la Unió Europea per gasoducte, que bàsicament seria el que prové de Noruega i d'Algèria. Noruega, però, ja ha mostrat el seu escepticisme respecte a aquesta iniciativa. Sobre això, Ribera ha respost que està a favor de posar un topall a tot el gas, el que arriba per totes les vies i no només el d'origen rus.
Tot aquest conjunt de propostes està previst que les anunciï oficialment la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, al discurs de l'estat de la Unió que farà aquest dimecres a Estrasburg. Malgrat això, encara caldrà que la discuteixin i l'aprovin els estats membres, que es reuniran de manera extraordinària el 30 de setembre a Brussel·les. També hauria de passar el filtre del Parlament Europeu, però tot apunta que Brussel·les mirarà de trobar la manera jurídica de saltar-se aquest últim tràmit per aprovar el pla de xoc energètic com més aviat millor.