Espanya podria estalviar 4.000 M€ a l'any amb el gas renovable

BarcelonaSi tot el potencial que té Espanya per a la producció de biometà estigués desenvolupat, l'Estat s'hauria estalviat el 2022 uns 4.000 milions d'euros de la seva factura energètica, precisament l'any que més es va encarir el combustible fòssil a causa de la guerra d'Ucraïna. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per la patronal Sedigas i les consultores PwC i Biovi.

Aquest informe mostra que Espanya, malgrat ser un dels estats europeus amb més potencial per produir biogàs i biometà, se situa molt per darrere d'altres estats europeus en l'obtenció d'aquesta font energètica, considerada com a renovable perquè és neutra en emissions de CO₂, evita emissions de metà i, a més, és autòctona. És a dir, redueix la dependència energètica. El càlcul de l'estudi assenyala que Espanya podria produir 163 TWh a l'any de biometà, cosa que equival al 45% de la demanda anual de gas natural.

El document deixa clar, a més, que Catalunya té un bon potencial per desenvolupar aquesta tecnologia. Al Principat es podrien generar 14,46 TWh d'aquesta energia, cosa que és poc més del 9% de tot el potencial de l'Estat. Només Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa i l'Aragó se situarien per davant. "Catalunya, per la seva extensa indústria agropecuària (porcina i avícola) i agroalimentària, així com pels seus cultius de blat de moro i ordi, és una de les cinc comunitats autònomes amb més potencial de producció de biometà", indica l'estudi.

Per a Joan Batalla, president de Sedigas, desplegar tot el potencial de producció de biogàs a Espanya "contribuiria a solucionar dos desafiaments històrics: la gestió eficient dels residus i el repte demogràfic de l'Espanya buidada". L'informe indica que per arribar al potencial de producció de biogàs a l'Estat caldria posar en marxa 2.326 plantes, amb una inversió estimada d'uns 40.500 milions d'euros, que generarien uns 62.000 llocs de treball entre directes i indirectes per a la seva operació i manteniment. És a dir, caldria destinar-hi un 3,6% del producte interior brut (PIB).

D'on es podria obtenir el biometà? L'estudi indica que la primera font de què disposa Espanya per aconseguir biometà són els cultius intermedis (36,1%), seguit de la biomassa forestal (17%), la ramaderia 15,6% i l'agricultura (15,2%). Altres fonts menors serien els abocadors, les depuradores, el sector agroalimentari i altres. Utilitzar aquest gas té el suport de la Unió Europea, tal com recull el pla REPowerEU que vol potenciar la independència energètica del Vell Continent.

Batalla es queixa del poc suport de les administracions a aquesta energia, amb barreres administratives i pocs incentius fiscals. L'estudi de PwC mostra que els estats líders en biogàs, com Suècia o Alemanya, tenen mesures de suport al sector. Això explica en part que tot i que Espanya és el tercer país amb més potencial de producció de biogàs i biometà, només per darrere de França i Alemanya, és el cinquè estat en producció, segons les dades de l'EBA (European Biogas Association). De fet, mentre Alemanya produeix 82.428 GWh, Espanya en fa una desena part, 8.260 GWh.

L'experiència catalana

Malgrat el poc desenvolupament del sector, a Catalunya ja hi ha algunes experiències consolidades de gas renovable. L'estiu passat la multinacional d'origen català Naturgy va obrir una planta de biometà a l'explotació ramadera Porgaporcs de Vila-sana (Pla d'Urgell), amb una inversió d'1,5 milions d'euros. La planta capta el biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural de la companyia, amb una producció prevista d'11,8 GWh a l'any, que equival al subministrament de 3.150 llars. Una planta que evitarà l'emissió de 2.450 tones de CO₂ anuals, és a dir, l'equivalent a plantar 4.900 arbres. El 2019, a través del projecte Life Methamorphosis, finançat per la UE, el biometà produït en aquesta planta es va testar en vehicles de gas i, un any després, el biometà generat es va transportar a Saragossa per fer-lo servir en el transport urbà.

Però no és l'única experiència al Principat. La mateixa Naturgy va obrir una planta, anomenada Elena, a Cerdanyola del Vallès, que va ser la primera d'injectar a la xarxa espanyola gas renovable procedent d'un abocador. De fet, Naturgy preveu que el 2050 tot el gas que hi hagi a la seva xarxa sigui d'origen renovable.