Espanya fa els deures amb l'aprovisionament de gas

MADRIDEl 27 de juny passat la Unió Europea va deixar un encàrrec als 18 estats membres que compten amb magatzems subterranis de gas natural: arribar al novembre amb uns nivells de capacitat per sobre del 80%. Uns deures que, ara com ara, Espanya ja ha complert. Fa pocs dies que l'Estat va superar aquesta barrera. En concret, Espanya té els magatzems subterranis de gas natural al 80,73%, segons les últimes dades publicades per AGSI. Gairebé deu punts per sobre que fa just un mes, quan l'aprovisionament sota terra d'aquest combustible se situava al 73%, com explicava aquest diari.

L'objectiu d'augmentar les reserves és poder afrontar amb seguretat un hivern amb poc gas, sobretot pel paper que està tenint Rússia com a proveïdor. Moscou és la principal font de subministrament de gas a la Unió Europea i, en particular, a l'Europa de l'Est, però arran de la guerra a Ucraïna no només ha reduït l'enviament d'aquest combustible, sinó que ja ha tallat l'aixeta a una bona llista de països (l'últim cas és el de Letònia). Per al conjunt de la Unió Europea, Brussel·les es va fixar arribar al 85% (les últimes dades situen els nivells dels magatzems al 74,73%). Pel que fa a la llista de països que encapçalen les reserves hi ha Portugal, Dinamarca, Polònia i Suècia.

La idea de Brussel·les no és només que els països guardin gas per a consum intern, sinó que ho facin sobretot per ajudar als països que es puguin veure collats per les restriccions russes, com pot ser Alemanya. En el cas espanyol, tenir un 80% dels magatzems subterranis de gas plens equival només a 28 dies de consum de gas a Espanya, assenyalen fonts d'Enagás a l'ARA. Les mateixes fonts, però, matisen que això no inclou el gas natural liquat (GNL) que hi ha a les sis plantes regasificadores amb les quals compta l'Estat, i que en aquests moments se situen al 84%, segons les últimes dades actualitzades d'Enagás. De fet, tenir les centrals de regasificació plenes també és important a l'hora de proveir –Espanya ultima l'obertura d'una setena planta– perquè en comparació amb els magatzems subterranis el GNL es pot extreure i enviar de manera més ràpida a través de vaixells metaners. Per això els nivells de les plantes de regasificació també fluctuen més.

¿D'on arriba el gas? Els mesos de primavera i estiu són l'època en què els estats aprofiten per fer recaptació d'aquest combustible. Enguany, encara amb més motiu. En el que portem d'any, Espanya ha importat 263.432 GWh, uns 60.000 GWh més en comparació amb el mateix període de l'any passat. Amb tot, malgrat la guerra, Europa continua comprant gas rus. De fet, en un moment de màxima tensió "cada molècula compta", com han apuntat alguns dirigents polítics, fins al punt que el Regne Unit ha reprès la compra de GNL provinent d'Austràlia, una ruta que no es registrava des del 2016, segons ha publicat Bloomberg aquest dimarts.

En el cas espanyol, però, el gas que prové de Rússia se situa en nivells similars als d'anys anteriors. Per exemple, en el que portem d'any el 10,7% del gas que ha arribat prové de Rússia, la mateixa quantitat que en el mateix període de l'any anterior. En termes mensuals, però, destaca el mes de juny d'aquest 2022, quan es va disparar la importació i el país es va situar com a segon proveïdor (24,4%), només per darrere dels Estats Units (29,6%), segons es desprèn dels butlletins estadístics mensuals d'Enagás. De fet, aquest darrer país és el que ha guanyat més protagonisme.

Des que va començar la guerra, Europa ha trobat en el govern de Joe Biden un soci indispensable com a font energètica. A Espanya, per exemple, supera el fins ara proveïdor estrella, Algèria, encapçalant els enviaments de GNL. Des del gener fins al juliol, els EUA han proveït el 32,9% del total del gas que ha arribat a l'Estat, mentre que durant el mateix període del 2019 havien enviat només un 8,3% d'aquest combustible. Des que va començar l'any, d'Algèria s'ha importat el 24,5%, mentre que al juliol un 23,3%, en paral·lel als Estats Units (23,2%).

Més gas guardat, però també més consum

Paradoxalment, just quan Espanya està guardant més gas és quan més en consumeix el sector elèctric per produir energia (per contra, cau la demanda convencional, és a dir, en habitatges i indústria). Així es detalla en l'últim butlletí d'Enagás, segons el qual aquest combustible va suposar el 31% del total de tecnologies que el secor elèctric va utilitzar per produir energia, mentre que just un any abans havia suposat el 14%.

Els motius que expliquen que s'hagi disparat aquesta demanda són diversos: el primer, les exportacions a França. Hi ha més demanda, perquè el país veí també compra més energia (per això Espanya vol que aquesta producció no es tingui en compte a l'hora d'assolir la reducció d'un 7% del consum de gas). Després, unes altes temperatures que, sumades a la sequera, han deixat relegada l'energia hidràulica. A més a més, l'onada de calor també dispara la demanda que el sector elèctric no va poder cobrir amb fotovoltaica ni eòlica, que també han caigut.

A tall d'exemple, el 52,5% de la producció elèctrica del mes de juliol va procedir dels cicles combinats (gas) i l'energia nuclear, segons les últimes dades de Red Eléctrica. Segons la companyia encarregada de distribuir l'energia, al juliol es van generar a Espanya 26.367 GWh, dels quals 8.460 GWh eren de cicles combinats (el 33% del total). Les dades se situen en un moment en què Espanya ha començat a aplicar mesures per reduir el consum de gas, tal com ha acordat amb Brussel·les. De moment, ja ha aprovat un primer pla d'estalvi energètic a l'espera de tancar el pla de contingència que ha d'enviar a la Comissió Europea.