Espanya vol l'excepció ibèrica per a la llum fins a finals del 2024

MADRIDEl govern espanyol continuarà liderant a Brussel·les la causa de la reforma del mercat elèctric. Un debat que l'executiu de Pedro Sánchez va començar a liderar l'estiu del 2021 arran de l'augment del preu de la llum i que, amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, ha mantingut obert.

D'una banda, demanarà a l'executiu comunitari prorrogar fins a finals del 2024 l'anomenada excepció ibèrica: el topall al preu del gas que utilitzen les centrals de cicle combinat per generar electricitat i que des del 14 de juny apliquen Espanya i Portugal -amb el vistiplau de Brussel·les- per rebaixar la factura de la llum als consumidors. Ho ha anunciat en una entrevista a Antena 3 la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dilluns. Ribera ha precisat que la pròrroga de la mesura -caduca el 31 de maig- es demanarà amb un topall semblant a l'actual.

Amb el mecanisme ibèric, el preu del gas per generar electricitat va començar amb un topall de 40 €/MWh durant sis mesos (fins al desembre). Els sis mesos següents ha anat pujant cinc euros cada mes, de manera que el màxim del preu del gas al maig serà de 70 euros (48,8 €/MWh de mitjana durant tota la vigència).

El govern espanyol vol mantenir una mesura que ha suposat, fins ara, un estalvi de més de 4.000 milions d'euros a les famílies espanyoles amb una tarifa regulada o PVPC, segons càlculs del ministeri de Transició Ecològica. Però, sobretot, la vol mantenir mentre no es produeixi una reforma del mercat elèctric europeu. De fet, aquest és l'altre gran cavall de batalla que Pedro Sánchez plantejarà a Brussel·les. L'executiu espanyol donarà a conèixer al consell de ministres d'aquest dimarts els detalls d'aquesta proposta de reforma, segons ha anticipat el president espanyol.

"El temps ens ha donat la raó: l'excepció ibèrica ens permetrà navegar amb més tranquil·litat" davant la inflació, va defensar Sánchez durant el balanç de l'any del 2022. El cert és que la mesura no només ha suposat un estalvi en la factura de la llum d'alguns consumidors, sinó que també ha ajudat a fer caure la inflació (cal saber que a Espanya, per fer el càlcul de l'IPC, es tenen en compte les tarifes regulades). Al desembre, Espanya registrava per segon mes consecutiu la inflació més baixa de la zona euro (5,6% al desembre), segons les últimes dades d'Eurostat. Des d'Esade han estimat que sense una mesura com la de l'excepció ibèrica el preu mitjà de l'electricitat per als clients del mercat regulat hauria estat entre un 19% i un 30% més alt, amb dades fins al 30 de setembre.

"Presentarem a la Comissió propostes per modernitzar el sistema elèctric, però també l'allargament de l'excepció ibèrica el temps que duri aquesta crisi i fins que no s'hagi actualitzat la regulació europea. Ens agradaria que [el límit al gas] es pugui allargar almenys fins al final del 2024", ha reiterat la ministra.

Batalla amb Brussel·les

No serà una batalla fàcil. Si una cosa té en compte la Comissió Europea a l'hora d'obrir un debat com el del sistema energètic és la lliure competència del mercat intern europeu. Per això, des que Espanya va començar a plantejar mesures com l'excepció ibèrica, l'executiu comunitari ha mesurat amb precisió cada pas. De fet, a la capital belga s'ha negociat amb el departament de Competència i no directament amb Energia.

Fonts comunitàries suggereixen que aquesta vegada no hauria de costar tant arribar a la decisió final, sobretot perquè ara ja se sap quin impacte ha tingut el topall. "Les pròrrogues no solen presentar problemes", han detallat les mateixes fonts, informa Gerard Fageda.

Com funciona el sistema elèctric?

La clau de l'actual sistema està en el mercat marginalista, que estableix que l'última tecnologia que entra al mercat és la més cara -habitualment el gas- i marca el preu de tota la resta, malgrat que són més barates. Això vol dir que, malgrat que les renovables són més econòmiques, el seu preu es dispara. Això genera a aquestes tecnologies barates, com la hidràulica, una sobreretribució: els denominats beneficis caiguts del cel.

Amb l'excepció ibèrica, la generació elèctrica s'abarateix perquè els cicles combinats (les centrals que utilitzen gas per generar electricitat) ja no el poden disparar a preu de mercat, sinó que el tenen limitat. Després, se les compensa perquè elles sí que paguen aquest combustible fòssil al preu real. A Espanya, la llum va batre tots els rècord el mes de març passat, en què el mercat majorista es va disparar fins als 545 euros/MWh.

Menys dependència

Ribera també ha subratllat que l'evolució dels preus de l'electricitat s'ha vist afavorida a la tardor i el principi de l'hivern per les temperatures "suaus", cosa que ha contribuït a aconseguir que els magatzems de gas estiguin plens en la immensa majoria de països europeus o al voltant del 85% o el 90% de la capacitat. Així, ha destacat que Europa encara aquesta segona meitat de l'hivern i el principi de la primavera "en molt bones condicions". Sigui com sigui, ha recalcat que "la solució de fons" és reduir com més aviat millor la dependència europea del gas.