Enagás posa la primera pedra de la futura xarxa d'hidrogen a Espanya

MADRIDSe l'anomena or verd i Espanya en vol ser un dels màxims productors. Parlem de l'hidrogen renovable, un vector energètic que ha de jugar un paper clau en la descarbonització i l'autonomia energètica. O com a mínim aquesta és l'ambició d'alguns estats membres de la Unió Europea, com Espanya, Portugal, França i Alemanya. Però Espanya no només busca la manera de produir aquesta energia renovable (es genera a partir d'altres energies com la solar o l'eòlica), sinó també la manera de transportar-la internament i cap a l'exterior. És aquí on entra en joc Enagás, l'operador gasista espanyol, que aquest dijous ha posat la primera pedra per desplegar una futura xarxa troncal de transport d'hidrogen.

Enagás ha llançat un test de mercat no vinculant (en l'argot empresarial es coneix com a call of interest) per saber quina és la demanda potencial d'hidrogen verd a Espanya i poder ajustar així el disseny dels principals tubs o hidroductes que han de travessar l'Estat per poder transportar l'hidrogen i, sobretot, fer-lo arribar als principals llocs d'interès: des de punts industrials fins al port de Barcelona, d'on sortirà el futur hidroducte submarí H2Med que connectarà amb Marsella. Del 22 de setembre fins al 17 de novembre hi haurà una plataforma digital a la pàgina web de l'operador on els agents interessats podran deixar constància del seu interès, sigui en termes d'oferta o de demanda. Els resultats es presentaran al gener.

Transformació de gasoductes

Actualment, Espanya ja disposa d'una xarxa de tubs per on passa el gas natural, però cal adaptar-los si es volen reutilitzar. De fet, alguns no es podran ni arribar a fer servir i per això, probablement, se n'hauran de planificar de nous. Cal tenir en compte que, per la seva composició, l'hidrogen i el gas natural requereixen unes infraestructures amb característiques diferents. De moment, Enagás ha plantejat dos grans eixos a l'Estat d'uns 1.500 quilòmetres, que suposen un cost de 3.925 milions d'euros. S'espera que aquesta pluja de milions es financi a través d'Europa, a més dels actors privats.

Amb tot, l'operador treballa sota l'atenta mirada de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que ja ha avisat del perill de "sobredimensionar infraestructures [d'hidrogen] que puguin conduir a encarir el subministrament energètic del consumidor".

En paral·lel, l'operador manté la feina de formigueta per fer realitat l'hidroducte submarí que ha de connectar Barcelona amb Marsella i transportar hidrogen a Europa. Un projecte al qual també s'ha sumat Alemanya. Per això Enagás presentarà el projecte a Berlín el 18 d'octubre amb un "gran acte", tal com ha anunciat el conseller delegat, Arturo Gonzálo, aquest dijous durant la presentació del test. L'H2Med o BarMar està pendent de ser incorporat com un projecte d'interès comunitari des de Brussel·les, una decisió que s'hauria de saber aquest mes de novembre i ratificar al gener al Parlament Europeu.