Enagas encarrila una reinvenció per adaptar-se a l’hidrogen

MadridDesconeguda per la majoria de la ciutadania, però no per això irrellevant. Enagás, en mans de l'Estat fins al 1994, any en què va començar el seu procés de privatització, no només és una de les cotitzades més veteranes de l’Íbex-35, sinó que va néixer assumint un rol imprescindible per a la seguretat energètica de l’Estat: és l'operador gasista espanyol i, entre altres coses, s’encarrega de construir, gestionar i mantenir la xarxa de gasoductes que permeten l’arribada d’aquest combustible fòssil al conjunt del territori. Ara, però, la companyia que el català Antoni Llardén presideix des de l'any 2007 travessa un moment en què es veu obligada a reinventar-se amb l'objectiu de la neutralitat climàtica l'any 2050.

El gas natural, la matèria primera que determina els seus beneficis, s'encamina a tenir un paper secundari i a cedir l'espai a les tecnologies verdes, o que generen menys emissions contaminants, entre les quals hi ha l’hidrogen renovable, el vector energètic que aspira a ocupar una part important de l'escenari energètic del futur, malgrat les incerteses pel que fa a la seva producció i ús. Europa preveu que l'hidrogen es converteixi en una part "intrínseca" del sistema energètic i estima la instal·lació de com a mínim 40 GW d'electrolitzadors, una eina clau per produir hidrogen, entre els anys 2025 i 2030, així com la producció de fins a 10 milions de tones d'hidrogen renovable al final d'aquest període. En el cas espanyol, la idea és convertir-se en el primer hub d'hidrogen d'Europa amb una potencial producció d'entre 2 i 3 milions de tones l'any 2030, segons les estimacions del govern espanyol.

Així doncs, si Enagás vol mantenir el seu múscul financer, el gir que ha de fer és imprescindible. És en aquest context que la companyia ha situat aquest vector energètic –l'hidrogen renovable– com un dels eixos d'actuació del seu Pla Estratègic, que té previst actualitzar el segon semestre d'aquest 2024, tal com va anticipar el conseller delegat de la companyia, Arturo Gonzalo, durant la presentació dels resultats del primer trimestre.

Producció, emmagatzematge i transport

En concret, el rol que vol tenir l'operador gasista en tot aquest procés implica participar en projectes per produir hidrogen, però sobretot gestionar-ne l'emmagatzematge i transport. De fet, Enagás pretén continuar sent el guardià del sistema (TSO, en les sigles en anglès) com en el cas del gas natural.

Per a això, però, cal afrontar unes inversions milionàries. Ho saben els governs, que des de fa temps han obert l'aixeta dels fons públics per impulsar els projectes i les infraestructures necessàries per assolir els objectius fixats, però també ho sap Enagás. Per ara, les dades que mou l'operador, i que es preveu que es vagin actualitzant amb el temps, són les següents: una inversió màxima de 4.670 milions d'euros per als projectes de la xarxa troncal espanyola de l'hidrogen –tubs–, inclosos dos magatzems. Alhora, 2.500 milions per a l'H2Med o BarMar, l'hidroducte submarí que connectarà Barcelona amb Marsella, a partir del 2026, dels quals 1.000 milions els assumeix Espanya. També preveu uns 200 milions d'euros fins al 2030 per a la vintena de projectes per a la producció d'hidrogen renovable als quals està vinculat. En total, doncs, uns 5.900 milions d'euros.

Més enllà dels recursos públics als quals tingui accés Enagás –estima accedir a unes ajudes públiques del 40% de la inversió estimada, cosa que deixa la inversió neta de la companyia en 3.200 milions–, a ningú li passa per alt la necessitat d'obtenir diners si es volen tirar endavant les inversions anunciades. D'entrada, ja durant la presentació dels resultats anuals del 2023 al mes de febrer, la companyia va anunciar una retallada del dividend que repartirà aquest 2024, així com una caiguda dels beneficis a conseqüència de destinar més recursos a la inversió.

Des de principi d'any, però, les operacions en aquesta direcció no s'han aturat. La més cridanera ha estat la sortida d'Enagás dels Estats Units després de desfer-se de la seva participació a Tallgrass Energy per un valor de 1.100 milions de dòlars (1.018 milions d'euros). L'objectiu: "Afrontar el cicle inversor de l'hidrogen", afirmava la companyia en un comunicat. Al moviment s'hi sumen les vendes del gasoducte de Morelos, a Mèxic, l'any 2023 (173 milions d'euros), així com l'adeu de l'estació de compressió de Soto la Marina, a Mèxic, per 14 milions d'euros. El 2022 també va posar punt final a la seva participació en la terminal xilena de GNL Quintero. Tot plegat, però, també li dona oxigen tenint en compte l'endeutament que arrossega.

Dubtes en l'adaptació

De moment, el ministeri de Transició Ecològica ja ha autoritzat provisionalment a Enagás el desenvolupament de les infraestructures reconegudes com a projecte d'interès comú europeu (PCI), entre les quals hi ha la xarxa troncal d'hidrogen de l'Estat, però també l'H2Med. Pel que fa a la xarxa troncal d'hidrogen, la companyia estima que els traçats dels gasoductes que ja controla coincideixen en un 80% amb els futurs hidroductes que planteja, cosa que li suposa un estalvi de temps i costos. Ara bé, hi ha qui posa en dubte que les infraestructures existents de gas natural siguin compatibles amb l'hidrogen renovable, o almenys no sense una "àmplia i costosa reconversió", segons es desprèn d'un recent estudi publicat per la revista Energy Science & Engineering.

Amb tot, tampoc es pot obviar que els plans plantegen l'ús d'hidrogen renovable, és a dir, aquell que es produeix a partir d'energies verdes com la solar o l'eòlica. Per ara, el 99% d'hidrogen que produeix Espanya és gris, segons dades del ministeri de Transició Ecològica. Això vol dir que té l'origen en el gas natural o altres hidrocarburs lleugers. Aquest s'utilitza a la refineria i a certs sectors industrials. Amb tot, la companyia tampoc diu adéu del tot al gas natural, o almenys no fora d'Espanya. Enagás participarà en la construcció de la planta de gas natural liquat (GNL) a Stade, a Alemanya, que durant la crisi energètica ha patit per la poca capacitat de regasificació i emmagatzematge de gas natural.