BarcelonaCatalunya va acabar el 2022 amb una generació elèctrica més bruta (amb més emissions de CO₂) que l'any anterior, i amb més dependència energètica de tercers països, sobretot per l'ús del gas, segons es desprèn de l'informe de l'Observatori de les Energies Renovables presentat aquest dimecres. A més, el Principat, malgrat l'increment de la potència renovable instal·lada, s'allunya dels objectius marcats per al 2030 en el Proencat, el full de ruta del Govern per a la descarbonització.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquest últim element queda clar a l'estudi. El 2021 a Catalunya li faltava cobrir un 80,7% de l'energia amb renovables per arribar a aquests objectius el 2030. L'any passat el percentatge va pujar fins al 83,1%. I malgrat el fort creixement en l'autoconsum, aquest empitjorament de la situació es deu al fet que hi ha molts retards en la tramitació dels parcs fotovoltaics i eòlics, segons han exposat Víctor Cusí, president d'EolicCat, la patronal eòlica, i Helena Badger, delegada d'Unefcat, la principal patronal fotovoltaica.
Segons aquestes dades de l'Obervatori, l'any passat es van generar 0,9 TWh renovables menys que l'any anterior i la cobertura de la demanda elèctrica amb aquestes fonts va caure en més de dos punts percentuals i va arribar només al 13,1%. "Els retards en la tramitació, derivats de la insuficiència de mitjans i de solucions alternatives, llasten la consecució dels objectius i afavoreixen que desisteixin els promotors", ha lamentat aquest organisme en un comunicat.
La demora en la tramitació dels projectes arriba fins als 540 dies per a les fotovoltaiques i és similar en les eòliques, malgrat que l'any passat es van mobilitzar prop de 600 milions d'euros de particulars i empreses en més de 73.000 instal·lacions d'autoconsum. La nuclear va cobrir en un 53,3% la demanda elèctrica, un 2,6% més que el 2021. Aquest percentatge suposa que els reactors nuclears han aportat nou vegades més que la hidràulica i quasi deu vegades més que els parcs eòlics, i també 57 vegades més que l'energia solar fotovoltaica.
"De nou s'evidencia que sense un desplegament decidit de les dues energies renovables amb més capacitat de generar –la solar fotovoltaica i l'eòlica– s'allunya la possibilitat de substituir amb renovables autòctones la generació nuclear quan es procedeixi al tancament", ha advertit l'Observatori. A més, cal tenir en compte que la producció hidràulica es va desplomar a causa de la sequera. La hidràulica va aportar el 5,95%, malgrat reduir un 21% la seva producció, i l'eòlica va cobrir el 5,6%, després de caure un 9,3% respecte del 2021. Els cicles combinats de gas van cobrir el 18% de la demanda elèctrica, i la cogeneració n'ha assumit un 8%.
La solar fotovoltaica, sense comptar amb l'autoconsum, només va aportar el 0,92% de la demanda, un 9,3% més que el 2021; mentre que la generació amb altres renovables (biogàs i biomassa) va aportar un 4,3% a la xarxa, assumint un 0,4% de la demanda.
L'observatori conclou que "el 2022 l'energia que s'ha generat i consumit a Catalunya ha estat més bruta, menys autòctona i menys renovable que el 2021". Davant del "coll d'ampolla" que suposa la tramitació administrativa a l'hora d'instal·lar més fonts renovables, l'Observatori reclama que s'incrementi el nombre de persones que resolen els expedients i que se simplifiquin "urgentment" els tràmits.
Refredament de la inversió
Aquest organisme adverteix que "s'està refredant l'interès dels promotors per fer projectes a Catalunya" atesa la "incertesa econòmica i financera" i "la percepció de l'administració catalana com a poc eficient i resolutiva".
Segons les dades, hi ha 172 grans projectes presentats i pendents que se n'iniciï la tramitació que suposen 6.686,13 MW d'eòlica i 578 projectes que suposen 8.200,44 Mwh de potència fotovoltaica i més de 15.000 hectàrees.
De la xifra total de parcs eòlics, només s'estan tramitant de manera efectiva 799,18 MW, el 12% de la cartera potencial i el 20% dels 3.393,10 MW de nova potència eòlica terrestre que hauria d'estar en servei el 2030, segons la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat 2050).
En canvi, l'Observatori creu que l'elevat preu de la llum l'any passat va impulsar, de forma exponencial, les instal·lacions d'autoconsum, tant de particulars com d'empreses. Segons la delegada d'Unefcat, Helena Badger, l'encariment dels preus ha estat un "factor clau i determinant" que ha fet que molts particulars i empreses hagin fet el pas. D'altra banda, però, l'Observatori ha lamentat "l'escàs avenç" de les grans instal·lacions fotovoltaiques. "La ciutadania i les empreses compleixen, l'administració no", etziba l'estudi.
L'Estat aprova uns objectius més ambiciosos
El govern espanyol ha presentat aquest dimecres l'actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), que remetrà a la Comissió Europea. El document fixa objectius "més ambiciosos" per avançar cap a la transició energètica de cara al 2030 i té en compte l'impacte geopolític de la guerra a Ucraïna. En concret, el pla proposa reduir un 32% els gasos d'efecte hivernacle –en l'anterior era un 23%– i incrementar el pes de les renovables fins al 48%. Així mateix, fixa que fins a 5,5 milions de vehicles siguin elèctrics i redueix la dependència energètica fins al 51%, fet que segons el ministeri de Transició Ecològica suposarà un estalvi de més de 90.000 milions d'euros en importacions.
El document detalla que pel 2030 el govern espanyol preveu tenir instal·lats 62 GW d'energia eòlica, 76 GW de fotovoltaica, 4,8 GW de solar termoelèctrica, 1,4 GW de biomassa i tenir 22 GW de capacitat d'emmagatzematge. A més, també inclou per primer cop actuacions específiques sobre el ferrocarril, l'aviació, la navegació i el desenvolupament rural. Pel que fa a l'impacte econòmic, el pla estima la mobilització d'una inversió de 294.000 milions, dels quals un 85% seran privats i un 15% públics. El ministeri que encapçala Teresa Ribera estima que permetrà que el PIB creixi un 2,5% addicional i que l'ocupació augmenti entre 430.000 i 522.000 llocs de feina entre el 2025 i el 2030, sobretot en la indústria i la construcció.
El PNIEC calcula que tot plegat permetrà reduir les emissions, millorarà la qualitat de l'aire i les morts prematures associades a la contaminació es reduiran en unes 6.000, al voltant de la meitat. L'actualització del PNIEC es troba en fase de consulta pública fins al 4 de setembre.