Dubtes i certeses del futur hidroducte Barcelona-Marsella

ALACANTLa futura connexió marítima entre Barcelona i Marsella, anomenada H2Med, ha de servir per distribuir hidrogen renovable entre el sud i el nord d'Europa. És un projecte a llarg termini que, si bé busca reforçar la sobirania energètica del Vell Continent, no soluciona la crisi energètica actual. Es preveu que la infraestructura entri en funcionament al 2030, any en què la península Ibèrica confia poder exportar hidrogen renovable als socis europeus. Però abans d'arribar a aquella data hi ha alguns obstacles que caldrà superar perquè el projecte vegi la llum i no s'esfumi.

Qui finançarà l'hidroducte?

Els governs espanyol, francès i portuguès volen que sigui la Unió Europea qui hi posi els diners. Per això, el 15 de desembre presentaran la infraestructura a Brussel·les, perquè formi part de la llista de projectes d'interès comunitari i rebi fons europeus.

El BarMar, com també és conegut el projecte, costarà uns 2.500 milions d'euros. Si finalment es considera d'interès comunitari (la sol·licitud es resoldrà al novembre de l'any que ve), Brussel·les en finançaria entre un 30% i un 50%. Espanya, França i Portugal confien que la UE assumeixi la meitat del cost; el 50% restant el posarien els operadors gasistes, en el cas espanyol Enagás, els governs i es buscaran inversors privats, confirmen fonts governamentals, que asseguren que ja hi ha interessats.

Quin recorregut tindrà?

La canalització neix a Barcelona i s'acaba a Marsella. A Marsella connectaria amb la resta d'Europa, en particular el nord europeu. El recorregut és molt més curt (455 quilòmetres i 2.600 metres de profunditat) que el gasoducte que s'havia plantejat de Barcelona a Livorno. Es començarà a construir entre finals del 2025 i principis del 2026, segons el calendari establert. Es preveu que transporti el 10% de l'hidrogen que vol consumir la UE l'any 2030 (20 milions de tones anuals).

Quin tipus d'hidrogen transportarà?

Espanya vol apostar per l'hidrogen verd, és a dir, el que durant el procés de creació utilitza energia renovable, solar o eòlica, i aigua. En canvi, el soci principal en aquest projecte, el govern d'Emmanuel Macron, opta per l'hidrogen rosa, que es crea utilitzant energia nuclear i es considera, després de l'hidrogen verd, el que menys emissions genera.

Actualment, el 99% de l'hidrogen que es consumeix a l'Estat és gris (produït amb gas natural). És un hidrogen que utilitza la indústria i, en particular, la refineria. L'objectiu d'Espanya és que al 2030 es pugui substituir el 25% de l'hidrogen gris que consumeix per hidrogen verd. El debat és si aquest hidrogen "rosa" que vol impulsar França serà considerat renovable, que és el que demana la Unió Europea. Des de l'Elisi creuen que sí, que l'hidrogen rosa serà considerat renovable. De fet, cal tenir en compte que la UE considera sostenibles les inversions en nuclear fins al 2045. Un altre dubte és la direcció del tub, és a dir, si només es podrà transportar hidrogen d'Espanya a França o també al revés.

Només hidrogen?

Malgrat que la canalització es dissenyi per transportar hidrogen, fonts governamentals apunten que si al 2023 hi torna a haver una crisi energètica "caldria veure" si caldria fer-hi passar gas. Això implicaria modificar la infraestructura afegint-hi compressors, però seria més fàcil que no pas reconvertir un gasoducte en un hidroducte (les molècules d'hidrogen són molt més petites i complicades de manipular).

De què depèn la producció d'aquest vector energètic?

És una de les principals incerteses. Espanya necessita implementar molta més energia renovable si vol produir hidrogen. També hi ha dubtes sobre l'ús de l'aigua, per bé que fonts del ministeri de Transició Ecològica asseguren que se'n necessita menys en comparació amb la producció d'hidrogen gris (un 80% menys, diuen). L'electròlisi, el procés químic pel qual s'obté l'hidrogen verd, necessita electrolitzadors i Espanya vol impulsar-ne la instal·lació.

És rendible econòmicament?

El cert és que l'hidrogen verd sempre ha sigut més car i, de fet, fins fa poc no era tan competitiu econòmicament com l'hidrogen gris. A tall d'exemple, el preu de referència de l'hidrogen gris era d'1,5 euros el quilo, mentre que l'hidrogen verd té un cost d'entre 7 i 8 euros el quilo. Ara bé, en plena crisi energètica amb el preu del gas natural disparat, la competitivitat de l'hidrogen verd ha millorat.