El dilema dels petroliers al mar Roig: acceptar el risc o perdre diners

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

Els riscos del conflicte a la zona podrien fins i tot estar creixent, amb una coalició de dotze països liderada pels Estats Units avisant dimecres passat que "responsabilitzaria els actors maliciosos dels atacs i les confiscacions il·legals". Però malgrat els atacs i el risc que n'hi hagi més, algunes companyies petrolieres insisteixen que els vaixells que contracten agafin aquesta ruta abans de fer la volta a l'Àfrica, ja que augmenta els viatges en unes dues setmanes a un cost més alt. Els propietaris dels petroliers poden triar entre "acceptar-ho o deixar-ho", diu Henry Curra, cap de recerca global de Braemar, una empresa d'intermediació nàutica de Londres.

Fins ara, els mercats de petroli gairebé no han notat els atacs amb drons i míssils. Els comerciants del sector creuen que hi ha prou petroli disponible arreu del món per solucionar qualsevol problema d'oferta. "Els estocs de petroli i gas estan en una bona situació a la majoria de centres de demanda, de manera que hi ha la sensació que es poden resoldre les disrupcions i els retards", diu Henning Gloystein, director d'energia i canvi climàtic d'Eurasia Group, una empresa de risc polític. A més, com que el creixement econòmic mundial s'ha alentit, la demanda de petroli ha baixat.

Algunes companyies petrolieres, incloent-hi BP, diuen que es mantenen fora de la regió, mentre que d'altres continuen utilitzant el mar Roig, que els permet tenir accés als mercats europeus a través del canal de Suez. Lars H. Barstad, conseller delegat de Frontline, una important empresa de petroliers d'Oslo, diu: "Si en tenim la capacitat, evitarem transitar pel mar Roig. Però no sempre és possible".

Una empresa de petroliers, diu Barstad, simplement és un "servei de taxi" a la disposició de clients com ara multinacionals petrolieres o comercialitzadores. Una vegada comença el viatge, el capità o el propietari no poden decidir de cop i volta fer el tomb per l'Àfrica en lloc de passar pel canal de Suez sense tenir una molt bona raó. Per redirigir un vaixell en marxa, "hi ha d'haver una situació quasi de guerra. I no hi ha una situació de guerra ara mateix, tot i que des de fora ho pugui semblar", comenta sobre el mar Roig.

Barstad diu que ha calculat que les probabilitats d'un dels seus vaixells de ser atacat per drons o míssils són bastant baixes a causa de la gran quantitat de vaixells que encara passen per aquella zona. A més, diu, a l'historial recent de la seva empresa no hi ha cap negoci amb Israel, cosa que el fa menys vulnerable a atacs dels houthis, que són aliats de Hamàs. També està més tranquil per la creixent presència naval de la coalició a la regió i perquè a bord dels seus vaixells hi ha guàrdies armats.

En total, el flux de petroli i productes refinats, com ara dièsel o gasolina, a través del canal de Suez va caure un 40% al desembre en comparació amb l'octubre, explica Viktor Katona, analista de Kpler, una empresa de monitoratge de comerç de mercaderies. La indústria del petroli s'està ajustant gradualment a perills més grans. Alguns petroliers fan la volta a l'Àfrica. D'altres agafen mercaderies que van a l'Àsia. L'increment d'exportacions nord-americanes de dièsel i altres productes refinats està ajudant Europa a compensar els fluxos més baixos que venen de l'Índia i el Pròxim Orient.

Poca preocupació als mercats energètics

Aquest canvi suau ha sigut la raó per la qual l'amenaça dels houthis ha tingut un impacte tan petit en els preus de l'energia. El preu del petroli Brent, ara a 77 dòlars per barril, és lleugerament inferior al que hi havia quan els militants de Hamàs van entrar a Israel el 7 d'octubre, encetant la guerra a Gaza. Així mateix, els preus del gas natural a Europa també han caigut significativament.

Tot i que el canal de Suez és important, hi ha alternatives. Els petroliers més grans sempre tendeixen a evitar el canal perquè són massa grossos, de manera que la situació actual no representa cap canvi. Encara que els propietaris dels metaners hagin decidit mantenir temporalment les embarcacions fora del canal, els de Qatar –un proveïdor clau d'Europa– han continuat utilitzant la ruta per Egipte, potser perquè donen per fet que els houthis no atacaran vaixells d'un país proper a Hamàs. El resultat és que els preus del gas natural a Europa "s'han moderat perquè fins ara l'hivern ha sigut suau", diu Laura Page, analista del mercat de gas natural liquat a Kpler.

Analistes de la indústria de mercants creuen que Rússia, que envia grans volums de petroli a través del canal, també és immune als atacs. "Donades les relacions de Rússia amb l'Iran, és molt improbable que se'ls ataqui", diu Jonathan Chappell, director de transport marítim d'Evercore ISI, un banc d'inversió de Nova York. Però, per damunt de tot, el que ha ajudat a aplacar el pànic és la sensació als mercats que el món té petroli i gas natural de sobres.

"El mercat no està preocupat per riscos al costat de l'oferta", diu Richard Bronze, cap de geopolítica a l'empresa de recerca Energy Aspects. "Caldrà molt més perquè es tornin a produir pujades sostingudes" del preu del petroli, afegeix.

Copyright The New York Times