El diàleg social serà un pas imprescindible per a la subhasta de l'eòlica marina a la Costa Brava

MadridEl consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un important paquet legislatiu en matèria energètica que inclou el reial decret en què es regula l'eòlica marina i les energies renovables del mar; el Pla Nacional d'Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030, i finalment el projecte de llei per recuperar la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) i treure la supervisió dels mercats energètics de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Es tracta d'un dels últims consells de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, després que Von der Leyen l'hagi triat per ocupar un càrrec clau a la nova Comissió Europea. D'aquesta manera, Ribera encarrila tots els deures pendents abans de fer el salt definitiu a Brussel·les.

Diàleg social a l'eòlica marina

D'entrada, pel que fa a la regulació de l'eòlica marina i les energies renovables del mar, encara caldrà esperar uns dies per conèixer la lletra petita del marc normatiu (s'ha de publicar el reial decret al Butlletí Oficial de l'Estat). El ministeri de Transició Ecològica, però, ja ha avançat que el diàleg social serà un pas previ imprescindible a l'hora d'obrir els concursos o subhastes de les zones on es podria instal·lar aquesta tecnologia renovable, com és el cas de la Costa Brava Nord.

En concret, s'obrirà una fase de diàleg públic entre els promotors interessats a instal·lar un projecte d'eòlica marina i els actors afectats, com poden ser veïns, pescadors i fins i tot agents turístics, entre altres. Durant aquest procés es podrà discutir sobre les "àrees d'ubicació i els requisits del concurs, els elements de disseny, construcció, explotació i desmantellament de les instal·lacions o els criteris de ponderació", segons detalla el ministeri de Transició Ecològica en un comunicat.

Un cop se celebri el diàleg social, s'aprovarà una ordre ministerial en què es convocarà el concurs on podran concórrer les empreses interessades a instal·lar aquesta tecnologia. En el cas de la Costa Brava, per exemple, ja s'han posat fins a sis projectes damunt la taula. En aquest concurs, a banda de determinar els promotors guanyadors, s'hi establiran qüestions com ara el calendari d'instal·lació del parc, la potència màxima a instal·lar, l'accés a la xarxa elèctrica i l'ocupació de l'espai marítim-terrestre durant 30 anys. Alhora, podran rebre "modificacions" fruit de la conversa entre les empreses i la ciutadania. Com a norma general, el promotor haurà de complir amb uns criteris econòmics, que tindran un pes d'un 70%. Però també hi haurà "criteris no econòmics" que podran suposar "com a màxim" un 30% de la ponderació. L'avaluació de les sol·licituds dels promotors, i per tant la decisió final sobre el concurs, correspondrà a una comissió tècnica integrada pel ministeri de Transició Ecològica i altres departaments implicats com ara el ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació o el de Transports.

"Fa un any vam aprovar el pla d'ordenació dels espais marins i amb aquest reial decret completem un aspecte clau. El 0,46% de l'espai marí [espanyol] podria arribar a ser superfície per desenvolupar polígons d'energia eòlica offshore [marina]", ha apuntat Ribera en roda de premsa aquest dimarts. La ministra també ha destacat que es prioritzaran aquelles zones en què l'eòlica marina tingui "més bona acollida".

Full de ruta energètic fins al 2030

El govern espanyol també ha aprovat el definitiu Pla Nacional d'Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030, el full de ruta pel que fa a la política energètica i climàtica de l'Estat fins a l'any 2030. El document, que ara s'ha d'enviar a Brussel·les (previsiblement serà la mateixa Ribera qui l'avaluï més endavant), manté l'objectiu de produir el 81% de l'electricitat a través d'energies renovables l'any 2030, així com l'ambició que fins a un 50% del total de l'energia que es consumeixi a l'Estat sigui "autòctona", de manera que caigui la dependència en altres països. Pel que fa a la inversió, s'eleva a 308.000 milions d'euros les inversions necessàries per assolir els objectius recollits al pla.

Recuperació d'un regulador exclusiu per als mercats energètics

Finalment, el govern espanyol ha aprovat en segona volta el projecte de llei per recuperar la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) com a regulador del sector, de tal manera que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perdrà les competències actuals de supervisió dels mercats energètics. Ara la norma fa el salt al Congrés dels Diputats. La CNE va desaparèixer el 2013, quan el govern del PP va decidir integrar a la CNMC els diferents reguladors. "És un òrgan capital", ha defensat Ribera.