Com descarbonitzar Catalunya

Dossier Energia, canvi de model Desplega

1.

Com descarbonitzar Catalunya

2.

Allargar la vida de les nuclears, un debat obert

3.

La nuclear d'Ascó, la gallina dels ous d'or

4.

Objectiu: Catalunya Verda

5.

Nuclears no, o sí, o potser cal repensar quan tancar-les?

BarcelonaNeutralitat d’emissions el 2050. Aquest és el gran –i costós– repte davant l’emergència climàtica. “Està clar que no hi arribarem”, sentencia Josep Maria Montagut, president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Més optimista és Marta Morera, directora general de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Creu que s’assolirà l’objectiu “si es compleix el que diu la Proencat” (Prospectiva Energètica de Catalunya 2050). 

El punt de partida no és engrescador. Catalunya va emetre a l’atmosfera el 2020 un total de 40 milions de tones de CO₂. I en una de les claus per aconseguir-ho, la implantació d’energies renovables, el Principat va a la cua de l’Estat. Malgrat tot, ara el Govern vol impulsar-les.

Una gran inversió

Fer la transició pot costar fins a 230.000 milions d’euros

Fer la transició cap a una economia verda no és barat. La Cambra de Comerç de Barcelona va calcular que només en renovables caldrà invertir 39.609 milions d’euros. I el Col·legi d’Enginyers planteja diferents escenaris, en els quals el cost total de la descarbonització aniria de 175.000 a 230.000 milions d’euros.

¿El cost es podrà assumir? Josep Maria Montagut destaca que hi ha molts inversors privats disposats a fer-ho. Posa un exemple: “Quan el Banc Mundial va dir a Espanya que havia de construir autopistes no existien els recursos, però es van fer, per concessió”. La directora de l’Icaen contesta: “Quin cost té no fer-ho? És més elevat”. Per a Morera, la crisi econòmica està directament relacionada amb la crisi energètica –com demostra l’atac a Ucraïna–. Per tant, avançar en la descarbonització “és l'última oportunitat”.

Per assolir una Catalunya neta cal una combinació de factors, com són l'eficiència energètica, la rebaixa de la intensitat (utilitzar menys energia per produir el mateix), l’electrificació i desenvolupament de les renovables o el desenvolupament de noves tecnologies.

Eficiència energètica

Mobilitat, llars i serveis és on més es pot avançar

Segons el Col·legi d’Enginyers, el transport passaria de consumir el 45% de l’energia final a consumir-ne el 27% el 2050. Els sectors domèstic i de serveis són els altres àmbits que poden reduir més el consum d’energia. La Generalitat calcula que, amb l’eficiència, l’economia catalana farà servir menys de la meitat de l’energia que empra actualment per produir el mateix que ara.

El punt de partida, però, és molt baix. Gran part del parc d’habitatge català té carències i cal invertir en rehabilitació. Pel que fa al transport, que és un 45% del consum energètic en l’actualitat, el desplegament del cotxe elèctric a Catalunya és ínfim. Espanya és el tercer país d’Europa per la cua en electromobilitat, tant pel nombre de cotxes com pels punts de recàrrega pública que hi ha, segons la patronal dels fabricants espanyols, Anfac.

Electrificació

L’electricitat, d’origen renovable, ha de guanyar pes

Electrificació és el terme que es fa servir per referir-se al pes de l’energia elèctrica en el consum energètic final. Haurà de guanyar pes i generar-se amb renovables. L’Icaen preveu que la demanda d’energia elèctrica augmenti un 125,9% en el període 2017-2050, atès que el percentatge d’electrificació de l’economia passaria del 25,1% de l’any 2019 al 76,6% del 2050. Caldrà multiplicar per 18 la producció d’energia elèctrica renovable per a l’any 2050.

Això obligarà també a invertir en sistemes d’emmagatzematge i adaptar les xarxes elèctriques a la generació distribuïda. “L’actual model de distribució s’ha quedat obsolet, cal transformar la xarxa en un model digitalitzat”, segons el president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers.

Actualment el 54% de l’electricitat produïda a Catalunya prové de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Aquestes centrals s’haurien de tancar en els pròxims 8-13 anys, d’acord amb el calendari previst. Ara només el 8% de l’energia elèctrica a Catalunya és produïda amb renovables no hidràuliques, i la generació d’electricitat va suposar el 16% de les emissions de CO₂ de Catalunya, provinent de les centrals de cicle combinat i cogeneració. 

Per assolir els objectius, el 2050 un 30% de l’energia elèctrica hauria de generar-se en autoconsum. En eòlica, actualment hi ha en tramitació sol·licituds per a 108 aerogeneradors, per a 611 MW, quan l’objectiu, segons els enginyers, serien 20.000 MW el 2050. El Govern creu que caldrà comptar amb eòlica marina. En fotovoltaica hi ha en tramitació poc més de 1.400 MW, quan s’hauria d’arribar a uns 30.000 MW el 2050. 

Hidrogen verd

Una tecnologia que pot ajudar a netejar la indústria

“A l’hidrogen verd se li poden demanar usos com la producció química i de fertilitzants, i pot servir per a la indústria pesant”, diu David Cebon, professor de Cambridge i membre d’Hydrogen Science Coalition. Encara és una incògnita si l’hidrogen pot arribar a substituir totalment els combustibles fòssils. A més, requereix moltes renovables per produir-lo i Catalunya n’haurà d’importar, diu Montagut.

Per a la indústria i el transport pesant s’haurà de comptar també amb els biocombustibles. Serà imprescindible millorar la gestió i el reaprofitament dels residus seguint els principis de l’economia circular.