La croada d'Unió de Pagesos contra les renovables

BarcelonaUn total de 23 recursos contra projectes de renovables a Catalunya durant aquest any, i 32 recursos presentats el 2023. Aquesta és l'activitat d'Unió de Pagesos, el principal sindicat agrari del país, contra els projectes de parcs eòlics i fotovoltaics al territori del Principat. I, al marge dels recursos, durant el 2024 s'han presentat al·legacions a 19 dels 76 projectes fotovoltaics i a 5 dels 7 projectes eòlics. El 2023, les al·legacions van afectar quasi la meitat dels projectes fotovoltaics (55 dels 120) i dos terços dels eòlics (10 de 18).

Els recursos presentats són d'alçada, és a dir, per la via administrativa, però la seva desestimació porta la batalla al terreny dels tribunals, a la via contenciosa administrativa. De fet, l'última setmana el sindicat agrari ja ha presentat alguns recursos per la via judicial. Per exemple, ha presentat recurs contenciós administratiu contra la planta fotovoltaica Sol del Segre, d'una potència de 26 MW, al municipi de Lleida.

Però no és el primer cas que arriba als tribunals. A més d'aquest recurs contra la planta de Lleida, se n'han presentat deu més contra projectes al Pallars, el Bages, l'Anoia, l'Alt Empordà i l'Alt Camp. El sindicat avisa que n'hi haurà més. La base de les al·legacions i posteriors recursos és, segons el sindicat agrari, la vulneració de la llei dels espais agraris.

De fet, per a Unió de Pagesos en la tramitació d'aquests parcs hi ha hagut un incompliment, total o parcial, de l'esmentada llei en el que fa referència a l'obligació dels promotors d'incorporar una anàlisi d'afectacions agràries. El sindicat culpa l'anterior Govern de la Generalitat en funcions per no buscar una solució. "Els recursos no van contra els promotors [dels parcs] sinó contra el Govern", explica a l'ARA Jaume Padrós, responsable d'energies alternatives d'Unió de Pagesos.

Els recursos, explica Padrós, es produeixen en els casos que no s'inclouen en l'expedient mesures de compensació per la pèrdua de producció agrària en els terrenys on es fa el parc. Són recursos contra parcs de certa extensió, a partir de les 8 o 10 hectàrees. "No són recursos contra les renovables, sinó per preservar la producció agrària", explica Padrós, que destaca que el 60% dels pagesos no són propietaris de les terres que conreen i aquestes instal·lacions els poden desarrelar de les zones rurals.

El sindicat apunta contra l'anterior Govern, que va donar llum verda a aquests parcs. Considera “irresponsable” aquesta actuació perquè, si la justícia anul·la les autoritzacions atorgades, la Generalitat hauria d'indemnitzar els promotors per les inversions i despeses fetes. El sindicat estima que els onze recursos presentats fins ara sumarien per aquests conceptes més de 220 milions d'euros, sense tenir en compte les possibles reclamacions per lucre cessant.

A Catalunya hi ha sis categories el sòl. De fet, en les categories 1 i 2 no hi pot haver instal·lacions (excepte per a autoconsum), i a les 3 i 4 hi ha limitacions, d'un 10% del terreny en cas de secà i un 5% en cas de regadiu. Només a les categories 5 i 6 es poden posar instal·lacions sense restriccions. Els projectes autoritzats han passat per la Ponència d'Energies Renovables, un organisme on hi ha representants de diferents departaments del Govern, entre els quals Agricultura, per evitar precisament vulneracions de la llei d'espais agraris.

L'ofensiva d'Unió de Pagesos amb recursos d'alçada (administratius) i als tribunals (contenciós administratiu) coincideix amb el moment just en què les renovables, després d'una dècada gairebé aturades a Catalunya, es comencen a despertar. Catalunya ha fet el tercer trimestre d'enguany un tomb en la tramitació de projectes d'electricitat neta. Ho constata l'Observatori de les Renovables, segons el qual a Catalunya s'ha concedit el permís per a la construcció de 257,6 MW, un salt endavant respecte al passat més recent: en tot el 2023 la potència d'energia renovable instal·lada només va augmentar en 34 MW.

El Govern vol més agilitat

Els recursos d'Unió de Pagesos també coincideixen amb la nova política sobre renovables del Govern de Salvador Illa, que acaba d'aprovar invertir 40 milions d'euros en descarbonitzar les carreteres amb plantes fotovoltaiques. Des que va prendre possessió del càrrec, la consellera de Territori, Sílvia Paneque –de qui depenen les competències d'energia, que la legislatura passada penjaven del departament d'Acció Climàtica–, ha deixat clara la seva aposta per les energies verdes.

I no només ha deixat clar que vol impulsar les renovables. La consellera vol agilitzar la tramitació dels projectes. Aquest dimecres, Paneque proposava al Parlament incloure en la negociació dels Pressupostos per al 2025 "mesures perquè sigui més àgil la tramitació dels parcs d'energies renovables". El Govern "està absolutament compromès amb la transició energètica", va reblar Paneque. Però la tramitació dels projectes que vol agilitzar és, precisament, on Unió de Pagesos ha posat la banya per tombar-los.