Per què cau el preu del petroli després de l'atac d'Israel a Iran?

BarcelonaLluny de tota lògica. El divendres 25 d'octubre el preu del barril de petroli Brent, de referència a Europa, tancava a un preu de 75,62 dòlars. L'endemà, Israel atacava l'Iran, un dels principals països productors de cru. Tot feia preveure que el preu del barril s'enfilaria, però el dilluns següent, el dia 28 d'octubre, el preu del barril de Brent s'abaratia i tancava la sessió amb un descens de quasi un 5%, a 71,87 dòlars, uns preus que s'han mantingut similars la resta de l'última setmana d'octubre.

A més, després de més d'un any de guerra al Pròxim Orient, amb els atacs a Gaza, el sud del Líban i els dels rebels houthis del Iemen, que amenacen el pas de vaixells comercials d'Israel en un punt estratègic pel qual transita el 15% del comerç mundial, l'estret de Bab el-Màndeb, el petroli no només no s'ha encarit, sinó que se situa en mínims dels últims dotze mesos. Així, el setembre del 2023 el barril es pagava a 93,72 dòlars de mitjana. Aquest mes d'octubre –fins al dia 29– la mitjana s'ha situat al voltant dels 75 dòlars.

Una explicació ràpida del que ha passat l'última setmana és que l'atac d'Israel a l'Iran va ser selectiu i no va afectar les instal·lacions petrolieres del país. Però cal explicar també la tendència de l'últim any sencer. Després de la forta escalada del 2022, quan, amb la guerra d'Ucraïna, el petroli va arribar a enfilar-se per sobre dels 100 dòlars el barril, el preu de cru va entrar en una espiral de descensos per diverses causes: la producció cada cop més alta de països que no formen part de l'OPEP+, com els Estats Units, i, sobretot, la debilitat del creixement econòmic en la major part de les grans economies que fa baixar la demanda de cru; Alemanya frega la recessió, el creixement de la Xina és inferior al previst i l'OCDE parla d'un creixement "raquític" a la zona euro –excepte a Espanya.

Chris Weston, director d'investigació de Pepperstone, afirma que "la represàlia anticipada d'Israel contra l'Iran ha estat prou focalitzada perquè els operadors d'energia confiïn que les instal·lacions de cru iranià no formaran part del conflicte en curs. Les accions d'Israel, almenys en la resposta del cap de setmana [passat], redueixen les probabilitats que altres actors regionals i occidentals s'hi involucrin, i avui els operadors han eliminat gran part de la prima de risc geopolític que encara es descomptava en els futurs del cru, la gasolina i, en un grau més baix, de l'or".

Segons explica el Financial Times, els Estats Units van pressionar Israel perquè no ataqués les instal·lacions petrolieres; a més, l'aiatol·là Ali Khamenei va donar a l'atac d'Israel una resposta mesurada i es va abstenir d'adreçar amenaces directes de represàlia. Això hauria tornat a portar el mercat del cru a una situació basada en les regles de mercat per sobre de la situació geopolítica, segons experts que cita el rotatiu britànic. Bill Farren-Price, investigador principal de l'Institut d'Estudis Energètics d'Oxford,  diu que la percepció és que aquesta ronda d'hostilitats entre Israel i l'Iran "està continguda”.

Més oferta i menys demanda

Per a Chris Weston, això farà que en la fixació del preu del cru depengui no tant de les tensions geopolítiques com de la relació entre l'oferta i la demanda. Aquest és el factor que porta a la relaxació del preu. Es preveu que es relaxi la demanda per la debilitat econòmica, mentre que des de la banda de l'oferta no s'albiren colls d'ampolla al mercat després de l'últim anunci de l'OPEP+ d'un futur augment de la producció.

Així, els últims moviments de l'OPEP+ –el càrtel que formen els països productors capitanejats per l'Aràbia Saudita i els seus principals aliats, amb Rússia al capdavant–, apunten a un augment gradual de l'oferta de cru a partir de l'1 de desembre, cosa que desfaria en part les fortes retallades de bombament dels dos últims anys. Per la seva banda, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) preveu una desacceleració de la demanda de petroli el 2024 i el 2025, essencialment per la caiguda a la Xina. En el seu informe mensual publicat a mitjans d'octubre, l'organisme –que depèn de l'OCDE– calcula que la demanda de l'any en curs pujarà a 900.000 barrils diaris, mentre que per al 2025 creixerà en gairebé un milió de barrils. Unes previsions lluny de l'increment dels 2 milions de barrils diaris que es registraven en el període posterior a la pandèmia, el 2022 i el 2023.