Catalunya obté un 30% dels fons europeus per al gas renovable

MADRID / BARCELONAEl desplegament del biogàs a Catalunya surt ben parat de dos programes del projecte estratègic (PERTE) de les energies renovables, vinculat al Pla de Recuperació i, per tant, als fons europeus. D'un total de 150 milions d'euros pressupostats per a aquest sector, el ministeri de Transició Ecològica n'ha adjudicat de forma provisional 74,9, dels quals 23,4 aniran a parar a Catalunya, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA. És a dir, un 31% de la inversió pública total adjudicada fins ara.

En concret, la partida adjudicada forma part de dos programes d'incentius dirigits a "projectes singulars d'instal·lacions de biogàs" que impulsin la producció d'energia renovable a través d'aquest gas renovable, tal com es desprèn del Pla de Recuperació espanyol. La convocatòria es va obrir l'estiu passat i s'ha resolt aquest mes d'abril.

Fonts del ministeri de Transició Ecològica no descarten que els diners que ara no s'han adjudicat, 75 milions d'euros, es puguin repartir més endavant durant el període d'al·legacions, cosa que podria "ampliar" el nombre de beneficiaris. A més, tampoc descarten que si el sector "mostra més interès" es puguin obrir noves convocatòries. En tot cas, això correspondrà a l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE) –organisme que depèn de la cartera de Transició Ecològica–, que ha estat l'encarregat de pilotar aquestes ajudes directes.

27 projectes catalans

Al conjunt de l'Estat s'han admès a tràmit 76 projectes que sumen una potència de 159,8 MW. D'aquests, un total de 27 projectes, és a dir, la gran majoria, estan ubicats a Catalunya (36,4 MW). Altres comunitats autònomes beneficiades per la convocatòria, però que queden lluny de les dades del Principat, són l'Aragó (8 projectes admesos), Andalusia (8), Castella-la Manxa i Castella i Lleó (5 projectes cadascuna) i el País Bac i el País Valencià (3 projectes cadascuna).

De fet, entre les comunitats autònomes amb més potencial per desenvolupar aquesta tecnologia hi ha Catalunya. Al Principat es podrien generar 14,46 TWh d'aquesta energia, segons un estudi recent de Sedigas i les consultores PWC i Biovi, cosa que és una mica més del 9% de tot el potencial de l'Estat. Només Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa i l'Aragó se situarien per davant.

Entre la llista de beneficiaris catalans hi ha alguns consistoris com el de les Masies de Voltregà, el de Moià o el de Flix que ja han anunciat la construcció de plantes de biogàs per abastir equipaments públics. Però també organismes com el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès o el Consorci Besos-Tordera, que l'any passat van presentar el projecte BioVo per obtenir biometà a través del biogàs excedent de les seves plantes.

Un gas renovable

El biogàs està considerat un gas renovable que s'obté a partir de residus orgànics que provenen, principalment, del sector agroramader o de les ciutats. Un exemple clàssic són els purins de les granges, però també la brossa domèstica que gestionen projectes com l'Ecoparc 2 de Montcada i Reixac. En concret, la seva producció s'aconsegueix a través de la descomposició anaeròbica –sense contacte amb l'aire– del material biodegradable que dona lloc a sals, vitamines o aigua, entre altres elements, però també gasos com el metà (biogàs), vapor d'aigua o àcid sulfúric. El biogàs serveix per produir electricitat, escalfor o biometà, un substitut del gas natural que també es pot utilitzar com a combustible per als vehicles.

Fa poc més d'un any, el ministeri per a la Transició Ecològica va aprovar el full de ruta del biogàs amb un objectiu ambiciós: que la producció d'aquest gas renovable el 2030 sigui de com a mínim 10,41 TWh l'any. Tanmateix, la producció actual encara està lluny d'aquesta xifra. D'acord amb les últimes dades publicades pel ministeri, l'any 2020 l'Estat comptava amb 146 instal·lacions de biogàs, però només 130 van ajudar a cobrir la demanda energètica l'any 2020. La producció estimada en aquestes plantes és d'uns 2,74 TWh, la gran majoria per a generació elèctrica.

També Europa s'ha posat les piles i el pla energètic Repower UE presentat el maig passat i que té per objectiu acabar amb la dependència energètica russa inclou iniciatives per impulsar, precisament, gasos renovables com el biogàs.

Amb tot, Espanya, malgrat ser un dels estats europeus amb més potencial per produir biogàs i biometà, se situa molt per darrere d'altres estats europeus com França o Alemanya en l'obtenció d'aquesta font energètica, considerada com a renovable perquè és neutra en emissions de CO₂, evita emissions de metà i, a més, és autòctona. És a dir, redueix la dependència energètica. De fet, segons dades de l'EBA (European Biogas Association) Espanya és el tercer país amb més potencial de producció de biogàs i biometà, però el cinquè estat en producció.

Si hagués desenvolupat tot el seu potencial per obtenir gasos renovables, l'estat espanyol s'hauria estalviat el 2022 uns 4.000 milions d'euros de la seva factura energètica, precisament l'any que més es va encarir el combustible fòssil a causa de la guerra d'Ucraïna. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per la patronal Sedigas i les consultores PwC i Biovi.