Els carburants encadenen tres setmanes de pujades i el preu del dièsel frega els 2 €/l

BarcelonaEl preu dels carburants a Espanya va tornar a encarir-se els últims set dies i ja encadena tres setmanes seguides d'escalada, amb el dièsel tornant a fregar els 2 euros el litre, segons les dades publicades aquest dijous pel Butlletí Petrolier de la Unió Europea, que recull el preu de més d'11.000 estacions de servei de tot l'Estat. El preu mitjà del litre de gasolina ha pujat aquesta setmana un 0,4%, per situar-se en els 1,763 euros, el nivell més alt des de principis de setembre. En el cas del gasoil, el repunt aquesta setmana ha sigut de l'1,2% respecte a l'anterior, per escalar fins a 1,972 euros el litre, el preu màxim des de mitjans de juliol.

Tot i aquesta pujada, tots dos carburants es mantenen lluny dels màxims que van tocar aquest estiu, quan al juliol la gasolina va arribar als 2,141 euros i el gasoil, als 2,1 euros. Aquests preus són la mitjana del que es marca als sortidors, però no recull la bonificació d'almenys 20 cèntims per litre decretada pel govern espanyol i que es mantindrà, en principi, fins a final d'any. Amb aquesta bonificació, el preu de mitjana de la gasolina és d'1,563 euros el litre, mentre que el del gasoil se situaria en els 1,772 euros, en tots dos casos clarament inferiors als preus de finals de març, abans de l'entrada en vigor d'aquesta bonificació.

 A més, el preu mitjà del litre de dièsel a Espanya es manté per onzena setmana consecutiva per sobre del de la gasolina, amb una bretxa d'una mica més de 20 cèntims, una cosa que mai havia passat abans de la guerra a Ucraïna i que s'explica pel fet que molt de gasoil s'importava a Europa ja refinat de Rússia.

En comparació amb la mateixa setmana de fa un any, recollint la subvenció, el preu del litre de gasolina és un 4,4% més car, mentre que en el cas del gasoil el preu és gairebé un 29% superior. Aquestes xifres es registren en un entorn de preus elevats del cru en el context actual, marcat per la guerra a Ucraïna. Així, aquest dijous el barril de Brent, de referència a Europa, cotitzava gairebé a 94 dòlars, mentre que el Texas americà s'intercanviava al voltant dels 88 dòlars.

A prop del pic d'ús d'energies fòssils

D'altra banda, la guerra d'Ucraïna ha accelerat la transició cap a les energies netes i el món podria assolir el 2025 el pic d'emissions de CO₂. Això sí, sense un esforç molt més gran per abandonar els combustibles fòssils, l'escalfament global serà d'un grau superior a l'objectiu internacional de l'Acord de París, segons l'escenari publicat aquest dijous per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) al seu informe anual de perspectives globals.

L'informe posa data al sostre del consum de carbó, gas i petroli. Així, encara que sembli que el carbó està vivint una nova edat d'or com a alternativa al gas, els preus del qual s'han disparat sobretot a Europa, en realitat és un efecte de curta durada perquè a mitjà termini continuarà sent reemplaçat per les renovables i l'energia nuclear per generar electricitat. El seu pic arribarà en uns pocs anys, mentre que amb el gas la demanda arribarà a finals d'aquesta dècada a una mena d'altiplà. Per al petroli, caldrà esperar fins a mitjans dels anys 2030 perquè el consum toqui sostre i comenci a disminuir. Això significa que la utilització dels combustibles fòssils disminuirà a un ritme lent, equivalent a un milió de barrils diaris cada any fins al 2050.

Tenint en compte l'increment de les renovables, el pes relatiu dels combustibles fòssils al mercat energètic passarà del voltant del 80% actual (un nivell relativament estable des de fa dècades) fins a poc més del 60% a mitjan segle. Els autors de l'estudi destaquen que aquestes projeccions per al 2040 estan un 20% per sota del que l'AIE havia estimat el 2015, just abans que se signés l'Acord de París, que va fixar l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 graus.

Però encara queda lluny d'aquesta meta perquè l'abandonament dels fòssils continua sent massa lent, segons l'AIE. Les emissions de CO₂ tocaran sostre a mitjans d'aquesta dècada amb 37.000 milions de tones i començaran a disminuir lentament per situar-se en 32.000 milions el 2050, cosa que conduiria a una elevació de la temperatura global de 2,5 graus.

"Els mercats i les polítiques energètiques han canviat a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna no només de moment, sinó per a les dècades vinents", subratlla el director executiu de l'AIE, Fatih Birol. En aquest context, Birol subratlla que "les respostes dels governs de tot el món prometen fer un punt d'inflexió històric i definitiu per a un sistema energètic més net, més assequible i més segur". I això passa per "redoblar els esforços per garantir que una àmplia coalició de països participa en la nova economia energètica", ha insistit.