Energia

Calor, sequera i el temor d'una vaga a Austràlia: els perquès d'uns dies amb la llum disparada

El preu mitjà del mercat majorista a Espanya se situarà als 111,69 euros/MWh aquest divendres

Banyistes ahir a prop del club nàutic del pantà de Darnius-Boadella.
4 min

MADRIDDes de l'estiu del 2021 i, sobretot, arran de l'esclat de la guerra a Ucraïna, cada dia a les dues del migdia tothom mirava l'operador del mercat ibèric d'energia (OMIE). A aquesta hora, l'organisme publica el preu mitjà en el mercat majorista elèctric o pool per a l'endemà. L'interès, però, ha anat minvant des que els preus s'han normalitzat i s'han deixat enrere rècords històrics com els de la primavera del 2022 (el març d'aquell any es va enfilar fins als 545 euros/MWh).

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De tant en tant, però, la gràfica es torna a disparar i els focus se situen, de nou, damunt la pàgina web de l'operador. Ha passat aquesta setmana, quan el preu al mercat majorista ha arribat a tocar els 180,34 euros/MWh (preu màxim registrat el dimecres 23). De mitjana, aquell dia es va situar als 134 euros/MWh, mentre que demà divendres decaurà fins als 111,69 euros/MWh i assolirà un màxim de 140,61 euros/MWh cap a les deu de la nit, segons les últimes dades d'OMIE. En el cas del dimecres, es tracta del preu mitjà més alt des del mes de març d'aquest any, quan es van assolir els 150 euros/MWh de mitjana.

Abans d'entrar en les causes d'aquest increment, cal tenir en compte que el mercat majorista afecta sobretot les tarifes PVPC, és a dir, el mercat regulat. Actualment hi ha uns 9 milions de clients a tot Espanya amb una factura de la llum contractada a través d'aquest canal, mentre que la resta estan al mercat lliure (uns 21 milions), que sol accedir a diferents mercats, entre els quals el pool.

Onada de calor

El principal element que explica aquest pic dels preus és la meteorologia. Com és habitual a Espanya, el consum es dispara en ple estiu i ple hivern i, en particular, quan es viuen onades de calor com l'actual. Les famílies, però també les empreses, incrementen l'ús dels ventiladors i els aires condicionats per alleugerir les temperatures extremes. Això es tradueix en un increment de la demanda elèctrica i, per tant, dels preus, ja que es necessiten més tecnologies (sobretot gas, que és més car) per cobrir tota la demanda.

A tall d'exemple, des de dilluns la demanda real elèctrica al territori peninsular espanyol (sense tenir en compte les illes, ni Ceuta ni Melilla) ha superat els 37.600 MW, arribant a un màxim de 38.316 MW ahir dimecres passades les nou de la nit, segons dades de Red Eléctrica, mentre que a principis d'agost hi havia dies que ni s'arribava als 30.000 MW. Es tracta de la demanda més alta registrada aquest mes d'agost, però també des de l'inici de l'estiu (durant l'onada de calor del juliol es va assolir un màxim de 37.279 MW de demanda, segons dades de Red Eléctrica). Fins i tot s'ha superat el rècord de l'estiu del 2022 (38.284 MW al juliol, quan els termòmetres també van superar la barrera dels 40 graus).

Sequera

Des de fa temps, el que també està pressionant els preus és la falta d'aigua i la sequera, fenòmens que tenen un impacte directe en la generació d'energia hidroelèctrica per poder cobrir la demanda. De fet, a Espanya la caiguda de la generació d'energia hidràulica –a través de la força de l'aigua– ha estat històrica aquest 2023. Un dels desencadenants és la necessitat de recórrer a altres energies "base", com ara els cicles combinats de gas o la nuclear, com ha passat a Catalunya. El fet és que aquestes tecnologies, més estables, ajuden a cobrir aquells forats de demanda que deixen les renovables, però en el cas del gas això implica una pressió a l'alça dels preus. Aquest dimecres, per exemple, els cicles combinats (centrals tèrmiques de gas) van cobrir el 31,9% del total de la demanda, i van ser la primera tecnologia, seguida de la nuclear (19,6% del total de la demanda), i ja en tercera posició la solar (16,8%). De fet, la demanda de gas natural per generar electricitat va assolir aquest dimecres el rècord del 2023 (597 GWh).

Vaga a Austràlia

Malgrat la llunyania geogràfica, Austràlia també està al darrere d'aquest pic del preu de la llum. El motiu és que una possible vaga al setembre en dues plataformes de gas a Austràlia (els treballadors estan negociant desconvocar-la) ha pressionat a l'alça el preu d'aquest combustible fòssil a Europa, tot i que a nivells molt inferiors als registrats a l'inici de la guerra a Ucraïna. "L'electricitat encara depèn del gas", recorden fonts del sector, i més en un moment de temperatures elevades com l'actual, de manera que l'impacte d'una cosa damunt l'altra és inevitable. Així, mentre que la referència europea del gas (TTF) se situava als 26 euros/MWh a finals de juliol, aquest dimarts va tocar els 42 euros/MWh.

Consumir gas afegeix volatilitat als preus, cosa que continuarà així fins que el mix elèctric no sigui més renovable, apunten des del sector. Les mateixes fonts recorden que per a Europa el mercat del GNL, que és global, és nou, de manera que no té tanta força com altres compradors habituals (Japó o la Xina), que tenen contractes a llarg termini (a priori més estables).

Malgrat els elements que expliquen aquest repunt dels preus, des del sector elèctric s'envia un missatge de calma. Fonts del sector assenyalen que es tracta d'un moment molt particular de l'any. "El que s'espera després de l'estiu és que la demanda caigui, incrementin energies com l'eòlica [més econòmica] i ajudi el fet de tenir tanta reserva de gas" per passar l'hivern. "Els fonamentals són favorables", apunten les mateixes fonts.

stats