El directiu amb més punts per ser conseller delegat de Naturgy rebutja l'oferta

MADRIDFeia dies que el seu nom ocupava els titulars de diferents mitjans econòmics. Ignacio Gutiérrez-Orrantia, directiu de l'entitat financera nord-americana Citi, copsava tota l'atenció mediàtica per ser el preferit per ocupar el càrrec de conseller delegat a Naturgy, una figura que ara no existeix però que el consell d'administració de l'energètica està abordant crear a petició dels fons d'inversió que són accionistes de la companyia. En les últimes hores, però, la idea que Gutiérrez-Orrantia fos el possible número 2 de la companyia i la mà dreta del president Francisco Reynés ha passat a millor vida.

Gutiérrez-Orrantia ha rebutjat l'oferta i ha decidit continuar a l'entitat financera, segons ha avançat l'agència Bloomberg aquest dimarts al migdia. Segons Bloomberg, el responsable de banca, mercats de capital i assessoria a Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica de Citi ha indicat internament als seus companys que continuarà al banc nord-americà. L'executiu espanyol dirigeix un equip de més de mil persones repartides en 55 països diferents i ha optat, finalment, per mantenir-se en el sector financer.

La negativa del financer ha arribat el dia en què s'ha celebrat el consell d'administració de Naturgy. S'hi ha abordat, entre altres qüestions, la recuperació de la figura del conseller delegat, tal com va avançar fa uns dies Cinco Días i confirmen fonts del sector a l'ARA. Fins a l'any 2018, les funcions estaven repartides entre Isidre Fainé com a president i Rafael Vilaseca com a conseller delegat.

Amb el temps, i sobretot amb l'entrada d'inversors internacionals, les grans empreses han anat apostant per la coexistència entre un president i un conseller delegat a la cúpula amb l'objectiu d'evitar la concentració de poder. De fet, en el cas de Naturgy aquesta separació de poders és una petició dels principals fons d'inversió que són accionistes de l'empresa. Es tracta de l'europeu CVC, amb un 20,7% del capital; l'americà GIP, amb un 20,6%, i l'australià IFM, amb un 13,9% del capital. A més, si es mira l'entorn de les cotitzades espanyoles, Naturgy s'ha acabat convertint en una rara avis amb un organigrama del tot presidencialista inspirat en el sistema anglosaxó.

En tot cas, algunes informacions apunten que ha estat el mateix Reynés qui ha plantejat recuperar la figura del conseller delegat, malgrat mostrar-se còmode amb l'estructura presidencialista. A més, cal recordar que l'any 2020 va ser ell qui va plantejar una direcció corporativa de nova creació (chief corporate officer o CCO), un càrrec relativament semblant al de conseller delegat.

Més fronts oberts

El cert, però, és que aquesta no és l'única pressió que els fons d'inversió que són accionistes estarien fent a la cúpula de Naturgy. Des de fa temps, aquests veuen atractiu el projecte (ara en un calaix) d'escissió de Naturgy batejat com a Géminis i que implica dividir l'energètica en dues companyies. D’una banda, tenir un negoci regulat de les infraestructures de transport i distribució d'energia —tant de gas com d'electricitat—. De l'altra, obrir un negoci liberalitzat —renovables i comercialització—, que tindria molt més repartit el seu benefici operatiu –un 45% a Espanya, un 24% a l’Amèrica Llatina i el 31% restant en altres mercats.

Si bé per a accionistes clau com La Caixa –accionista a través del seu hòlding Criteria– blindar el primer dels dos negocis és clau –perquè el negoci regulat oscil·la menys–, els fons d'inversió veuen en el negoci liberalitzat una capacitat de creixement més alta, així com uns marges superiors, cosa que encaixa amb la seva estratègia de cicles d'inversió més curts i, per tant, venda de les participacions en algun moment.

Ara mateix, però, res fa pensar que aquest projecte es reobri aviat. Malgrat que públicament Reynés el continua defensant, també es mostra prudent: "Es farà en el seu moment", va remarcar a principis d'any. A més, no té el suport de l'actual govern espanyol, i la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, ha arribat a apuntar que en un context de crisi energètica com el que hi ha "no és convenient".

Suport de La Caixa

Però el no de Gutiérrez-Orrantia també ha aparegut un dia després que La Caixa –a través del seu hòlding CriteriaCaixa, que té un 26,7% del capital de Naturgy– hagi deixat clar que el seu home fort a Naturgy i a qui continuarà donant suport amb els ulls tancats és Francisco Reynés. En un comunicat concís fet públic ahir dilluns i al qual va tenir accés l'ARA, CriteriaCaixa "ratifica la confiança en l'equip gestor de la companyia, encapçalat pel seu president Francisco Reynés" i subratlla que "donarà suport a les seves propostes dirigides a poder afrontar els importants reptes de la companyia en els pròxims anys". Francisco Reynés, que fins al 2018 va ser vicepresident i conseller delegat d’Abertis, va permetre mantenir a primera línia executiva de Naturgy un home de La Caixa molt vinculat a Isidre Fainé.

Més enllà de si Naturgy decideix o no fer un pas endavant en la transformació del seu organigrama, encara caldria delimitar com quedaria la possible divisió de poders i, per tant, què assumiria el futur conseller delegat i quin seria el paper de Francisco Reynés, cara visible a Naturgy fins, com a mínim, l'any 2027, tal com va ratificar l'última junta d'accionistes.