Brussel·les vol estendre l'excepció ibèrica del gas a tota la Unió Europea

Brussel·lesLa proposta estrella que preveu Brussel·les per fer front a la crisi energètica i que proposarà als Vint-i-set aquest divendres al consell extraordinari d'Energia és estendre l'excepció ibèrica a la resta de la Unió Europea, segons un document al qual ha tingut accés diferents mitjans, entre els quals l'ARA. És a dir, només limitar el preu del gas que s'utilitza per generar electricitat, tal com ja s'està fent als estats portuguès i espanyol. Amb aquesta mesura, en certa manera, es vol trencar amb el mercat marginalista de l'electricitat, que estableix que l'última tecnologia que entra al mercat elèctric –que és la més cara i gairebé sempre és el gas– marca el preu de tota la generació d'energia. Així, es paga a preu de gas l'electricitat generada amb tecnologies molt més barates, com la hidràulica i les renovables.

Per aconseguir aquest mateix efecte, la Unió Europea també havia estudiat posar un topall de 180 euros per megawatt hora a l'electricitat generada a través d'energies com la nuclear o les renovables —les que els tècnics de Brussel·les anomenen inframarginals— perquè, encara que sigui més barata de produir que la que es fa amb gas, les companyies la venen al mateix preu. Aquesta mesura, però, sembla que ha passat a un segon pla a la taula de negociació en benefici de l'excepció ibèrica. De fet, aquesta proposta no acabava d'agradar a alguns estats membres com ara Espanya, que troba que aquest límit era massa alt, i, a més, hi ha països, com França, que fa dies que pressionen també a favor de l'excepció ibèrica.

L'esborrany de la Comissió Europea també recull la possibilitat de fixar un topall al preu de tot el gas que compra la Unió Europea. Per tant, no només al que prové de Rússia, sinó també al que arriba per gasoducte des de Noruega i Algèria, i el gas natural liquat que s'importa amb vaixell des de països com els Estats Units, Qatar i Nigèria. Ahir, precisament, 15 estats membres —entre els quals figura Bèlgica, Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Polònia i Croàcia— van demanar per carta a Brussel·les aplicar aquesta mesura.

La UE també preveu actuar sobre el TTF, l’índex dels Països Baixos que serveix de referència per marcar el preu del gas a Europa i que s’ha disparat des que Moscou va començar a reduir-ne el subministrament. Per aquest motiu, l’esborrany tècnic assenyala que caldria un TTF més transparent i que estigui sotmès a una supervisió financera que eviti maniobres especulatives.

Reducció obligatòria del 5% del consum energètic en hores punta

Més enllà d'aquestes mesures, segons fonts diplomàtiques, l'executiu europeu també proposarà una reducció obligatòria del consum en hores punta de, segurament, un 5% i una disminució "indicativa" (és a dir, voluntària) de la demanda d'electricitat general del 10% a partir del 31 de març del 2023. Alguns estats membres, però, demanen que es doni marge a les administracions estatals per decidir quan i com abaixaran la despesa energètica. De fet, cada país podria triar els moments pic: hauran de ser almenys un 10% de les hores del dia i caldrà que siguin moments d'alta demanda d'electricitat o un mix elèctric en què amb les energies més barates, com les renovables o la nuclear, no n'hi ha prou.

Cal recordar que totes aquestes mesures que preveu Brussel·les surten de la taula de negociació entre la Comissió Europea i els diferents estats membres, però encara s'ha de proposar aquest divendres als Vint-i-set al consell extraordinari d'Energia, en què es preveu que donin la llum verda definitiva a només algunes propostes i s'aprovi una primera part del pla de xoc energètic.