Brussel·les proposa que els estats membres comprin gas conjuntament

Brussel·lesFinalment, després de molts estira-i-arronses entre els Vint-i-set i de la dura oposició d'Alemanya i els Països Baixos, la Comissió Europea cedeix a la demanda de la majoria dels estats membres i el dimarts 18 proposarà posar en marxa una plataforma de compra conjunta de gas el pròxim any per adquirir-lo a un preu més barat. "Volem utilitzar el poder de compra de tota l'economia de la Unió Europea per obtenir seguretat de subministrament per a l'hivern que ve [el del 2023-2024], que pot ser fins i tot més crític que aquest", ha defensat la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, a la roda de premsa posterior a la trobada entre els ministres d'energia dels Vint-i-set celebrada aquest dimarts i dimecres.

Alemanya i Holanda, que fins ara s'havien mostrat en contra de crear una plataforma conjunta de compra de gas de la Unió Europea, ara l'acceptarien amb l'objectiu d'evitar, de totes totes, la mesura que més temen i que fa temps que demanen la gran majoria dels Vint-i-set: que s'acabi aprovant un límit al preu de tot el gas que arriba a la Unió Europea, sigui rus o no. Això sí, segons la proposta de Berlín i Amsterdam a la qual han tingut accés diferents mitjans de comunicació, per primera vegada els dos països estarien disposats a negociar sobre un topall al preu del gas que sigui d'origen rus.

Una altra de les iniciatives que posarà sobre la taula la Comissió Europea és la creació d'un nou índex de referència que marqui el preu del gas a Europa per substituir l'actual, el TTF dels Països Baixos, perquè des que va començar la guerra s'ha disparat i no s'ha adaptat al preu real. Està previst que els ministres discuteixin de manera formal aquestes propostes, que conformarien la segona part del pla de xoc energètic de la Unió Europea, en el Consell d'Energia del 25 d'octubre a Luxemburg i, si fos necessari, en un d'extraordinari a inicis de novembre per donar-hi el vistiplau definitiu.

D'altra banda, ha passat en segon pla l'opció que estudiava Brussel·les d'ampliar l'excepció ibèrica a la resta de la Unió Europea. És a dir, només limitar el preu del gas que s'utilitza per generar electricitat, tal com ja s'està fent als estats portuguès i espanyol. Amb aquesta mesura, en certa manera, es voldria trencar amb el mercat marginalista de l'electricitat, que estableix que l'última tecnologia que entra al mercat elèctric –que és la més cara i gairebé sempre és el gas– marca el preu de tota la generació d'energia. Així, es paga a preu de gas l'electricitat generada amb tecnologies molt més barates, com la hidràulica i les renovables.

Dependència del gas

Alemanya és un dels països que s'oposa més fermament al topall al preu del gas (sigui rus o no) perquè n'és un gran consumidor i, encara que la Comissió Europea asseguri que els Vint-i-set ja no temen les amenaces de Moscou de tallar les aixetes del gas, el canceller alemany, Olaf Scholz, se'n vol assegurar el subministrament. De fet, segons Gazprom, el gegant gasístic rus controlat pel Kremlin, la Unió Europea podria patir un dèficit de gas de 800 milions de metres cúbics en un cas d'alta demanda per onades de fred extremes. "Durant un període breu de temps es poden congelar ciutats senceres", ha amenaçat el conseller delegat de la companyia energètica, Alexei Miller.

També ha aprofitat per posar el dit a la llaga el president de Rússia, Vladímir Putin, que ha assegurat que Rússia està preparada per reprendre el subministrament de gas a través de la branca del gasoducte Nord Stream 2 que continua operativa. "La pilota és a la teulada de la UE. Si volen, només han d'obrir l'aixeta", ha dit al fòrum internacional de la Setmana de l'Energia de Rússia.