Brussel·les presenta un pla energètic anti-Putin de mínims

Brussel·lesBrussel·les ha fet un nou pas endavant cap a l'anhelada autonomia energètica de la Unió Europea, que sap que a llarg termini només pot passar pel desplegament de les renovables, i per blindar-se del xantatge del règim de Vladímir Putin. La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts un pla que pretén incentivar la firma de contractes energètics a anys vista per estabilitzar els preus volàtils de l'electricitat i potenciar les inversions en parcs solars o eòlics. "Els contractes a llarg termini donaran seguretat als inversors i això incentivarà el sector privat a invertir en renovables", assenyalen fonts comunitàries.

L'executiu comunitari també vol aconseguir que els consumidors utilitzin principalment l'energia precontractada en aquests acords a llarg termini i hagin de recórrer cada vegada menys al sistema de subhasta diari, que es coneix com a marginalista i estableix que la tecnologia més cara (normalment el gas) marca el preu de tota la resta (com la nuclear o la hidràulica) encara que siguin més barates. És a dir, tot i que Brussel·les no acaba amb el sistema marginalista, tal com s'havia debatut, sí que vol que deixi de ser el mercat principal i, d'aquesta manera, es redueixi o s'acabi amb els denominats beneficis caiguts del cel, que són les fortunes que fan les companyies elèctriques al cobrar a preu de gas l'energia que generen amb, per exemple, renovables.

L'objectiu de Brussel·les és que el 70% de l'electricitat que consumeixen els europeus sigui d'origen renovable el 2030. Ara mateix, però, només prop del 40% prové de l'energia verda. Pel que fa concretament a l'estat espanyol, es preveu que superi amb escreix aquests percentatges i aquest 2023 ja assoleixi el 74%.

Una reforma del mercat de mínims

Així, tal com admeten fonts comunitàries, aquesta proposta de reforma del mercat energètic no és "estructural" i descarta qualsevol nova fórmula de fixació de preus, tal com demanaven França o Espanya, i es limita a incentivar el desplegament de les renovables, tal com volien Alemanya i els seus aliats habituals (els Països Baixos i els nòrdics). Tampoc planteja que un organisme públic fixi el preu de l'electricitat generada a través de l'energia hidràulica i la nuclear, que era una proposta del govern espanyol però que altres executius, com el germànic, consideraven que atemptaria contra el lliure mercat. A més, la reforma suprimiria totes les mesures d'intervenció al mercat energètic que s'han aprovat de manera urgent durant l'últim any, com el topall als beneficis de les renovables i la nuclear, el límit a la cotització del gas o la taxa als beneficis extraordinaris de les empreses petrolieries i gasistes.

La comissària europea d'Energia, Kadri Simson, preguntada sobre el fet que hagi proposat una reforma de mínims, ha defensat que l'objectiu de Brussel·les és assegurar-se que tots els estats membres hi estan més o menys d'acord perquè tiri endavant com més aviat millor, si pot ser l'hivern que ve a tot estirar. "Deixem els fonaments del mercat energètic sense tocar", ha admès Simson, que ha demanat al Consell i el Parlament Europeu que comencin a negociar de manera "prioritària" i hi donin el seu vistiplau aviat.