Brussel·les cedeix a la pressió de França i accepta l'hidrogen d'origen nuclear com a “verd”

Brussel·lesBrussel·les ha cedit a les pressions de França i facilitarà que l'hidrogen d'origen nuclear sigui considerat com a "verd". La Comissió Europea acceptarà com a "totalment renovable" la producció d'hidrogen que prové d'energies no renovables que produeixen "almenys un 70% menys d'emissions de gas d'efecte hivernacle que el gas natural fòssil", com és el cas de l'hidrogen d'origen nuclear o també anomenat "hidrogen rosa". Amb aquest nou etiquetatge es pretén garantir el futur desplegament de l'hidroducte entre Barcelona i Marsella, que París des d'un bon principi havia vinculat a la seva viabilitat. "El que volem és produir-lo amb energia nuclear o renovables", ja va insistir el president francès, Emmanuel Macron, en la presentació de la infraestructura.

D'aquesta manera, França, que és l'estat membre i una de les potències mundials que generen més energia nuclear, pretén assegurar-se que també liderarà el sector de l'hidrogen a Europa durant els pròxims anys. D'altra banda, Alemanya i Espanya –l'estat espanyol té un parc més important de renovables i també aspira a dominar el mercat de l'hidrogen verd– es negaven a acceptar l'hidrogen rosa com a renovable.

També, per augmentar la quota d'hidrogen considerat renovable, la Comissió Europea permetrà que les instal·lacions de producció d'aquest combustible puguin comptabilitzar l'electricitat que utilitzen de la xarxa com a totalment renovable si en l'any natural anterior el percentatge mitjà d'electricitat renovable que van fer servir va superar el 90%. Amb aquesta mesura, Brussel·les també pretén assegurar-se que no s'abusa de la creació d'hidrogen amb energia nuclear en una zona concreta i que es farà arreu, i que només se'n faci en zones on la generació d'energia amb renovables està sempre assegurada.

L'ofensiva liderada per Alemanya contra la reforma energètica d'Espanya

Alemanya, els Països Baixos i els països nòrdics han enviat una carta aquest dilluns a la Comissió Europea en què rebutgen una reforma "profunda" del mercat elèctric europeu per abaratir el preu de la llum com les que han proposat Espanya i França. Aquests països defensen que el mercat actual, tot i la crisi energètica, ha demostrat ser resilient durant molt de temps i generar uns "beneficis enormes" que han garantit la seguretat de subministrament, i la integració i la inversió en les renovables. En aquest sentit, aposten per una reforma "limitada" i s'oposen, per exemple, a mantenir de forma permanent el topall als beneficis de les tecnologies de baix cost –com les renovables i la nuclear– que la UE va aprovar el setembre passat de manera excepcional.