El boom dels metaners: Espanya importa un 40% més de gas liquat

MadridLa guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica han generat situacions difícilment imaginables, en particular al mercat global de l'energia i, sobretot, del gas natural. Arran de la invasió russa i del desplegament de sancions al país de Vladímir Putin, el país va collar la Unió Europea a través de la reducció del subministrament de gas natural. El problema era majúscul, ja que es tractava del principal proveïdor de gas natural de la Unió Europea (55%) i, en particular, dels països del nord i l’est, com és el cas d’Alemanya, i durant els últims mesos hi ha hagut tambors de possibles talls elèctrics, sobretot a l'hivern.

Davant d'aquest escenari, una de les solucions per les quals va optar Europa l'any passat va ser la de guardar gas natural. És a dir, omplir els magatzems abans de l'hivern. Això, però, va obrir les portes a una batalla per aquest combustible fòssil i, sobretot, pel gas natural liquat (GNL). Un combustible que no només s’ha venut al millor postor –element que va fer disparar el preu–, sinó que la seva cerca i captura ha generat rutes marítimes atípiques, amb Espanya com a protagonista.

Pam a pam. El gas natural liquat (GNL) és, com el seu nom indica, el combustible fòssil, però en forma de líquid. Normalment, és en aquest estat com es transporta arreu del món, a través de vaixells metaners. La particularitat és que la destinació només poden ser països amb plantes de regasificació, que permeten rebre i guardar el gas liquat i, alhora, regasificar-lo (tornar-lo a l'estat gasós) per enviar-lo a través de gasoductes o guardar-lo sota terra, en magatzems subterranis.

Tot aquest procés, que sembla fàcil d'explicar, té un inconvenient: un preu molt més elevat que el del gas natural, tant pel que fa al tractament (es necessiten unes temperatures molt baixes), com al transport (com més llarga és la ruta marítima, més es dispara el preu). Per aquest motiu en els últims anys aquest negoci (i les infraestructures que l'envolten, com ara les regasificadores) havia passat sense pena ni glòria, com explicava l'ARA. Els països preferien aprovisionar-se de gas natural a través de gasoductes: Espanya ho feia amb Algèria i Alemanya amb Rússia.

40% més de GNL a les plantes

Quan diem que enmig d'aquest escenari Espanya s'ha situat al centre de les mirades és, precisament, per la seva capacitat de rebre GNL. L'Estat compta amb el 40% de la capacitat de regasificació de GNL de tot Europa gràcies a les seves set plantes. Una d'elles, la més gran, és a Barcelona, on al llarg del 2022 hi van descarregar fins a 58 vaixells metaners, ben per sobre dels 47 que hi van venir el 2021, segons dades dels butlletins mensuals d’Enagás recopilades per l’ARA. Al conjunt de l'Estat van descarregar 338 bucs (el 2021 van ser 254 vaixells, el que suposa que l'any passat el tràfic va pujar un 33%).

Això va implicar de facto utilitzar les plantes de regasificació al màxim. L'arribada de més vaixells es va traduir en un augment de més d'un 40% del volum de gas natural liquat descarregat durant tot el 2022: mentre que l'any passat es van descarregar 318.893 GWh de gas natural liquat, el 2021 se'n van importar fins a 227.180 GWh (un increment del 40%), segons dades d'Enagás.

A finals d'any alguns vaixells han hagut d'esperar a les costes espanyoles per descarregar. Els motius: plantes molt plenes, una tardor calorosa i mesures d'eficiència energètica que van portar a una caiguda del consum de gas natural.

18 països importadors

Un altre canvi és l'origen del combustible fòssil. Tradicionalment, en el cas espanyol la font principal ha estat Algèria, a la qual empreses com Naturgy li han comprat combustible en estat gasós. Però els rols (i la forma) han canviat. A tall d'exemple, el 2022 el 71% de tot el gas natural que va arribar a l'Estat va ser liquat (el 2021 suposava el 51% de tot el combustible fòssil rebut durant l'any).

Al llarg de l'any passat, Espanya va rebre dels Estats Units un total de 128.749 GWh de gas natural liquat (un 118% més que el 2021), cosa que va situar el país com a principal importador de gas desbancant Algèria –amb qui les relacions polítiques es van tensar pel Sàhara i que va veure com l'Estat li comprava un 76% menys de GNL: dels 23.425 GWh el 2021, a només 5.447 GWh el 2022–.

Però aquests només són dos dels divuit països que van exportar gas liquat a Espanya. Alguns orígens són inèdits, com és el cas de Corea del Sud, que no apareix al registre d'importacions des que el 2004 la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petroliers (Cores) en fa un seguiment. Altres indrets han estat Nigèria, un proveïdor habitual de l'Estat, però també Trinitat i Tobago, Qatar, Perú o Indonèsia.

Malgrat la guerra, a qui també s’ha comprat més GNL que mai ha estat a Rússia. El gas liquat importat ha crescut fins als 53.859 GWh (un 45% més que el 2021, quan se'n van importar 37.027 Gwh). Una part important d’aquest volum va arribar al juny. Fonts del sector ho expliquen, entre altres raons, per l'aturada de quatre plantes de regasificació franceses. Un fet que va obligar alguns bucs a desviar-se i descarregar a Espanya. En concret, quatre dels vuit bucs russos van descarregar a Espanya per aquest motiu, detallen les mateixes fonts. Des del ministeri de Transició Ecològica es va demanar a les comercialitzadores reduir al màxim el consum de gas rus i diversificar els contractes.

Tot per a Espanya? 

No es pot inferir que tots els vaixells que descarreguen a Espanya porten gas natural liquat per al consum a l'Estat. De fet, de la mateixa manera que han crescut les descàrregues, també ho ha fet la càrrega d'aquest combustible per part d'operadors privats que compren el gas liquat aquí per portar-lo a altres països. La quantitat de GNL que va reexportar Espanya l'any 2022 va créixer un 40%, de 17.125 GWh el 2021, a 24.532 GWh el 2022. Aquest mercat, un 7% del que Espanya va importar, és més petit perquè pocs països tenen capacitat per regasificar: la Xina, el Japó o França poden fer-ho.

Sigui com sigui, els països s'han posat les piles. Itàlia, per exemple, ha instal·lat regasificadores flotants i, malgrat que les comercialitzadores no detallen el destí del gas liquat, gran part del GNL que s'ha exportat d'Espanya ha anat a aquest país, sobretot a través de vaixells petits, confirmen fonts del sector a l'ARA. Alemanya, per exemple, també va carregar un vaixell de GNL. Però el GNL que ha sortit d'Espanya també ha creuat l'Atlàntic per arribar al Brasil o a Puerto Rico.