Arrenca la plataforma de compra conjunta de gas de la UE: com funciona i quins efectes pot tenir

MADRID / BRUSSEL·LESLa guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que se n'ha derivat han evidenciat les carències de la Unió Europea i les seves dependències, sobretot pel que fa als combustibles fòssils que arriben de Rússia. Així, tot i que el govern espanyol ja va proposar comprar gas de manera conjunta abans de l'inici del conflicte, a finals del 2021, els Vint-i-set de bon principi no ho van rebre amb gaire entusiasme. No va ser fins a l'inici del conflicte i quan els preus del gas van començar a pujar de forma desorbitada que alguns socis europeus van començar a veure el plantejament de Madrid amb bons ulls.

Ara bé, ni Brussel·les ni Alemanya —tampoc els seus aliats habituals, com els Països Baixos— van cedir mai amb la compra conjunta i només van acceptar, a canvi de no posar un topall al preu del gas gaire baix, tirar endavant una plataforma de participació voluntària que connectés els subministradors de gas amb els compradors a escala comunitària. Més d'un any després, la iniciativa, que s'ha batejat amb el nom d'AggregateEU, ha començat a caminar aquest dimarts.

Com funcionarà?

Fonts comunitàries i del govern espanyol defensen que la plataforma donarà més força al bloc a l'hora de negociar conjuntament els preus, aportarà més transparència a les transaccions de gas i evitarà les especulacions. A més, amb l'objectiu de reduir la dependència respecte a Rússia, es deixa fora de l'equació el gas rus, les companyies russes o que tinguin amb vincles amb el Kremlin. Sí que hi poden participar, en canvi, tots els estats membres de la Unió Europea, Moldàvia, Geòrgia, Sèrbia o, entre d'altres, Ucraïna. D'aquesta manera, tant les institucions europees com els estats pretenen que la cotització del gas disminueixi, sobretot en casos d'emergència i crisis de subministrament.

L'ús per part de les empreses d'aquest espai de trobada entre venedors i compradors és voluntari. Ara bé, els països hi hauran d'aportar de manera obligatòria un 15% del gas que poden emmagatzemar. Es calcula que el volum per a Espanya és d'uns 4,8 TWh. Des de la Comissió Europea hi ha confiança en què s'assoleixin aquests percentatges, mentre que alguns estats no ho tenen tan clar. Espanya, per exemple, fa temps que es reuneix amb els principals agents interessats, des de comercialitzadores fins a consumidors, perquè hi participin. És a dir, els intenta seduir, com també ho ha fet Alemanya o altres estats membres. Fonts del ministeri de Transició Ecològica asseguren que ho han aconseguit. També hi ha governs que, directament, obligaran les companyies a col·laborar-hi.

Una apli de cites

El primer pas, que comença aquest dimarts, és el d'agregació de la demanda: les empreses que estiguin interessades a comprar hauran d'aixecar el dit i especificar quina quantitat de gas els interessa. Tindran temps de fer-ho fins al 2 de maig. Un cop presentades les seves sol·licituds de compra, entren en joc els proveïdors, és a dir, les empreses encarregades de vendre, que també hauran de publicar els seus preus. La plataforma serà l'espai que connectarà els dos actors; de fet, funcionarà com una aplicació de cites, i la Comissió Europea no hi intervindrà.

Si bé un cop es troben comprador i venedor tindran uns valors de referència, la negociació es produirà fora d'aquest espai i, per tant, el contracte final també. En conseqüència, no s'han de respectar els preus orientatius inicials de manera obligatòria. El següent pas serà convocar una subhasta per casar oferta i demanda. Això es repetirà cada dos mesos i durant un any.

Rússia en queda fora

En queda exclòs el gas natural i el gas natural liquat (GNL) provinents de Rússia. Tampoc les companyies amb vincles russos podran participar-hi, ni com a comprador ni com a proveïdor o agent. És una diferència substancial si es té en compte que, per ara, la Unió Europea no ha aprovat sancions damunt aquest combustible fòssil d'origen rus, ni tampoc damunt les empreses que el comercialitzen. Europa encara es proveeix d'aquest gas, i moltes empreses, entre les quals Naturgy, tenen contractes a llarg termini amb el país de Vladímir Putin que no poden (ni volen) rescindir. A tall d'exemple, en el cas espanyol només aquest 2023 han arribat 17.297 GWh de gas provinent de Rússia (no tot per a consum propi), és a dir, un 16% del total de gas natural que ha arribat a l'Estat.