Així va guanyant la UE la guerra energètica contra Rússia

Brussel·lesLa dependència de la Unió Europea respecte als combustibles fòssils russos era una de les principals armes del règim de Vladímir Putin i una de les qüestions que més han preocupat als Vint-i-set des de l’inici de la guerra d’Ucraïna. Els estats membres del bloc comunitari, el 2021 importaven prop del 40% del gas que consumien de Rússia, i per això temien tant les amenaces del Kremlin de tallar l’aixeta i de deixar congelat el Vell Continent. Però, finalment, la Unió Europea no està patint una crisi energètica tan profunda com s’esperava. Per què?

Els experts coincideixen a dir que la UE ha adoptat mesures temporals efectives per reduir les conseqüències del conflicte i destaquen sobretot la normativa comunitària aprovada a l’agost de reduir el consum de gas un 15%, així com aplicar una rebaixa obligatòria de la despesa d’electricitat del 5% en hores punta i del 10% en el global del dia. “Hi ha hagut moments en què s’ha arribat a disminuir un 20%”, remarca Philipp Lausberg, analista del think thank Europe’s Political Economy. També ha estat determinant la capacitat del bloc comunitari de trobar subministradors de gas alternatius a Rússia, com Noruega, Algèria i Qatar. “És clau tenir alternatives i que Noruega, per exemple, s’hagi compromès a augmentar l’exportació de gas. No és tan barat com el que compràvem a Rússia, ni és la solució definitiva, però és una millora important”, apunta Olivia Lazard, investigadora del centre de recerca Carnegie Europe. Ara mateix, només el 8% que s'importa a la UE és de Rússia.

També cal tenir en compte que l’hivern, almenys fins ara, no ha sigut gaire dur i les baixes temperatures han jugat a favor de la Unió Europea. “S’ha d’admetre que la UE ha tingut sort, no sabem què hauria passat amb un hivern fred”, remarca el professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Albert Banal-Estañol. De fet, s’ha cremat molt menys gas del que es preveia i les reserves gasístiques dels països del bloc comunitari es troben de mitjana per sobre del 83%, un percentatge rècord en aquestes dates. A més, Rússia no ha tallat de cop el subministrament de gas, tal com amenaçava.

D'altra banda, les sancions de la UE contra Moscou també són molt efectives. Segons un estudi del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA), només les limitacions de preu imposades pels aliats contra els hidrocarburs russos causa una pèrdua d'uns 280 milions d'euros diaris a Rússia. A més, a mitjans de març de l'any passat la UE transferia més de 700 milions d'euros cada dia a empreses russes a canvi de petroli, gas natural i carbó, una xifra que ha anat caient de manera constant fins als 175 milions pagats el 19 de gener, l'última xifra disponible. És a dir, en uns deu mesos els ingressos diaris del Kremlin en energia procedents de la UE s'han ensorrat un 77%.

Amb aquest context, fa dies que alguns líders comunitaris han començat a cantar victòria en la guerra energètica contra Rússia. La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, va defensar que la feina dels Vint-i-set ja “donava fruits” i que la UE ja no era “vulnerable” al xantatge de Putin. “Europa tenia una dependència massiva dels combustibles russos, però amb menys d’un any hem aconseguit superar-la”, va celebrar.

La transició energètica, la victòria definitiva

Tanmateix, la crisi energètica encara no s’ha acabat. El preu del gas, per exemple, encara és lluny de situar-se prop dels 20 euros per megawatt hora d'abans de la guerra. Per això, els experts subratllen que cal continuar aplicant mesures, com la plataforma de compres conjuntes de gas de la UE, i, d'altra banda, reformar el mercat energètic. “S’ha de deslligar el preu del gas amb el de l’energia de les renovables per evitar els beneficis caiguts del cel i, sobretot, s’han de potenciar els contractes de llarg termini amb energies renovables per tenir preus estables i menys volatilitat, i afavorir les inversions en el sector”, assenyala el professor de la UPF.

En aquesta línia, la UE vol augmentar tan de pressa com pugui la producció d’energia verda i, de fet, amb un any ja ha aconseguit doblar-la. “També ens falta buscar la flexibilitat que ens dona el gas, per quan no hi hagi vent, sol o aigua. Podria ser amb l’ús de bateries, tant a petita a escala com a l’engròs, o el desenvolupament de l’hidrogen verd”, afegeix Banal-Estañol. En tot cas, la UE veu el desplegament de les renovables com l’única via per aconseguir l’anhelada autonomia estratègica i guanyar definitivament la guerra energètica contra Rússia.