280 milions d'euros diaris: el cost per a Rússia de les sancions als seus hidrocarburs

Barcelona280 milions d'euros, cada dia. Aquest és el cost estimat per a Rússia de les sancions i limitacions de preu imposades per una coalició de països occidentals contra els hidrocarburs russos, segons un estudi del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA), organització independent que estudia els mercats energètics.

"Les decisions preses per la UE i els seus aliats entre desembre i gener tallen els ingressos de Rússia per exportacions de fuel fòssil en uns 160 milions d'euros per dia", indica un informe de CREA. "Noves mesures que s'implementaran a partir del 5 de febrer del 2023 resultaran en una reducció addicional estimada en 120 milions d'euros", afegeix el document, que inclou entre les mesures les prohibicions a les importacions de cru, els límits al preu i l'anunci de l'energètica polonesa Orlen que no renovarà el contracte amb Rosneft per importar petroli rus per via terrestre.

El passat 2 de desembre els països de la Unió Europea van aprovar un topall al preu del petroli rus de 60 dòlars per barril, una mesura que té el suport d'una coalició de 32 països formada, a més dels 27 estats membres de la UE, per la resta de membres del G7, és a dir, els Estats Units, el Regne Unit, Canadà i el Japó, a més d'Austràlia. La mesura, revisable cada dos mesos, busca que el preu del petroli extret a Rússia estigui sempre un 5% per sota del preu mitjà que cobraria Moscou als mercats internacionals.

Quan es va aprovar el topall, el preu del cru al mercat es trobava per sota dels 80 dòlars per barril. Per tant, la mesura ha tingut un impacte sobre les finances de les petrolieres russes –participades totes per l'estat–, però no ha provocat sotracs destacables al mercat. "Un topall més baix hauria sigut més disruptiu, i hauria incrementat el risc d'evasió de sancions i trampes", indica en un article Ben Cahill, investigador expert en energia del think tank nord-americà Center for Strategic and International Studies (CSIS).

A més, tant la UE com el G7 i Austràlia impedeixen qualsevol comerç, brokering, finançament, assegurança, transport i gestió de duanes de carregaments de petroli rus que es venguin per damunt d'aquest preu. Això fa molt difícil que altres països, com ara la Xina, l'Índia o estats africans o llatinoamericans puguin adquirir cru provinent de Rússia per damunt dels 60 dòlars el barril, ja que la majoria d'empreses asseguradores, de transport o financeres del sector tenen seu en països on s'aplica la prohibició.

També al desembre, la UE va prohibir qualsevol entrada de petroli rus als seus ports per via marítima, amb l'excepció de Bulgària, que en té una alta dependència i va demanar una exempció temporal fins al 2024.

Cru més difícil d'exportar

La UE és el principal client de Rússia pel que fa a energia. Des del primer dia de la invasió, Rússia ha obtingut més de 276.000 milions d'euros en vendes d'energia, dels quals 136.000 milions procedien de compres dels Vint-i-set. No obstant això, l'esforç europeu per anar reduint la seva dependència de Rússia és evident: el volum de pagaments efectuat pels països europeus a Rússia en compres d'energia ha caigut dràsticament des de l'inici de la invasió a Ucraïna.

De moment, segons el CSIS, "l'embargament i el topall del preu han tingut èxit en un objectiu clau: institucionalitzar forts descomptes de preus al petroli rus". Per exemple, el passat 9 de gener, el petroli Urals, produït a Rússia i habitualment venut a Europa, es venia per sota dels 40 dòlars per barril al port de Primorsk, al mar Bàltic, mentre que la varietat de cru ESPO, que Rússia ven majoritàriament als mercats asiàtics, es venia per sobre del màxim de 60 dòlars. Rússia pot col·locar el petroli Ural a preus més alts si recorre a països asiàtics que no estan connectats per oleoducte amb els jaciments dels Urals, per la qual cosa ha de traslladar-lo amb vaixells, amb la dificultat que comporta per les sancions mencionades i el cost extra de fer el llarg trajecte del Bàltic a ports de l'Índic o el Pacífic.

L'Índia, Turquia i la Xina han augmentat les compres d'energia a Rússia arran de la invasió, però això no ha compensat la pèrdua ocasionada per les sancions occidentals. De fet, al setembre el govern de Vladímir Putin va anunciar un dèficit de 5.900 milions de dòlars a causa de la caiguda dels ingressos procedents del sector energètic, quan tradicionalment tenia superàvits folgats.

El que no s'ha mogut gaire, però són les exportacions de petroli per oleoducte a Txèquia, Hongria i Eslovàquia, els tres països de la UE que de moment continuaran important cru rus per terra. Tanmateix, el total que entra a la UE pot caure de manera dràstica en qüestió de setmanes, ja que Alemanya i Polònia han anunciat reduccions de les entrades per l'oleoducte de Drujba, una caiguda que el CSIS estima que passarà de 700.000 barrils diaris el 2021 a 350.000 barrils diaris el primer trimestre d'aquest any. Aquestes reduccions s'uneixen als talls de gas aprovats pel Kremlin a molts estats de la UE i al sabotatge del gasoducte Nord Stream.

A mitjans de març, la UE transferia més de 700 milions d'euros cada dia –el màxim es va registrar el 15 de març, amb 761 milions– a empreses russes a canvi de petroli, gas natural i carbó, una xifra que ha anat caient de manera constant fins als 175 milions pagats el passat 19 de gener, l'últim amb dades disponibles, segons xifres recopilades per CREA. És a dir, en uns deu mesos els ingressos diaris del Kremlin en energia procedents de la UE s'han ensorrat un 77%.

Ara bé, com més temps passa, més petita és la dependència europea de l'energia russa, cosa que pot facilitar que Europa acabi imposant més sancions. Segons l'estudi de CREA, la UE es podria plantejar a mitjà termini reduir fins a 30 dòlars per barril el topall del preu del petroli, així com tallar totes les importacions de gas natural i petroli per canalitzacions terrestres i de gas natural liquat (GNL) per via marítima. A part dels 280 milions d'euros diaris, doncs, Rússia podria perdre uns 200 milions més cada dia si s'acabessin imposant totes aquestes mesures.