100 M€ a un micropoble de la Noguera per fer-hi la planta de biogàs més gran de Catalunya

LleidaUna inversió de 100 milions d’euros per a una planta que ocuparà més de sis hectàrees, tractarà prop de mig milió de tones anuals de purins, llots i restes d’animals procedents de més de 200 explotacions ramaderes, injectarà gas renovable (biogàs) a la xarxa i permetrà generar 200 GWh l’any (equivalent al consum energètic de 20.000 llars catalanes). Són les dimensions de la futura planta de biogàs que el grup danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), a través de la societat local La Sentiu Bioenergy, pretén aixecar a la Sentiu de Sió, un petit poble de 400 habitants de la Noguera.

Es tracta, de llarg, de la planta de biogàs més potent de Catalunya i una de les més grans de tot l’estat espanyol, que actualment encara està en període d’exposició pública i que, si tot avança favorablement, començarà a construir-se el primer semestre de l’any vinent. Si els terminis es compleixen, els promotors confien a arrencar l’activitat entre finals del 2025 i principis del 2026.

Una planta de biogàs és una instal·lació on, de fet, s’accelera el cicle natural de descomposició de la matèria orgànica, sobretot dejeccions ramaderes barrejades amb restes d’animals, tancant-la dins de digestors hermètics. És allà on els bacteris actuen. Es produeix l’anomenada digestió anaeròbia controlada (la descomposició de la matèria) de la qual s'obté el biogàs i un subproducte sòlid que s’utilitza com a fertilitzant agrícola. El biogàs es fa servir com a únic combustible en equips de cogeneració que el transformen en energia elèctrica i tèrmica.

L’empresa promotora ho ven com un projecte d'economia circular, que vol aportar “una solució sostenible al problema mediambiental de la gestió dels purins”. La mateixa empresa assegura que el 85% de les dejeccions que tractarà la planta provindran d’explotacions ramaderes pròximes. Cal recordar que la demarcació de Lleida, amb una cabana de més de quatre milions de porcs, genera al voltant de tres milions de metres cúbics de purins anuals, més de la meitat de totes les dejeccions porcines de Catalunya.

La iniciativa és avalada per la Generalitat. El departament d’Empresa el va declarar projecte estratègic per agilitzar-ne els tràmits. Urbanisme ja hi va atorgar l'aprovació inicial el mes de maig. I el departament d’Acció Climàtica, tot i estar pendent de fer-ne l’avaluació ambiental, la defensa com la solució als desafiaments de gestió de residus, demanda energètica i economia circular. Cal recordar que el Govern va presentar el Pla de Biogàs de Catalunya el març passat, al qual destina 25 milions per donar suport al desenvolupament d’iniciatives industrials en la matèria.

Mobilització ecologista

El projecte no està exempt de polèmica. A la Sentiu ha nascut Pobles Vius, una plataforma veïnal que ha convocat per demà un acte informatiu per denunciar els perjudicis de la planta. Compta amb el suport incondicional d’Ipcena, una de les principals (i històriques) organitzacions ecologistes de Ponent. El seu portaveu, Joan Vàzquez, la qualifica de “refineria desproporcionada” i demana una política de diversificació de plantes més petites i allunyades dels nuclis habitats, si pot ser en polígons industrials, “i no en zones de conreu altament productives com aquestes”, afegeix.

De fet, la planta se situa a poc més d’un quilòmetre de la Sentiu i a dos dels municipis de Bellcaire d’Urgell i la Ràpita. Els opositors asseguren que la població patirà inevitablement les pudors procedents dels residus orgànics. L’empresa ho assumeix i promet pal·liar-ho al màxim aplicant llum ultraviolada i filtres de carbó actiu als fluxos, a més d’alliberar les pudors a través d’una xemeneia de 60 metres d’altura.

La plataforma Pobles Vius denuncia el risc de contaminació dels regadius de la zona, la destrucció del paisatge i el perill derivat del transport de gas liquat cap a l’exterior, que la mateixa firma calcula en 25.000 tones anuals (de diòxid de carboni).

L’alcalde Pepe Torres insisteix que, un cop acabat el període d’al·legacions (a finals d’octubre) i quan rebi la posterior autorització ambiental, l’Ajuntament no podrà denegar el permís d’obres a un projecte que, “a més de respondre a la demanda dels nostres ramaders, portarà riquesa al municipi”. En aquest sentit, es promet la creació de fins a 40 llocs de treball directes i 200 més d'indirectes.