L'encariment de la llum, sense solucions tres mesos després

Brussel·les / BarcelonaEl preu de la llum batrà de nou rècords aquest dimecres. El cost de l’electricitat continua en nivells històricament alts des de fa més de tres mesos, malgrat els esforços del govern espanyol per frenar l’escalada i per esmorteir l’encariment en la factura que paguen els ciutadans. L'encariment de l'energia és un dels elements que més preocupen els economistes, ja que pot frenar la recuperació postpandèmia.

Concretament, el preu per megawatt hora (MWh) serà aquest dimecres de 291,73 euros de mitjana al mercat majorista, segons dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (Omie). El màxim es registrarà entre les 8 i les 9 del vespre, quan el preu superarà els 319,10 euros per MWh, i el mínim serà entre les 5 i les 6 de la matinada, quan marcarà de mitjana 261,73 euros. La pujada suposa un increment de l’1,3% respecte al preu de dimarts. Ara bé, si es compara amb una setmana enrere, el preu s’ha disparat un 163%, mentre que si es mira un any enrere l’increment encara és més gran: del 496%, és a dir, gairebé sis vegades més.

Tot i les fortes pujades dels últims tres mesos, durant els quals el preu de la llum ha polvoritzat registres històrics en nombroses ocasions, el govern espanyol insisteix que per als consumidors la situació no és gaire diferent de la d'altres anys. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat aquest dimarts després del consell de ministres que les famílies acabaran pagant el mateix en el rebut de la llum que el 2018, tant si estan adherits a la tarifa regulada com si tenen un contracte al mercat lliure. A més, el govern presentarà en els mesos vinents algunes noves mesures per evitar que els increments al mercat majorista repercuteixin en el que paguen els ciutadans.

Fonts del ministeri d’Hisenda confirmen a l’ARA que a partir del 31 de desembre es prorrogaran “durant un període llarg de temps” les mesures fiscals vigents per rebaixar el preu de la factura de la llum i que decauen el dia 31: la reducció de l’IVA, de l'impost especial de l'electricitat i la suspensió de l'impost de producció elèctrica. De moment, Hisenda encara no ha decidit quants mesos més durarien les mesures, informa Núria Rius Montaner.

Les raons que expliquen les pujades dels últims mesos són diverses, però un dels motius principals de l’escalada de preus arreu d’Europa és l’augment del cost del gas, que al Vell Continent prové principalment de Rússia. A Espanya un problema com aquest s’accentua pels problemes d’interconnexió amb la resta del continent i, per això, el govern de Pedro Sánchez ha intentat des de l’inici de l’augment del preu de la llum buscar solucions a Europa tenint en compte que el mercat elèctric està regulat a escala europea. Fins ara, però, ha obtingut poques respostes satisfactòries i encara menys cap solució immediata. 

Alemanya rebaixa el to

El govern espanyol ha fet campanya a Brussel·les els últims mesos amb propostes com promoure una compra conjunta de gas emmirallant-se en la compra de les vacunes per tal de reduir costos, revisar el mercat de drets d’emissió de carboni o desvincular el preu del gas del preu final de la llum. Espanya ha trobat pocs suports (França, Grècia, Itàlia i Romania) i molts opositors, com ara Alemanya o la gran majoria de països del centre i nord d’Europa, que creuen que el mercat elèctric europeu funciona bé. 

La Comissió Europea presentarà aquest dimecres una proposta de mínims que busca satisfer en certa manera les demandes espanyoles. Es tracta d’un mecanisme voluntari de compra conjunta de gas que Brussel·les veu com un últim recurs només en casos d’emergència i desabastiment. És, per ara, una proposta que caldrà debatre entre governs. Segons l’últim esborrany de les conclusions de la cimera europea de dijous vinent, els Vint-i-set només estan compromesos a animar la Comissió perquè continuï estudiant opcions com aquestes. El mateix passa amb la reserva estratègica de gas, que Brussel·les proposa més aviat en clau geopolítica, conscient dels problemes logístics que suposaria dur-la a la pràctica. 

A banda, Brussel·les va demanar als organismes independents una revisió del funcionament del mercat europeu de la llum, els quals van emetre dos informes en què avalen l’actual sistema. Segons el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, el seu nou homòleg alemany mostra una consciència i empatia més grans en aquestes qüestions que les que mostrava Angela Merkel, però a la pràctica fins ara tots els moviments són de caràcter polític i simbòlic, no responen al sentit d’emergència que hi veu Espanya ni mitigaran l’escalada de preus que els ciutadans espanyols ja estan pagant des de fa mesos. 

Economistes preocupats

El creixent del cost de l’electricitat té derivades socials i empresarials. Segons una enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el preu de l’energia ja és la principal preocupació del sector econòmic, juntament amb la crisi de subministraments a la indústria i el repunt de la inflació. Aquest últim element està molt relacionat amb l’encariment de l’electricitat, que repercuteix directament sobre l’índex de preus al consum (IPC): un preu de l’energia més alt provoca un increment dels costos empresarials que pot acabar repercutint en el preu final dels productes.