El teletreball allarga l'agost als barris d’oficines
El teletreball deixa sense clientela els negocis que depenien dels empleats de la zona
BarcelonaPer a moltes empreses, el setembre havia de ser el mes en què els llibres de comptes comencessin a fer bona cara, però ha acabat sent la continuació d’una època magra. És el cas de tota una tirallonga de negocis que donen servei als barris d’oficines. Bars de menú i cafeteries, però també farmàcies i tallers, que vivien de la despesa que hi feien els oficinistes, però que ara veuen com la irrupció del teletreball ha convertit aquests districtes en poc més que barris fantasma.
“Hem passat de servir 120 àpats en un migdia a uns 15”, es lamenta el Luca, encarregat d’un restaurant italià del 22@, a la frontera entre la part empresarial del barri i la residencial. En aquest moment -ben bé dos quarts de dues del migdia- només té dues taules ocupades per persones que, per la indumentària, és obvi que treballen a la zona. L’encarregat de fer les pizzes, amb el forn a punt, es mira el mòbil.
Només un carrer més enllà hi ha la rambla del Poblenou, i l’ambient canvia. Els blocs de pisos substitueixen els edificis empresarials. L’Adrián, mentre enllesteix el tall de cabell d’un client, explica que a la seva perruqueria atenien oficinistes, a qui “els compensa més tallar-se el cabell aquí que quan hagin arribat a casa seva”. “I, a més, repeteixen”, somriu. Ara ja no han tornat. L’Adrián diu que aquest estiu han pogut “anar aguantant” gràcies a la gent del barri que no ha marxat de vacances. Ells tampoc no n’han fet.
També a cavall entre els dos ambients del barri hi ha l’acadèmia de llengües de la Isabel. En el seu catàleg hi ha la constatació d’on ens trobem: cursos infantils, de diferents nivells, intensius, grups de conversa... i anglès per a empreses. Aquestes classes, generalment bonificades per als treballadors, es feien a l’empresa mateix, i qui s’havia de desplaçar era el professor. Ara s’han seguit fent, però online: “Mitja classe continua venint a l’aula, però la gent que teletreballa entra per videoconferència”, explica.
Al costat de la Torre Agbar, una franquícia d’una òptica està ben buida. “Ens hem quedat sense les dues clienteles que teníem: els turistes dels hotels, que compraven ulleres de sol, i els oficinistes, que aprofitaven les pauses per esmorzar o dinar per venir a buscar lentilles o líquid”, diu l’encarregada. Estan pendents també de la represa del curs universitari, ja que molts alumnes de la Universitat Pompeu Fabra, que té un campus a la vora, hi passen cada dia per davant, en el trajecte que fan des del metro fins a la facultat.
El Sergi, gerent d’un altre restaurant de la zona, ho té clar: “El barri és el que és”, admet. Concentrat davant l’ordinador, a la rebotiga, ja té fins i tot alguna idea per adaptar-se a la situació. Estan potenciant l’e-commerce amb una web pròpia i es preparen per si les empreses han de pagar el dinar als empleats que facin teletreball. “Oferirem menús a domicili, contractant una empresa de riders que no contamini i no tingui falsos autònoms”, explica.
Fins i tot un taller de motos del barri, segons l’operari, donava servei per igual als veïns i als oficinistes que haguessin tingut una avaria. Els últims ja no han tornat.
Les vendes no es recuperen prou
A la part alta de la Diagonal se succeeixen edificis de consultores, bufets d’advocats i asseguradores. On abans hi havia un mar de motos aparcades, ara s’hi pot passejar amb una certa comoditat. Aquí es repeteixen els missatges de resignació.
En negocis amb hotels a la vora, com la cafeteria on treballa la Irene, estan “bastant contents” perquè el nombre de clients ha pujat respecte a l’agost, però continua sent inferior al d’abans de la pandèmia. A les dues úniques taules que estan ocupades hi ha persones treballant amb el portàtil. A l’altra banda de la vorera, el Joan ha obert, mesos després, la sala interior del seu restaurant, a l’espera que arribin clients amb comptagotes, però sap que, en l’improbable cas d’omplir del tot, no donaria a l’abast, perquè té treballadors en ERTO. El mateix pensa l’Omar, gerent d’un altre local on molts treballadors de la zona esmorzen o dinen. Ell té tota la terrassa coberta operativa. Només hi ha dues taules ocupades, però espera que això “doni espai i sensació de seguretat al client”.
Creuant la Diagonal, i a prop de l’avinguda Sarrià, la Pilar ha notat a la seva farmàcia la irrupció del teletreball. “Els oficinistes passaven a primera hora del matí o a la pausa del cafè”, explica, i revela que l’alt poder adquisitiu dels veïns també li juga en contra. “Molta gent s’ha quedat a la segona residència. A veure si tornen quan comenci el curs. En aquest barri les vacances són molt llargues”, diu.