Cellnex, l’excepció d’un 2020 negre

BarcelonaNomés Cellnex salva els mobles. El 2020 ha sigut un molt mal any per a cinc de les sis empreses catalanes que cotitzen a l’Íbex-35, l’índex de referència de la borsa espanyola. Concretament, les pèrdues han superat el 24% en el cas de CaixaBank, Colonial i Grifols, mentre que el Sabadell s’ha ensorrat més d’un 60% en un 2020 nefast. Naturgy ha caigut més d’un 16%, al mateix nivell que l’Íbex-35.

Malgrat això, totes excepte Grifols han rebotat respecte als mínims marcats al març, quan va esclatar la pandèmia a Europa amb una davallada històrica als parquets europeus. “El mercat es va passar una mica de frenada al març”, comenta Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF i gestor de fons a Trea AM, cosa que ha anat corregint amb pujades a mesura que l’economia s’ha anat reactivant.

Cellnex

Disparada gràcies a uns ingressos predictibles en un sector a l’alça

Cellnex ha tancat un any esplèndid per als interessos dels seus accionistes. A priori, però, no ho hauria de semblar, ja que la companyia dirigida per Tobías Martínez ha fet dues ampliacions de capital. Les ampliacions acostumen a ser mal rebudes, ja que suposen incrementar el nombre d’accionistes i, per tant, repartir entre més accions els beneficis de l’empresa. “Normalment és el mateix pastís amb més gent per repartir-lo, però en aquest cas les ampliacions de capital han servit per comprar pastissos nous”, explica Brun sobre la situació de l’empresa.

En efecte, els increments de capital de Cellnex han servit per fer créixer encara més el negoci amb l’adquisició de torres de comunicació a Anglaterra i Portugal que li han permès ampliar mercat a l’estranger.

La multinacional tecnològica opera torres de telefonia mòbil i telecomunicacions, un sector a l’alça des de fa temps i que es preveu que continuï creixent gràcies a innovacions com el 5G. A això cal afegir-hi un model de negoci amb uns ingressos predictibles i estables a llarg termini -els operadors de telefonia li paguen si fa no fa el mateix cada mes per utilitzar les torres-, cosa que converteix els títols de l’empresa en un actiu equiparable a un bo: un actiu amb poc risc però que en lloc de pagar un interès cada cert temps, paga un dividend.

A més, la política de tipus d’interès mínims i de compra massiva de deute que duen a terme els grans bancs centrals del món fa que molts inversors de renda fixa busquin actius similars en altres mercats, com ara la borsa, i apostin per empreses com Cellnex, cosa que encara augmenta més el preu de la companyia.

Colonial

El teletreball i la caiguda de preus afecten el lloguer d’oficines

Igual que Cellnex, les accions de Colonial també tenen un comportament similar al d’un bo. Després de patir fortes pèrdues amb l’esclat de la bombolla immobiliària, la firma catalana va virar el seu model de negoci cap al lloguer d’oficines. Així doncs, la companyia també compta amb uns ingressos estables en un sector que, fins que va esclatar la pandèmia, creixia en general a bon ritme a Europa.

Tanmateix, el coronavirus ha afectat negativament Colonial per dos motius. El primer, que el mercat immobiliari ha caigut en general. “Els actius han baixat de preu, tot i que l’empresa tingui els mateixos ingressos”, comenta Brun. El segon, que el sector de les oficines s’ha “desconstruït”, afegeix. “Les empreses necessiten menys espai” per culpa del teletreball, que ha portat moltes companyies a reavaluar els espais que ocupen i els inversors a “qüestionar si el model d’oficines actual existirà d’aquí cinc o deu anys”, diu l’analista.

CaixaBank

Un any més, molt afectada pels baixos tipus d’interès

Segons Brun, empreses com Cellnex i Colonial són la “contraposició” als bancs: mentre les primeres es beneficien dels baixos tipus d’interès, les entitats financeres els pateixen en tots els sentits.

CaixaBank no n’és una excepció. La companyia ha aprovat la fusió -que és més una absorció- de Bankia, cosa que la situarà a l’altura de BBVA i Santander, els dos gegants del sector bancari espanyol fins ara. Ara bé, el cost serà elevat, ja que cal esperar acomiadaments de personal i una reestructuració de la xarxa d’oficines.

Mentrestant, el Banc Central Europeu ja ha avisat que mantindrà la política de tipus baixos durant diversos anys, cosa que rebaixa al mínim els marges de beneficis dels bancs europeus i, amb aquests, els preus de les seves accions. I CaixaBank no és cap excepció.

Sabadell

El mercat percep l’entitat com la baula feble de la banca espanyola

A diferència de CaixaBank, el Sabadell no ha pogut tancar cap operació de fusió amb una altra entitat, després de rebutjar la fusió amb el BBVA. El preu de les accions del banc ha sigut amb diferència el que més ha caigut durant el 2020. El Sabadell no viu aliè als mencionats problemes de la banca, però la davallada ha sigut molt més forta que la d’altres entitats. “La percepció del mercat és que està menys preparat per si hi hagués una crisi forta”, explica Brun, en un moment de gran incertesa sobre l’evolució de l’economia a mitjà termini.

Grifols

Els estímuls de Trump li fan créixer temporalment els costos

Els resultats de la companyia d’hemoderivats depenen del preu de l’extracció de sang, a partir de la qual elabora els fàrmacs que comercialitza. Els Estats Units són el principal mercat per a Grifols i on acumula més punts d’extracció.

A diferència d’Espanya, la llei nord-americana permet pagar als donants de sang, per la qual cosa la situació d’ajudes directes a la població aprovades pel govern de Donald Trump desincentiva una part de la població que utilitza les donacions com a font d’ingressos suplementaris, cosa que se suma a una percepció de més risc a l’hora d’anar a donar sang per culpa del covid.

Tot això encareix els costos de l’empresa i augmenta el risc de trencament d’estocs, cosa que no ha agradat als mercats i que s’afegeix a l’elevat nivell d’endeutament del grup, explica Brun.

Naturgy

Males perspectives de futur per als combustibles fòssils

L’empresa presidida per Francisco Reynés també ha patit un mal any als parquets. Les raons, diu Brun, tenen a veure amb la creixent potència de les renovables i el declivi dels combustibles fòssils, com el gas natural, pilar del negoci de la companyia. “Els inversors veuen que el model de negoci pot quedar obsolet en pocs anys”, indica.

“Primer va quedar obsolet el carbó i ara serà el petroli, però després vindrà el gas natural”, afegeix Brun. De fet, arreu del planeta, entre les empreses del sector energètic, les que aposten per energies renovables acostumen a donar més bons resultats que les que mantenen el negoci centrat en primeres matèries tradicionals.