Una de cada cinc empreses beneficiàries dels avals ICO és catalana

MadridCatalunya és la comunitat que més operacions d'avals ICO i empreses beneficiàries registra des que el govern espanyol va desplegar la mesura el 24 de març, fruit de la paralització de l'activitat econòmica per aconseguir frenar la pandèmia. En concret, amb data de 30 de novembre, s'han realitzat un total de 175.376 operacions avalades per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), que han tingut un impacte en 112.776 empreses. Dit d'una altra manera: una de cada cinc empreses de tot l'Estat que s'ha beneficiat d'aquestes línies de préstecs és catalana, ja que el total d'operacions (909.627) ha tingut un impacte sobre 578.200 empreses a tot l'Estat. A més, un 88% són gestionades o bé per treballadors autònoms o bé són petites pimes.

Molts negocis i treballadors per compte propi han recorregut a aquestes línies de préstec per millorar la tresoreria i garantir la liquiditat davant l'impacte de la pandèmia. D'aquesta manera, l'import total del finançament rebut ha sigut de 110.972 milions, dels quals 84.327 milions compten amb l'aval de l'Estat. Catalunya ha sigut la segona comunitat que més diners ha rebut, només per darrere de Madrid: 20.469 milions d'euros finançats (un 18,4% del total). D'aquests, 15.676 milions avalats per l'Estat.

Pel que fa a províncies, la de Barcelona és la que acull més de la meitat de les operacions reconegudes, així com empreses que s'han beneficiat de la mesura des que va començar la crisi sanitària. En concret, s'han acceptat 126.471 operacions que han tingut un impacte sobre 80.888 empreses. Molt per sota la segueix Girona, on 12.669 empreses s'han beneficiat de les línies de préstecs, Tarragona (11.556 empreses) i, finalment, Lleida (7.902 companyies). "La línia està funcionant a un ritme menor en comparació amb l'inici de la pandèmia", apunten des del ministeri d'Economia, i asseguren que "encara hi ha uns 50.000 milions en concepte d'aval de l'Estat disponibles. La liquiditat està assegurada". De fet, les línies d'avals de l'ICO habilitades sumen 140.000 milions d'euros si es tenen en compte els cinc trams dotats amb 100.000 milions d'euros i els 40.000 milions més aprovats per impulsar la inversió.

Turisme, comerç i hostaleria demanen més ajudes

Els sectors més beneficiats per aquests avals han sigut el del turisme, l'oci i la cultura, que alhora són els més castigats per la crisi sanitària. Tots tres sumen 167.508 operacions avalades que han impactat sobre 122.937 empreses, amb 16.560 milions finançats. "L'esforç ha sigut extraordinari", ha apuntat aquest dilluns la ministra d'Indústria i Comerç, Reyes Maroto, que ha valorat les dades de les ajudes concedides després de la primera conferència sectorial amb els consellers de Turisme i Comerç per estudiar noves ajudes. De fet, Maroto ha recordat que l'últim pla d'ajudes a l'hostaleria, aprovat just abans de Nadal, preveu augmentar del 80% al 90% l'aval de l'Estat als préstecs que empreses i treballadors autònoms del sector restauració demanin a les entitats bancàries.

En aquest sentit, Maroto ha anunciat que les comunitats autònomes desplegaran més ajudes per "reforçar la protecció" dels sectors del turisme, el comerç i l'hostaleria, "els més afectats per la pandèmia", ha reconegut la ministra. Malgrat que no ha volgut entrar en detalls, ha avançat que algunes comunitats ampliaran les "ajudes directes" davant uns mesos que encara es presenten difícils per als sectors més colpejats. En aquest sentit, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha proposat al Govern que avali la part dels crèdits ICO a autònoms i micropimes que no cobreix l'Estat, sempre que l'import no superi els 25.000 euros. El CTESC ha emès en un informe aquesta recomanació després de constatar que els autònoms són el col·lectiu de treballadors més vulnerable davant la crisi del covid-19.

Avals al punt de mira

El balanç de l'ICO fet aquest dilluns ha coincidit amb l'anunci de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre el fet que està investigant possibles pràctiques que vulneren les normes de la competència en la comercialització d'aquests crèdit. En un comunicat, l'organisme ha assenyalat que està analitzant la vinculació de productes creuats a l'hora de comercialitzar els préstecs, l'ús dels crèdits per reestructurar productes financers preexistents i el pagament de costos inicials abans de rebre el crèdit. És a dir, les entitats bancàries que concedien un crèdit avalat per l'ICO, per exemple, no poden aprofitar l'operació per vendre altres productes o tampoc poden substituir ja crèdits signats amb anterioritat per préstecs nous avalats, entre altres requisits. De fet, segons la CNMC, la banca és el sector que més consultes i denúncies ha generat per possibles infraccions des que l'organisme va posar en marxa la "bústia Covid", des d'on es gestionen totes les denúncies i consultes de ciutadans i empreses.

Últimes modificacions

L'evolució negativa de la pandèmia ha portat el govern espanyol –amb el vistiplau de Brussel·les– a modificar puntualment les característiques d'aquestes línies d'avals. L'última modificació va ser el novembre passat, quan el govern va aprovar ampliar en tres anys més els venciments dels préstecs –fins a un màxim de vuit anys– i de 12 a 24 mesos, és a dir, dos anys, el període de carència de la part principal del pagament.

D'aquesta manera, empreses i treballadors autònoms han guanyat una mica més de temps per equilibrar els comptes, alguns dels quals amb números que posen en dubte la viabilitat i la supervivència dels negocis, com han alertat alguns organismes supervisors com el Banc d'Espanya. De fet, el govern també va ampliar el termini de sol·licitud de les ajudes de l'