Empresaris sobiranistes es mouen per fer una candidatura alternativa a Foment

BarcelonaLes eleccions que Foment del Treball celebrarà a la tardor prometen emocions. Actualment ja hi ha moviments per gestar una candidatura alternativa que pugui competir amb l’actual president, Joaquim Gay de Montellà. Tot i que assegura que fins després de l’estiu no prendrà una decisió, pocs dubten que Gay de Montellà es presentarà a les eleccions. Partint d’aquesta previsió, diversos empresaris de perfil sobiranista estan calibrant les seves forces per veure si tenen prou força per presentar un candidat que hi pugui competir.

“És un tema de compromís”, explica un d’ells. El que no volen aquests empresaris és que es repeteixi el fiasco de les eleccions de fa quatre anys, quan Joaquim Boixareu va plantar cara a l’aleshores president, Joan Rosell. Semblava que Boixareu comptava amb suports importants, però en última instància no va ser així i Rosell va obtenir una còmoda victòria en obtenir 1.760 vots. El doble que els 866 vots que va rebre Boixareu.

“Gay de Montellà està nerviós perquè veu que es mouen coses i que no té tot el consens que voldria”, diu una font de la patronal. Un punt d’inflexió clau va ser el Manifest del Far, que el mes passat van firmar una trentena de cambres de comerç i patronals, entre les quals no hi havia Foment del Treball. El document, firmat al far de Sant Sebastià de Llafranc, és tan breu com contundent i expressa “el seu suport incondicional al procés endegat pel nostre Parlament” perquè els ciutadans “puguin expressar la seva voluntat sobre el futur del país”. Els signants també es comprometen a “adaptar” les empreses al resultat que sortís de les urnes.

Divisió interna

Un dels firmants del manifest era Antoni Abad, el president de la patronal vallesana Cecot, que en el passat ja ha aspirat a presidir Foment i a qui molts veuen com un dels possibles candidats. Un altre que va firmar el document va ser Ernest Plana, president de la gironina FOEG, que és una de les patronals territorials de Foment, cosa que evidencia la falta de consens intern a la històrica organització empresarial.

“Després del que va passar a Sant Sebastià, un vicepresident em va dir que «potser estem en minoria»”, afegeix una altra font de Foment. Les persones consultades coincideixen a assenyalar que “el procés sobiranista és una de les fonts principals de divisió interna, perquè hi ha un sector que no està còmode amb la defensa del pacte fiscal de Foment”. Tot i així, hi ha altres elements que desgasten la cohesió interna. “La direcció actual [de la patronal] no es mou pel dret a decidir, però tampoc per altres temes, com els alts costos energètics”, protesta una de les fonts.

Estudiant la candidatura

Sembla clar que Gay de Montellà no se sent còmode amb aquestes dissensions mentre estudia si es presenta per primera vegada a les eleccions de Foment. Fonts del seu entorn deixen entreveure que potser no es presenta “si no se sent ben acompanyat”. Gay de Montellà va ser l’escollit per substituir Joan Rosell quan aquest últim va convertir-se en el líder de la CEOE, la patronal espanyola. Montellà va reemplaçar Rosell només cinc mesos després de les eleccions i, per tant, ha estat president durant pràcticament els quatre anys de mandat.

Els nous estatuts de Foment -aprovats recentment- estableixen que els presidents només podran ocupar el càrrec durant dos mandats, de manera que Gay de Montellà només podria ser president durant quatre anys més.

El setembre passat, pocs dies després de la Via Catalana, Foment del Treball va rebutjar l’entrada en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir “en considerar-lo una plataforma d’acció política”, segons el comunicat que va redactar aleshores l’organització empresarial. En canvi, va reafirmar la seva aposta pel pacte fiscal i pel “diàleg institucional com a instruments òptims per construir un marc estable de convivència”.

Uns mesos després, durant els dies de Nadal, Gay de Montellà va suggerir que el sobiranisme s’havia desinflat entre els empresaris. En concret, va afirmar que percebia una certa “inflexió” i que ja no existien postures marcades pels “sentiments” sinó més “racionals”.

L’actual president de Foment és un dels capdavanters de la tercera via i, de fet, a l’abril va explicar en una entrevista a l’ARA que ell “treballa” per obtenir el pacte fiscal perquè considera que és la millor opció. “Sóc empresari i vull estabilitat, un marc ordenat i que les meves empreses siguin competitives, i necessito que la Generalitat tingui un bon finançament”, va afirmar.