Els empresaris s’allunyen del PP tips de la política de confrontació

Barcelona“El que han dit sobre els indults [els empresaris i els bisbes] és per apuntar-ho i no oblidar-ho”. Era la dura reacció de l’expresident espanyol i expresident del PP, José María Aznar, quan primer el Cercle d’Economia i després la patronal Foment del Treball, i també els bisbes catalans i els bisbes espanyols, van donar suport als indults als presos polítics. Una trencadissa en tota regla de les bones relacions mantingudes sempre pels empresaris i la jerarquia episcopal amb el Partit Popular. La resposta: “Sorpresa davant una reacció tan grollera del PP”, diu un dirigent de la patronal catalana.

Entre alguns empresaris catalans –no tots– ja es parla de divorci entre el sector empresarial i el PP, un aliat tradicional. Bàsicament per la política de confrontació que mantenen els populars en un moment en què el sector empresarial posa per davant de tot l’estabilitat per sortir de la crisi. La reacció d’Aznar, però també de Pablo Casado, l’actual president del PP, també la qualifica de “fora de lloc” el president d’una important multinacional catalana, que considera que els empresaris s’han quedat “orfes” per la falta de suport tant dels dirigents independentistes catalans com ara del PP. I als populars, davant el conflicte polític, els censura la falta de propostes per resoldre el problema.

Des del PP a Catalunya no consideren que la relació amb el món empresarial s’hagi refredat, però és cert que l’aval als indults no va agradar al partit. “Va sorprendre”, diuen fonts de la cúpula popular a Catalunya, que asseguren que, malgrat tot, la relació ara és “cordial”. L’octubre del 2017 van remar en la mateixa direcció, però les mateixes fonts remarquen que ara la situació és diferent i que els empresaris veuen els indults com una mesura “molt més suau” al costat de la DUI, cosa que el PP no comparteix. “Van a la seva”, diu un dirigent popular, que lamenta que els vinguin a demanar “ajuda” quan ho creuen necessari, per exemple els dies previs i posteriors a l’1-O. De tota manera, qui llavors era el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, nega que rebés cap trucada de cap empresari per pressionar-lo, tot i que sí que admet que la situació política de fa quatre anys generava “inquietud” en el món empresarial. 

La nova distància entre els empresaris catalans i el PP està més en la forma que en el fons. Després de la nota d’opinió del Cercle d’Economia que parlava de “l’aspiradora de Madrid”, Casado va fer un discurs a les jornades anuals d’aquest lobi que, al marge de la seva dura posició contra els indults, podria subscriure qualsevol empresari: suport a un millor finançament, al lideratge de Catalunya en la digitalització, a la inversió en infraestructures –amb suport explícit a l’ampliació de l’aeroport del Prat i al Corredor Mediterrani– o la supressió de l’impost sobre el patrimoni.

Però, malgrat aquest discurs, no va aconseguir l’adhesió incondicional dels assistents. La clau és la confrontació política que manté el PP. “Els empresaris estem esgotats”, explica un directiu a Catalunya d’una empresa amb seu central a Madrid. Per a aquest directiu, l’esperança ara és “que s’obri una nova etapa menys tensa, que ajudi a recuperar-se”, sobretot després d’una pandèmia que ha comportat un gran cost personal i econòmic. “El que s’espera d’un polític és esperit constructiu, i aquí és on Casado pot quedar fora de joc”, rebla. Però des del PP asseguren que la seva posició és simplement de defensa de la legalitat.

Renuncia a Catalunya

Un alt executiu català d’una multinacional que participa en la majoria de fòrums empresarials catalans i espanyols creu que el PP actual fa càlculs electorals per intentar arribar a la Moncloa d’aquí dos anys. “El seu joc electoral s’ajusta a Espanya, encara que això suposi renunciar a Catalunya”, explica aquest directiu, que a més creu que “al PP li falta aquí [a Catalunya] una visió més pròxima a la realitat”. 

Però el PP hi respon. “Els empresaris mai s’han mullat i s’eixuguen al sol, es posen al costat del govern sempre”, diu un membre del partit a Catalunya. “És una posició còmoda sabent tot el que ha passat”, afegeix un altre afiliat del partit, que admet, amb tot, que el PP no pot sortir “en tromba” a criticar la posició dels empresaris. Per la relació fluïda que hi han mantingut històricament i perquè també és cert que molts d’ells, segons perceben dins el PP, no comparteixen la posició pronunciada públicament pel Cercle, Foment o Pimec. García Albiol matisa que “el PP no és corretja de transmissió dels empresaris i ells no depenen del PP”, és a dir, que poden prendre les posicions que considerin oportunes quan ho considerin oportú sense que això afecti la seva relació.

Els dirigents consultats no creuen que el malestar que van mostrar públicament el líder del PP, Pablo Casado, i també la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, els perjudiqui com a partit a Catalunya. “No incomoda”, diu un dirigent popular. “No podem quedar callats tampoc”, defensa un altre membre del partit. “És impossible que el PP estigui en contra del món empresarial”, subratlla l’exdirigent popular Manuel Milián Mestre, malgrat les paraules dels populars estatals. Milián remarca, a més, que el líder del PP mai “s’enfrontarà” als empresaris. Ara bé, no creu que les paraules ni de Casado ni d’Ayuso ajudin el PP a Catalunya ni tampoc accions com la recollida de firmes contra els indults. “Els posa entre l’espasa i la paret, és una situació incòmoda”, avisa. Una premissa que no comparteixen la resta de membres del partit consultats, que ho emmarquen en la “normalitat” de les relacions entre els partits i les organitzacions empresarials.

Agressivitat 

Per a un destacat membre del Cercle d’Economia, la petició d’indults d’aquesta entitat i per Foment del Treball “va desencadenar l’agressivitat del PP”. La gota que va fer vessar el got van ser les declaracions a TVE del president de la CEOE, Antonio Garamendi, el mateix dia que Casado era a les jornades del Cercle, en què justificava l’indult. De fet, hores després el president de la CEOE i Casado van coincidir i van parlar a l’hotel W, on es feien les jornades. A continuació, Garamendi se situava davant els periodistes per fer una rectificació, que no va convèncer. El PP creu que el mal ja estava fet. I la posició de Garamendi va crispar una part de la directiva de la patronal, lligada a grans empreses que depenen de concessions, regulacions i concursos públics, que no volen enfrontar-se directament al PP perquè podria tornar al govern espanyol i perquè encara controla el poder en algunes comunitats.