El govern espanyol ja no garanteix la finalització del Corredor Mediterrani el 2025

València"Esperem que sí, farem tot el que sigui possible". Ha sigut la lacònica resposta del ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, a la petició formulada pels principals empresaris d'Espanya perquè el Corredor Mediterrani disposi d'ample europeu des d'Algesires fins a la frontera francesa l'any 2025, tal com es va comprometre ara fa gairebé un any el secretari d'estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura. Per més endavant quedaria la construcció de la doble plataforma en tota la infraestructura.

La breu declaració d'Ábalos s'ha produït en el segon encontre semestral de la iniciativa Quiero Corredor que impulsa l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) i que aquest dijous s'ha celebrat a València. La trobada ha comptat amb la presència, entre d'altres, del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, del president de Mercadona, Juan Roig, del president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i del president de la CEOE, Antonio Garamendi.

Després d'admetre que el compliment de terminis és complex, el ministre ha volgut introduir un element d'optimisme i ha destacat que l'arribada dels fons europeus per a la reconstrucció facilitarà l'impuls de la infraestructura. "Ara tenim recursos", ha emfatitzat. En concret, si el Congrés aprova els pressupostos per al 2021, el pròxim any s'invertiran en el Corredor Mediterrani 1.982 milions.

El dirigent socialista també ha defensat que es tracta d'una infraestructura “alineada amb el que demana Europa: lluita contra el canvi climàtic, a través de la descarbonització del transport, i la digitalització”. A més, ha assenyalat que els punts clau del projecte són ara la connexió ferroviària dels ports amb els centres intermodals i la connexió de les vies ferroviàries amb el transport per carretera.

Satisfacció valenciana i prudència catalana

La inversió consignada per al 2021, sumada al canvi d'actitud al ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, primer amb el popular Íñigo de la Serna i actualment amb José Luis Ábalos, ha calmat l'ànim d'uns empresaris fins fa alguns anys ben descontents. L'encarregat de verbalitzar aquest sentiment ha sigut el president d'AVE, Vicente Boluda, que ha reconegut que n'estaven "raonablement satisfets". "Ha sigut molt difícil arribar fins on ara hem arribat i, si mirem enrere, podem dir que estem molt satisfets", ha resumit.

Més prudent s’ha mostrat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que en declaracions posteriors ha recordat que, a més de pressupostar partides, els comptes "s’han d’executar i materialitzar". Entre les obres més necessàries, Sánchez Llibre ha esmentat "els accessos als ports de Barcelona i Tarragona". "Esperem que s’executin i que la tercera vegada sigui la bona. D’això depèn la competitivitat de la nostra indústria".

Més consens han mostrat els empresaris a l'hora d'identificar les obres més urgents, i han esmentat els trams entre Algesires i Múrcia, el node de La Encina, a la localitat de Villena (Alt Vinalopó), el túnel passant per València i els túnels de Castellbibal i Martorell.

Barcelona-Almeria en quatre hores

Per animar l'executiu espanyol a dur a terme l'obra, els organitzadors han recordat alguns dels beneficis que generaria la posada en marxa del Corredor Mediterrani de manera completa i amb la doble plataforma: "Augmentar el PIB de l'Estat un 2,2%, crear 15.000 llocs nous de treball, duplicar les exportacions i reduir en un milió de tones les emissions contaminats a l'atmosfera". A més, s'aconseguiria la connexió entre Almeria i Barcelona en quatre hores, la d'Alacant i Barcelona en tres i la València i Barcelona en dues.