Els empresaris químics demanen ajudes públiques per a la transició verda

TarragonaEl president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral, ha avisat aquest dimarts que l’hidrogen verd no serà competitiu “fins d’aquí quinze o vint anys” i ha remarcat que, mentrestant, caldrà optar per uns altres sistemes de producció d'energia. Segons ha assegurat, els empresaris químics de Tarragona (que representen el 50% dels del país) ja tenen un pla, que no és sinó el que ja posen en pràctica potències europees del sector com és el cas d’Anvers (Flandes). Es tracta d’utilitzar hidrogen baix en carbó que no emeti més diòxid de carboni. L’altra part del pla passa per capturar el CO2 que actualment estem emetent i emmagatzemar-lo, perquè s’està desenvolupant un sistema que el podrà convertir en combustible. Aquests magatzems, que molts catalans no volen ni veure després de l’experiència del projecte Castor de Florentino Pérez, s’estan construint en uns altres indrets, com als Països Baixos. 

Però perquè aquesta transició sigui possible, segons Cañagueral, cal que es compleixin tres factors: que els ciutadans “vulguin que passi”, que les autoritats “donin suport al pla de descarbonització amb lleis i ajudes per ser competitius” i que les grans companyies apostin per invertir a les plantes de Tarragona. 

“No estem demanant res que no passi al nord d’Europa”, ha dit Cañagueral en referència a les ajudes que hauria de donar l’administració pública: “Si volem tenir indústria, hem d’apostar per les tecnologies que permetin fer més ràpida aquesta transició”.

El també director d’enginyeria i manteniment de Dow Tarragona ha recordat el difícil repte que Catalunya té ara damunt la taula, perquè les centrals nuclears tenen un calendari per anar tancant, però les energies renovables encara no s’estan desenvolupant. “Ningú vol els molins al seu pati”, ha dit. 

Cañagueral ha fet també un repàs del 2022 i ha lamentat que a partir del tercer trimestre, arran de la invasió d’Ucraïna, va caure la demanda i es va multiplicar per tres el preu de l’energia. Això ha comportat que algunes químiques de Tarragona funcionin a baix rendiment i unes altres de manera intermitent, tancant i obrint segons les necessitats.