Els empresaris d'alimentació: “Si el consumidor no entrés en pànic no hi hauria desabastiments"

Barcelona"Si el consumidor no entrés en pànic, difícilment hi hauria aquests episodis de desabastiments de productes i es minimitzaria l'augment dels preus". Aquesta reflexió la comparteixen fins a quatre directius del sector de l'alimentació consultats per l'ARA davant la manca puntual d'articles, com l'oli de gira-sol des de l'inici de l'atac a Ucraïna o la llet durant la vaga de transportistes.

Les dades ho corroboren. La setmana abans que comencés l'anunciada vaga de transportistes (la del 7 al 13 de març), que va coincidir amb un missatge de WhatsApp viral que alertava que la mobilització provocaria la falta de productes, les vendes a supermercats i hipermercats es van disparar un 23% respecte a les del mateix període de fa un any, segons dades de la consultora NielsenIQ. Una xifra només superada, fora de les festes de Nadal (quan sempre hi ha un pic), per la primera setmana de l'arribada del covid, quan l'augment va ser del 70% i el paper de vàter es va convertir en el producte més buscat.

"A diferència de les crisis econòmiques, quan es produeixen episodis com aquests, el consumidor, per por a un desabastiment domèstic, dispara la seva compra, de manera que es registren creixements de vendes del sector rècords i es tensionen, i molt, les cadenes de subministraments", explica Ignacio Biedma, responsable de desenvolupament de comptes minoristes de NielsenIQ. "Es produeix un efecte contagi i el consumidor acaba fent compres irracionals", afegeix.

Concretament, els cinc productes envasats que més es van comprar la segona setmana de març van ser l'alimentació seca (arròs, pasta, etc.), amb un increment del 47% respecte al mateix període de l'any passat; les conserves (+44%); la llet i els batuts (+35%), i els articles de drogueria i neteja (+24%), segons les dades d'aquesta consultora.

Pel que fa al rànquing dels productes frescos, es va disparar la compra d'ous amb un 27%, seguit de la carn (+17%), el pa (+15%) i les fruites (+11%). "Part de la pujada de les conserves i l'alimentació seca és causada per un efecte de solidaritat, ja que molts d'aquests articles es van enviar a Ucraïna", explica el portaveu de la consultora.

Aquest increment de vendes es va traduir en un augment mitjà del tiquet de la compra per llar de 22 a 27 euros (vegeu gràfic). "Tant aquest març com quan va esclatar la pandèmia (març del 2020), els productes més venuts van ser els de primera necessitat, però amb el covid, per raons òbvies, es va disparar la compra dels productes d'higiene tant domèstica com personal", concreta Biedma.

L'altra gran diferència entre aquests dos episodis, afegeix, és el preu mitjà del tiquet, que la segona quinzena de març del 2020 va arribar als 34 euros, una xifra que no s'ha registrat mai. "Quan es va decretar l'estat d'alarma la gent feia compres més grosses i en menys freqüència per por al contacte social, per això va augmentar el preu mitjà del tiquet", diu.

Increments tot el març

La pujada de vendes, però, no s'ha concentrat només en la segona setmana de març. La primera (del 28 de febrer al 6 de març) ja van créixer un 7,9% respecte al mateix període de l'any anterior, la tercera (del 14 al 20 de març) van augmentar un 10,7% i l'última de març, un 4,6%. En aquestes tres setmanes també la llet, l'alimentació seca i les conserves estaven entre els quatre productes que van experimentar un creixement de vendes més important respecte als articles envasats; el mateix va passar amb els ous, la carn i el pa pel que fa als frescos.

Els quatres directius consultats per l'ARA asseguren que les grans empreses treballen com a mínim amb mig any d'antelació, fet que els permet buscar solucions alternatives davant el possible desabastiment d'un producte, com és el cas de l'oli del gira-sol (Ucraïna i Rússia fan tres quartes parts de l'exportació mundial d'aquest producte). "En sis mesos tens temps suficient per buscar aquesta mancança a altres mercats, per exemple el sud-americà, en un món tan globalitzat com l'actual", expliquen. Però si els consumidors surten a comprar en massa –afegeixen– no es pot evitar el desabastiment i, de retruc, l'augment de preus pels articles que s'estan quedant sense estoc.