Els empresaris catalans busquen una alternativa al centralisme de Madrid

BarcelonaEspanya està a punt de rebre una injecció de diners sense precedents. L’origen d’aquests fons: Europa. La destinació: encara està per decidir. Se sap que les autoritats europees prioritzaran els projectes que girin al voltant de les energies verdes, la digitalització i la resiliència de l’economia. Per això cal que cada territori prepari la seva pròpia cartera de projectes. Ara bé, ¿el repartiment dels fons serà estrictament tècnic? ¿O també hi influiran els condicionants polítics? El que els principals economistes i organitzacions empresarials es pregunten és, en el fons, si hi ha algun contrapès al sistema opac, centralitzat i poc eficient que té com a símbol els negocis que es tanquen a la llotja del Bernabéu.

“Ens fa por que la inversió de diners estigui molt influenciada pels lobis més forts, que estan a Madrid i que són els que defineixen les polítiques de despesa [a Espanya] des de fa 40 anys”, alerta un empresari que prefereix no ser identificat.

El primer lloc cap on miren molts empresaris és cap a la Generalitat. “El lobi més important que tenim és el Govern”, diuen. I, en això, alguns són escèptics, sigui per la capacitat que perceben en l’executiu actual o per les reticències que consideren que el govern espanyol acostuma a tenir amb les propostes catalanes. “El problema és que Catalunya vol una relació bilateral amb l’Estat, però aquest no vol”, resumeix l’enginyer Joaquim Coello, que juntament amb 12 economistes més (entre els quals Antoni Castells, Andreu Mas-Colell o Miquel Puig) han muntat un nou lobi per mirar d’influir en les decisions que cal prendre amb els fons europeus. L’objectiu que persegueixen és que Espanya utilitzi els fons europeus per portar a terme un programa de reconversió per modernitzar el teixit industrial.

A la recerca d’un interlocutor

Per sortir d’aquest atzucac, Coello defensa que la Generalitat, en lloc de llançar les propostes en solitari, creï una mena d’organisme publicoprivat per interlocutar amb Madrid. “Caldria muntar una agència especial per a aquest moment. Es negociarà molt millor així que si es negocia directament des de la Generalitat”, defensa aquest enginyer, que considera que per al govern espanyol un interlocutor privat serà “més amable” que l’administració catalana. “Si això ho fa la Generalitat... la política ho contaminarà tot -afegeix-. A més, les empreses sabran molt millor què cal. Molts cops els governs no ho saben, però en el context polític actual és encara més recomanable”, resol.

El mateix enginyer creu que, idealment, ara s’hauria de fer una aproximació amb el govern espanyol i fer totes les preguntes que calen, com per exemple com pensen gastar els diners o com ordenaran les àrees d’actuació. “Anar amb un pla tancat no és convenient perquè llavors ells [el govern espanyol] perceben que els vols marcar l’agenda, i es tracta de fer l’agenda conjuntament”, diu Coello. Uns moviments semblants estan fent des del País Basc, al qual també miren constantment des del Cercle d’Economia: “El govern basc ja porta sis mesos treballant en això”, diuen des d’aquesta institució.

Des d’una tribuna molt diferent, el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, també es mostra inquiet per la falta d’influència catalana a Madrid. “Sí que em fa por”, admet. Tot i això, Canadell és moderadament optimista perquè “fins ara Catalunya és de les regions del continent que més projectes europeus ha captat, i dins d’Espanya sens dubte”. En conseqüència, opina, ara també hauria de ser així “si les coses es fan bé”.

El president de la Cambra també afegeix que els problemes per pactar amb Madrid no estaran necessàriament vinculats a la tensió política actual, ja que “l’Estat sempre ha fet el mateix”. “Hi hagi més independentistes o menys, hi hagi un govern espanyol més dialogant o menys, les coses no canvien” en el que fa referència a inversions en infraestructures i projectes estructurals. Ara, però, hi ha un canvi important: “A diferència del que passa amb les infraestructures, aquí Europa hi té alguna cosa a dir”. És per això que el líder empresarial proposa que la Generalitat no només interlocuti amb Madrid sinó també directament amb Brussel·les.

Finalment, Canadell recorda que la Generalitat ja va presentar el 21 de juliol un detallat pla de reactivació econòmica. “No sé si la resta d’Espanya ho ha fet, però nosaltres hem fet els deures”, explica el líder de la Cambra, per al qual alguns dels projectes que inclou el pla català “són molt importants”. Aquest pla contempla inversions de fins a 32.000 milions d’euros des d’aquest mateix any fins al 2032 i preveu destinar-ne més de la meitat a polítiques relacionades amb la transició ecològica, mentre que prop d’un 20% es reserva per a la societat del coneixement.

Segons la gran patronal catalana, Foment del Treball: “[A Catalunya] Vindran els diners que hagin de venir, perquè som de les regions més afectades i tindrem projectes importants”. Ara bé, el seu president, Josep Sánchez Llibre, puntualitza que per aconseguir-ho caldrà que es facin “els deures entre tots”.

Foment critica el Govern

Sánchez Llibre és molt crític amb la falta de lideratge polític que percep en l’executiu català. “El Govern no sabem on va, està dividit -lamenta-. Això és un drama, no hi ha una visió de país”.

Per al líder patronal, els catalans haurien de “deixar de banda les ideologies i deixar-se de punyetes i ser capaços durant un any de posar el país en marxa”. A Sánchez Llibre li agrada recalcar que han aconseguit una unitat d’acció entre patronals (Foment i Pimec) i sindicats (CCOO i UGT) per abordar aquesta qüestió. Ara el que caldria, per tant, seria que els partits i les administracions s’hi sumessin.

La conclusió del president de Foment és clara: “Com podríem influir a Madrid? Tenint un full de ruta compartit entre Generalitat, Ajuntament de Barcelona, patronals i sindicats. Així segurament aconseguiríem que la majoria dels recursos vinguessin aquí. Si no, el dia a dia de la política se’ns menjarà”.

L’AVE, un error a evitar

Un altre destacat líder patronal coincideix en aquest temor i cita “el lobi de la construcció, que és legítim però és molt fort, i això explica que s’hagi fet tant d’AVE” a Espanya. L’expansió de l’AVE, per cert, acaba de ser criticada per primera vegada per una institució espanyola. A finals de juliol, l’Airef, l’organisme que supervisa les finances públiques, va assegurar que totes les línies de l’AVE que s’han fet presenten “una rendibilitat socioecònomica entre nul·la i mínima”. Aquesta crítica, però, arriba quan Espanya ja ha destinat a la xarxa d’AVE un total de 61.000 milions d’euros.

Per evitar els biaixos polítics, fa uns dies el Cercle d’Economia va proposar la creació d’una agència independent que avaluï els projectes que optin a captar els recursos europeus. “Ens hem d’assegurar que els projectes que es finançaran contribueixin a augmentar la productivitat de l’economia espanyola”, afirmava la nota d’opinió que va publicar l’entitat. I encara hi afegia: “Apel·lem al fet que els criteris que es tinguin en compte siguin objectius [...] i que siguin escollits en última instància per un grup reduït d’experts professionals independents”.

La suspicàcia que transpira de fons rere aquest pensament és que Catalunya no té influència a Madrid. Aquest fet explica, per exemple, els retards històrics en infraestructures clau, com per exemple el Corredor Mediterrani, els accessos al port de Barcelona o l’envellida xarxa de Rodalies, per citar els casos més paradigmàtics.