Quan l'empresa entra al ring polític: del "tiri endavant" de Víctor Grífols al "Podem de dretes" d'Oliu

BarcelonaLa polèmica no s'apaga i tres dies després que Ferrovial anunciés que havia decidit endur-se la seu social als Països Baixos, les crítiques a la companyia continuen. El president del govern, Pedro Sánchez, ha recordat aquest divendres al president de Ferrovial, Rafael del Pino, que "la pàtria no és només fer patrimoni, és ser solidari, posar l'espatlla i ajudar, sobretot quan el teu país et necessita". Més dur ha estat el líder de Més País, Íñigo Errejón, que ha acusat l'empresa de "comportament lladre". El retret arribava mentre el conseller delegat de Ferrovial, Ignacio Madridejos, garantia en un vídeo intern que l'empresa mantindrà "l'ocupació, les inversions i l'activitat" que té a Espanya.

També ha parlat sobre la polèmica la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha manifestat que la decisió de Ferrovial té "voluntat política". Ferrovial està presidida per Rafael del Pino, fill del fundador de la companyia, de posicions conservadores i d'una família que té ramificacions en el règim franquista. El govern central ja l'havia acusat aquesta setmana de fer el moviment per estalviar-se personalment impostos. Si el que Ferrovial ha fet és política, no seria ni de bon tros el primer cas. De fet, els casos d'empreses que han entrat en aquest ring s'han succeït en els últims anys. Aquests en són alguns exemples.

Víctor Grífols anima Mas

Enmig d'un ambient polític molt crispat, l'abril del 2014 el president de Grifols, Víctor Grífols Roura, va dedicar aquestes paraules a l'aleshores president, Artur Mas. "Una empresa que ho té clar, no ha de dubtar de la seva determinació. Sé que ho està passant malament, però si té determinació, tiri endavant, no s'arronsi". I insistia: "Quan una organització té un objectiu clar i una idea clara per al seu futur, no s'ha d'espantar per les crítiques que qüestionen la seva estratègia o la seva raó de ser". Anys després, Grífols seria l'única empresa catalana de l'Íbex-35 que no es va endur la seu fora de Catalunya.

Oliu i "el Podem de dretes"

"Jo ja m'encarrego del crèdit, però vosaltres encarregueu-vos d'aquestes coses, del proteccionisme, de la regulació i del malbaratament, i a veure si entre tots podem fer una mena de Podem de dretes, perquè, coi, el Podem que tenim ens espanta una mica, però un Podem més orientat a la iniciativa privada i a la possibilitat de desenvolupament del país, això sí que ens convindria". Aquesta és una de les frases més conegudes del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i la va pronunciar el juny del 2014. El moment àlgid de Ciutadans estava aleshores encara per venir.

Almirall irromp en campanya

El setembre del 2015, a escassos dies d'unes eleccions al Parlament molt centrades en el debat sobiranista, el president de la farmacèutica Almirall, Jorge Gallardo, va enviar un vídeo als empleats on repassava les conseqüències d'una victòria sobiranista als comicis i parlava de la sortida de Catalunya de la Unió Europea en cas de declaració d'independència unilateral. Mesos després, ho reiterava en un acte al Cercle d'Economia: “Ni la CUP, ni Junts pel Sí! És la meva companyia! Són 73 anys, i si estic fora de l’euro he de pagar una tarifa per exportar a les meves filials, i així, ni investigació, ni feina, ni res”, exclamava.

La banca, sospitosa habitual

El novembre del 2015, a nou dies d'unes eleccions que alguns sectors consideraven plebiscitàries, les patronals bancàries, l'AEB i la CECA, van fer públic un comunicat on alertaven que una Catalunya independent correria el risc de "reducció de l'oferta bancària, exclusió financera i encariment i escassetat del crèdit", perquè les entitats es plantejarien deixar el país si hi havia independència. L'ARA va explicar en el seu dia que el comunicat va arribar a tenir fins a 14 versions abans de ser publicat.

Freixenet albirava la "catàstrofe"

El setembre del 2017 Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i també de les cambres de comerç d'Espanya, vaticinava que no hi hauria referèndum i avisava que la independència seria "una catàstrofe per a Catalunya, Espanya i la resta d'Europa". Les frases de Bonet en aquest sentit van sovintejar durant aquells anys.

Foment, la "ruïna" i la "gana"

L'octubre del 2017 es va batre el rècord de temperatura a la política catalana i el món empresarial n'és un exemple. L'aleshores president de Foment del Treball –la patronal de les grans empreses–, Joaquim Gay de Montellà, va ser segurament qui va fer servir les expressions més dures. Segons va dir, la independència era "el caldo de cultiu, que hi hagi ruïna i gana; els moviments radicals de la història d’Europa s’han fonamentat en la pobresa i l’engany de la gent”. També va pintar un escenari dramàtic per a l'economia catalana: “Necessitarem cinc anys per tornar a la normalitat i superar aquesta caiguda intensa. En dos anys ens hem carregat dues generacions de treball a Catalunya”.

La Caixa i el decret Guindos

Després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, La Caixa i el Banc Sabadell van patir dures pressions del govern espanyol en què se'ls convidava a endur-se la seu de Catalunya. Per fer més pressió, i com va explicar aquest diari en exclusiva, el govern Rajoy –a través d'administracions, empreses públiques i grans empreses afins de l'Íbex-35– va orquestrar una retirada de fons de CaixaBank i del Banc Sabadell que amenaçava la seva solvència. El problema és que CaixaBank no tenia cap mecanisme per endur-se la seu sense passar abans per la junta d'accionistes, fet que requeria uns mesos. Per fer-ho possible, i segons una versió molt estesa entre el sector empresarial català, el govern espanyol va tramitar d'urgència el decret Guindos, amb una condició: La Caixa trauria les seus de totes les seves participades de Catalunya. Això va propiciar l'impacte simbòlic de veure marxar en pocs dies, a més dels dos grans bancs, La Caixa, Gas Natural, Criteria, Aigües de Barcelona, Abertis o Cellnex. Més de 3.000 empreses les van seguir en els següents mesos. El retorn de seus de les més grans segueix sent encara una assignatura pendent.