Revelat el salari de Cañete com a president de Pimec
La patronal modificarà els estatuts per incloure-hi la possibilitat que el seu líder tingui una retribució
Antoni Cañete ha introduït diversos canvis des del seu nomenament com a president de Pimec, aquesta setmana farà un any. Potser el més diferencial respecte a l’etapa del seu predecessor, Josep González, és que Cañete va decidir que el càrrec de president fos remunerat. Amb això, trencava un tabú a les patronals catalanes, on teòricament no es cobra res per representar-les malgrat la dedicació que hi destinen els seus presidents.
Durant el primer any de la presidència de Cañete la quantia del seu sou ha estat un dels secrets més ben guardats. Fins ara. Segons ha pogut saber aquest diari, la retribució del president de Pimec frega els 155.000 euros bruts a l’any, tot i que la patronal no vol detallar quina és la xifra exacta.
En realitat, el primer a trencar aquest tabú va ser Antonio Garamendi. En arribar a la presidència de la patronal espanyola CEOE va decidir posar-se un sou. Per a sorpresa de molts, ja que aquest directiu basc no havia comunicat prèviament la seva intenció. En el seu cas, la retribució va ser de 350.000 euros: 300.000 com a salari base i la resta com a variables. Amb tot, algunes veus afirmen que si s’hi afegeixen les dietes, la xifra encara creix més, però quan es pregunta a la CEOE, aquesta no vol donar explicacions. En el passat, José María Cuevas, president de la CEOE entre 1984 i 2007, també havia percebut alguna retribució, però després això va desaparèixer i quan Joan Rosell va presidir la CEOE, per exemple, no tenia sou assignat.
Per què 155.000 euros?
Quan li preguntaven pel seu salari, Cañete sempre es limitava a dir que la decisió estava en mans d’una comissió especial. Aquesta comissió l’han integrat el president del comitè ètic de Pimec (Joan Maria Gimeno), el defensor del soci (Jordi Roig) i un consultor extern de l’empresa Ceinsa, especialitzada en la implantació de polítiques de retribució a les empreses.
Finalment, la comissió va realitzar l’informe. La seva recomanació, segons expliquen fonts de Pimec, és que el sou del president no superés en 12 vegades el salari més baix de la patronal, que és de 18.000 euros anuals. Això situaria la retribució màxima en els 216.000 euros, però les fonts consultades afirmen que està per sota dels 155.000 euros. Això sí, la xifra no inclou les dietes que pugui tenir el president. “No percep dietes directament, Pimec assumeix les despeses dels desplaçaments que fa”, expliquen des de la patronal, “de la mateixa manera que la resta de treballadors de l’entitat”.
El fet que s’escollís la proporció de 12 cops el salari més baix està inspirat, afirmen des de Pimec, en el referèndum que Suïssa va fer el 2013 per limitar els sous dels alts directius, tot i que en aquella votació els suïssos van optar per rebutjar la imposició d’un topall. Amb tot, no hi ha una xifra de consens entre els promotors de limitar el sou. L’economista Christian Felber, promotor de l’Economia del Bé Comú, ha defensat, per exemple, que els alts directius no cobrin més de vint vegades el salari mínim d’una organització.
El president de Pimec ja tenia un salari quan era secretari general de l’entitat, però ara la diferència és que el seu és un càrrec electe. La nova retribució de Cañete ja ha estat comunicada al comitè executiu de la patronal, segons Pimec. Els estatuts de la patronal encara no han incorporat aquesta modificació, però aviat es farà i s’hi especificarà la limitació que l’alta direcció no pot cobrar més de 12 vegades el salari mínim de la patronal, segons expliquen les veus consultades.
Protagonistes
Parlant de salaris, el president del BBVA, Carlos Torres, va cobrar 7,8 milions l’any passat gràcies a una prima de més de quatre milions. Aquesta xifra és 107 vegades més que els 73.000 euros de sou mitjà dels treballadors de l’entitat. A Apple també hi ha polèmica pel sou de Tim Cook, que ha cobrat 99 milions de dòlars, 1.447 cops el sou mitjà de l’empresa.
L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, havia de pronunciar una conferència dimarts passat a Foment del Treball per inaugurar el cicle Hacer metrópoli. L’amfitrió era Ángel Simón, president d’Agbar i que fa només tres mesos va rebre un premi (Hispania Nostra) de mans del mateix Balmón. La conferència, però, es va ajornar per l’operació policial a l’Ajuntament de Cornellà el dia anterior.
L’empresària Helena Guardans, presidenta de Webhelp Spain i consellera de Fira de Barcelona, ha donat entrada al seu jove fill Òscar com a administrador d’Enguensi, patrimonial dedicada a la compravenda d’immobles i les inversions financeres que fins ara només administrava la mare. La societat tenia un patrimoni net valorat en sis milions al final del 2020, quan va entrar en beneficis en guanyar mig milió d’euros.