L’Estat pretén forçar els ciutadans a canviar de feina sense indemnització
La patronal Cecot alerta de la inseguretat jurídica que crea la nova llei de seguretat nacional
BarcelonaFa setmanes que Esquerra Republicana i el Partit Socialista acaparen portades per l’escàndol de l’espionatge amb el sistema Pegasus, fins al punt que en algun moment ha semblat –només semblat– que l’estabilitat parlamentària del govern espanyol corria perill. Mentrestant, però, hi ha una altra qüestió important que està passant inadvertida i que, sorprenentment, no està provocant guspires significatives entre aquests partits. Es tracta de la llei de seguretat nacional.
El PSOE vol modificar aquesta normativa per introduir-hi, per exemple, l’obligació que qualsevol persona major d’edat passi a treballar per a l’Estat en cas que el govern l'hi mani. I encara més xocant: “Sense dret a indemnització”, com diu l’article 28.2 de la nova llei, que ara s’està tramitant i que, de moment, els socialistes han evitat que fos tombada gràcies al suport del PP, Vox, Ciutadans i Podem.
El nou redactat també permetrà “la requisa temporal de tot tipus de béns”, tant de persones com d’empreses, tot i que, això sí, amb una indemnització que es fixarà “d’acord amb el que es disposa a les lleis”. Fins ara, la llei només deia que “el sector privat participarà en la contribució de recursos a la seguretat nacional”, però deixava la concreció per a un reglament que s’hauria d’aprovar més endavant.
Per poder mobilitzar els ciutadans o els seus recursos, el govern ni tan sols haurà de demanar el permís de les Corts. Simplement amb l’aprovació d’un decret, el govern podrà declarar una situació d’interès per a la seguretat nacional, de manera que no s'haurà de sotmetre a cap control parlamentari, com sí que passa per exemple quan es declara l’estat d’alarma (es pot fer per decret però en 15 dies la mesura ha d’haver rebut el suport majoritari del Parlament espanyol).
Concepte indefinit
A banda, la definició d’una situació de seguretat nacional és un concepte ampli, un calaix de sastre que no queda del tot definit al redactat de la llei. Al text s’hi diu que són aquells àmbits “que requereixen una atenció específica per resultar bàsics per preservar els drets i les llibertats, així com el benestar [...] i garantir el subministrament dels serveis essencials”.
Què és una situació d’interès per a la seguretat nacional? Una pandèmia, una guerra... o una concentració davant d’una conselleria d’Economia, potser? Aquesta indefinició ha posat en alerta patronals com la vallesana Cecot, que creu que aquesta "ambigüitat" i “manca de concreció” genera “inseguretat jurídica”, segons explica el seu secretari general, Oriol Alba.
El fet que es pugui mobilitzar qualsevol ciutadà per realitzar “les prestacions personals que exigeixin les autoritats competents” sense cap mena de compensació econòmica no només ha alertat Cecot. El Consell d’Estat també ha criticat aquesta decisió en un dictamen recent. En aquest document, l’organisme consultiu del govern espanyol argumenta que “l’exclusió del dret a indemnització en les prestacions obligatòries personals, sempre i en tot cas, no sembla justificat”.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, defensa que “es tracta d’una modificació puntual i específica” de la llei, segons va dir dijous passat, durant el primer debat que hi va haver al Congrés sobre aquesta norma. Va ser dijous quan ERC i JxCat no van aconseguir tombar el projecte al veure que les seves esmenes a la totalitat eren rebutjades per una majoria del Congrés.
Bolaños va afegir que “l’únic que es pretén és garantir que els recursos estratègics a disposició de l’Estat siguin els adequats per fer front a una crisi [...] i agilitzar la presa de decisions”.
Una de les crítiques dels partits catalans i bascos a aquests canvis legislatius és que no està garantit el paper de les comunitats autònomes. La llei preveu la participació de les autonomies “si es considera necessari” en una “cèl·lula de coordinació” amb els responsables de la seguretat nacional.
Recentralització
La por d’alguns partits és que es faci servir aquesta eina per recentralitzar competències sense ni tan sols invocar l’article 155 de la Constitució, per exemple. Aquest punt també fa recelar la patronal Cecot, que lamenta que no es prevegi la “participació activa dels governs autonòmics en la presa de decisió” i que els recursos autonòmics puguin passar a seguir les directrius del Consell de Seguretat Nacional. “Això podria provocar que el cos de Mossos d’Esquadra quedés sotmès a la direcció del govern central, el que provocaria una invasió de les competències de la Generalitat”, sosté Oriol Alba.
Protagonistes
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, fa uns mesos que es va operar de la vista. Això li va permetre deixar de portar ulleres, i així és com anava als freqüents actes públics on participa. Però de sobte Sánchez Llibre va tornar-ne a portar. L’explicació? No és que hi hagués cap problema amb l’operació sinó que es tracta, simplement, de coqueteria del líder empresarial. En realitat, ara les ulleres que porta el president de Foment duen vidres sense graduar. “Em van dir que quedo millor amb ulleres”, diu Sánchez Llibre, a qui costa separar les ulleres de la seva personalitat.
El president de Volkswagen, Herbert Diess, va celebrar la presentació de la fàbrica de bateries a Sagunt amb un tuit on pregonava el futur d’Espanya com a “futur hub per als nostres vehicles elèctrics compactes de VW, Skoda i Cupra”. L’absència de Seat en aquest llistat va cridar l’atenció de molta gent, atès que semblava que Diess ja donava oficialment per morta la marca –fins ara el grup mai ho ha afirmat obertament–. La relliscada va ser tan grossa que dimarts passat Diess va penjar un missatge a LinkedIn. “Per ser molt clar: Cupra no està substituint Seat, sinó ajudant-la a ser molt més rendible”. Tant de bo. Els fets, però, són tossuts.
A la reunió del Cercle d’Economia van preguntar a José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank, si invertia en criptomonedes. La seva resposta va ser clara: “No”. Però el president del BBVA, Carlos Torres, és més procliu a participar-hi. En una entrevista a Forbes Argentina va explicar que té un percentatge “molt petit” del patrimoni invertit en criptomonedes, tot i que ho fa com a “experiment”. El seu consell: “Inverteix en cryptos el que puguis perdre [...] i, passi el que passi, no venguis. En el futur, o no valdrà res o pagaràs amb això els estudis dels teus fills”. El problema és que això encaixa més en el concepte de loteria que no pas en el d’inversió.