Nou ‘think tank’ proempresa per sacsejar el debat públic

El debat sobre quin paper ha de tenir la iniciativa privada en l’espai públic acaba de rebre una nova sacsejada amb l’aparició de Catalunya Sense Límits, un nou think tank que pretén defensar els valors del sector privat i la seva col·laboració amb l’administració. “Darrerament, s’ha anat perdent la força de la iniciativa privada a la societat catalana i en els debats públics hi és poc present”, expliquen des d’aquesta organització, que s’autodefineix com a action tank perquè es dedicarà “més a difondre el pensament que a generar-ne de nou”. El seu objectiu és canviar el marc mental del debat públic perquè reculli millor la sensibilitat proempresa.

Amb una trentena de socis actualment, en realitat Catalunya Sense Límits va néixer fa poc més d’un any. Entre els seus impulsors hi ha Oriol Pinya (fundador del fons de capital risc Abac Capital), Santi Sabatés (fundador d’Eurofragance), Elena Massot (consellera delegada de Vertix), Salvador Garcia Ruiz (director general d’Abacus), Marta Colomer (consellera delegada d'Haugron Holdings) i Roger Brumwell (cofundador de l’assessoria Tax Barcelona). A la trentena de socis hi ha més noms coneguts de l’empresa catalana, tot i que de moment no s’han fet públics.

“Tenim socis molt diferents, però que creuen que la societat civil és fonamental”, explica Garcia Ruiz. “En cap cas volem donar suport a cap partit ni opció política, ni volem que sigui una branca política de ningú –afegeix–. Volem arribar on no arriben els partits, però creiem que el centre polític de Catalunya hauria de donar suport a les coses que proposem”. 

Tot i que inicialment ha mantingut un perfil públic més baix, en aquests primers mesos d’existència l’associació ha impulsat quatre accions. La primera es deia Mesurar per avançar i promovia el rendiment de comptes per part dels polítics perquè, quan s’implanti una proposta, hi hagi un seguiment dels resultats que s’han promès. 

La segona iniciativa era Renovables sí. “Aquest tipus d’energia és un exemple de com Catalunya està deixant escapar una oportunitat: com a país ens sortirà molt car en termes de creació de riquesa, llocs de treball i competitivitat”, apunten. I afegeixen: “Tot i que seria defensable, el cert és que cap dels nostres socis té interès econòmic en les renovables ni en cap de les iniciatives que hem promogut fins ara”. 

La tercera acció és PúblicPrivat.cat, on bàsicament es defensa la col·laboració entre les empreses i l’administració. “És perfeccionable, però a Catalunya ha estat una història d’èxit en àmbits com l’educació, la recerca o la sanitat i hem d’explicar-la”, diu Ruiz, que apunta que serà la solució per a l’escassedat d’habitatge social a Catalunya. 

Finalment, la quarta iniciativa gira al voltant de l’aeroport del Prat. “No ens mullem sobre què s’hi ha de fer exactament, però el que defensem és que la Generalitat tingui una proposta per tenir un aeroport competitiu i amb vols intercontinentals, i ara aquesta proposta no existeix”, apunta Ruiz. Aquesta mateixa setmana presentaran una cinquena iniciativa (Un país sense límits) per agilitzar els processos administratius a les empreses.

Xarxes socials

El seu objectiu és fer soroll amb presència a les xarxes socials o els mitjans de comunicació, però també han creat webs específiques per a cada una de les iniciatives que han impulsat fins ara, excepte en el cas de l’aeroport. 

Tot i que la nova associació no renuncia a tenir contacte amb institucions i partits, “la nostra experiència és que, quan els veus, et diuen que tens raó, però no acaben fent el que els demanes. I el que volem és tenir impacte social”, resumeixen.

Protagonistes

Jaume Guardiola deixarà definitivament la presidència de la comissió econòmica del Barça a la pròxima assemblea del club. L’argument de Guardiola: que hi ha incompatibilitats entre aquest càrrec i la presidència del Cercle d’Economia, que deté des del juliol. La intenció del club és que el substitueixi Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes fins al 2018.

Seguint en l’entorn Barça, Jordi Mestre (vicepresident esportiu del club fins al 2019) acaba de vendre’s l’últim hotel que tenia. La seva família controlava el grup Selenta –amb el famós Princesa Sofia, entre altres hotels–, que van col·locar a un fons canadenc per 440 milions el 2021. Poc abans s’havien venut el Nobu de Barcelona per 80 milions. I ara s’ha desprès de l'últim hotel: és a València i n’ha obtingut menys de 30 milions, segons va avançar Expansión.

Christine Lagarde no ha tingut tres anys fàcils des que va arribar a presidenta del BCE, però els seus errors de comunicació (en teoria, un punt fort seu) tampoc l’ajuden. Fa setmanes que repeteix que el BCE, immers en una fase d’agudes pujades de tipus, no avançarà les seves decisions, com feia fins ara. Però la setmana passada va anticipar que el BCE faria “diverses” pujades de tipus els mesos vinents. Una contradicció sorprenent en banca central.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat