Lliçons suïsses per a l'empresa catalana

Suïssa / BarcelonaLa república federal de Suïssa fa anys que lluita contra l'etiqueta de paradís fiscal i s'ha establert com un dels motors de la indústria al continent europeu. Coneguda per la xocolata, l'educació tècnica, la química i la rellotgeria, la Confederació Helvètica compta amb una de les densitats de seus de multinacionals més altes del món. A més, té una de les rendes per càpita més altes d'Europa, de 73.029 euros segons dades oficials del 2020, i la taxa d'atur no arriba al 3%. Les lliçons que Suïssa pot donar a l'empresa catalana són múltiples i passen per una política de consens, una aposta per la indústria i la innovació, una educació dual integrada a la feina i un fort orgull pel seu teixit empresarial.

FemCat, la fundació privada d'empresaris catalans, ha triat enguany aquest país per fer-hi una visita amb una cinquantena d'empresaris, professionals de l'àmbit universitari i de la recerca i periodistes, amb visites a empreses capdavanteres com Nestlé, Bobst, Panerai i la universitat tècnica EPFL. Això, sumat a diverses trobades amb catalans que hi viuen, com el comissari del Comitè Olímpic Internacional (COI) Pere Miró, l'emprenedor Josep Solà, l'empresari i expresident d'Òmnium Jordi Cuixart i el president del consell de la farmacèutica Uriach, Lluís Cantarell, posen les bases de com Suïssa ha fet de la seva economia una referència mundial.

Referèndums, consens i diàleg

El sistema polític suís és complex, però es basa en la democràcia directa, la neutralitat i el federalisme. Com a estat federal, comparteixen poder la Confederació, els cantons i les comunes; el panorama polític està format per quatre partits i es caracteritza per l'estabilitat. Generalment, en cada votació el repartiment varia molt poc i, a diferència del sistema al qual estem acostumats a Espanya, a Suïssa el govern està format per un conglomerat de representants de cada partit, més o menys en funció de la quantitat de vots que assoleixi cada un. "Suïssa és dels pocs països del món on el govern no és de coalició, sinó que està representat per tots els partits que surten votats i els ministres es van rotant el rol de president cada any", explicava Lluís Cantarell durant un sopar a Ginebra amb la comunitat FemCat. "Això aporta molta estabilitat i evidencia la voluntat de diàleg i de consens: sempre s'arriba a acords", deia Jordi Baylina, propietari de Polygon Hermez i expert en blockchain establert a Suïssa. "Per exemple, les empreses expliquen els seus projectes als pobles i la gent hi participa, hi diu la seva", afegia.

"Les decisions són sempre consensuades: quan surt el govern federal a parlar, parla el govern federal, no un partit polític", apuntava el directiu de Nestlé Alfred Fenollosa. "Els ciutadans votem cada quinze dies per mil coses, també per canviar la Constitució quan cal. Fem referèndums. Això a Espanya és impensable", afegia. A més, segons apuntava el cap de projectes del secretariat d'estat d'Economia, Tony Moré, "abans de prendre decisions es consulta tot a les associacions econòmiques, al govern i als cantons": "Tothom se sent escoltat", assegura. En aquest sentit, posa d'exemple el test pime: "Cada vegada que hi ha un canvi en una llei, s'ha de poder dir quin serà l'impacte per a les petites i mitjanes empreses i se'ls consulta; això seria interessant per a Catalunya".

Formació

La comunitat catalana a Suïssa lloa sovint "l'alta qualitat del talent" que hi ha al país. No es tracta només d'una bona formació i universitats punteres, com l'EFPL, sinó del sistema formatiu dual, una opció per la qual els joves, als 15 anys, poden entrar en el sistema d'aprenentatge, com s'anomena al país, que equivaldria a la formació professional dual de casa nostra. Lluny de ser una anècdota, és el que escullen gran part dels joves suïssos. Aquest sistema es basa en el fet que l'estudiant, després d'acabar la formació obligatòria, entra directament al món laboral en una empresa i compagina les pràctiques amb la formació teòrica en una escola professional.

És el cas de BOBST, una multinacional líder del sector del packaging amb seu a Lausana, que compta amb un programa de formació de joves (uns 200, actualment) d'entre 16 i 20 anys. D'aquests, un 30% s'acaben quedant a l'empresa quan acaben la formació i la resta canvien de sector o opten per fer un grau universitari. "Ens permet formar joves des de l'empresa de manera pràctica, aprenen el que necessitem a l'empresa i després poden aplicar els coneixements adquirits també a fora", explicava un directiu de BOBST. Aquests programes formatius, presents a la majoria d'empreses suïsses, van a càrrec de l'empresa, però el govern els reconeix amb un diploma oficial. El punt diferencial és que el programa educatiu que es duu a terme en aquests projectes formatius es proposa conjuntament entre empreses i govern, de manera que s'evita l'etern clam que se sent entre l'empresariat català: "Ens costa trobar joves formats amb el que necessitem". Segons Jordi Cuixart, que actualment viu a Neuchâtel, on té una filial de la seva empresa Aranow, "la FP és un dels motius pels quals l'atur juvenil a Suïssa és pràcticament inexistent".

Innovació i emprenedoria

La innovació és un dels pilars de Suïssa i les empreses destinen gran part del seu pressupost a R+D. Segons les últimes dades del 2015, les empreses suïsses hi van destinar més de 22.000 milions i el govern també és partidari de donar ales a l'emprenedoria. Segons explicava l'emprenedor Josep Solà, un dels creadors dels braçalets per mesurar la pressió arterial Aktiia, "aquí es creu en la innovació i, si el govern creu en la teva idea, d'entrada ja et dona 10.000 francs perquè comencis, a fons perdut". "No els fa por innovar, saben que potser hi perdran diners ara, però la visió és a llarg termini; a Catalunya i a Espanya és diferent, la burocràcia és un gran obstacle", explicava. Gràcies a la seva experiència a Suïssa, l'empresa de Solà ja s'ha convertit en un unicorn que no para de tenir ofertes de compra de gegants tecnològics.