Per què Kantox ha estat venuda per 120 M€ tot i tenir pèrdues

Ha sigut una de les notícies de l'any al sector de les start-ups catalanes: Kantox, l’eterna promesa del fintech barceloní, ha fet el salt de ser adquirida per un gran banc. El comprador ha sigut el francès BNP Paribas, que ha pagat 120 milions per comprar el 85% que encara no controlava de la companyia, nascuda el 2011 a Barcelona (tot i que amb seu social a Londres). Els grans guanyadors, a banda dels fundadors, són els fons francesos Partech i Eurazeo (tenien un 23% del capital cadascun) i els fons de Luis Martín de Cabiedes i de Javier Santiso (Mundi Ventures), amb aproximadament un 6% cadascun.

Entre aquests diners i els que BNP pagarà als fundadors de Kantox si en els anys vinents s’assoleixen determinats objectius, la valoració de la companyia en aquesta operació està al voltant dels 150 milions, cosa que la converteix en una de les principals vendes del sector català. Aquestes magnituds poden sorprendre a priori, tenint en compte que Kantox no ha tingut mai un any complet de beneficis: el 2021 va perdre 2,5 milions (l’any anterior, 4 milions) havent facturat 13 milions (un 37% més) i va completar així una dècada sencera de pèrdues. Com s’explica que algú pagui tant per un negoci que perd diners?

Cal anar pas a pas. Una de les claus de Kantox va ser el canvi en el model de negoci que van iniciar el 2017, deixant enrere un model comissionista per impulsar la seva tecnologia pròpia. 

Inicialment, la companyia es dedicava simplement a canviar divises (d’euros a dòlars, per exemple) per internet i amb comissions molt més baixes que els bancs: ho podien fer perquè tenien una estructura més lleugera. Però hi havia un problema: “Vam veure que competir en preu sempre és molt complicat”, explica Philippe Gelis, un dels quatre fundadors de Kantox. El trading, com es coneix aquest negoci, “és de moltes xifres però de pocs resultats”, apunta Luis Martín de Cabiedes.

Per això, a partir del 2017 van començar a canviar el seu negoci i van introduir un programari propi que connectava els sistemes d’informació del client amb els de Kantox: a través d’aquest sistema, la tecnologia de la companyia permetia detectar els riscos que els tipus de canvi podien provocar al client (per exemple, si la lliura esterlina cau sobtadament). I de manera automàtica, el programari cobria els riscos fent les operacions de divises oportunes. “Això sí que era una proposta de valor: encara avui dia no tenim cap competidor directe que faci això”, presumeix Gelis. 

L’encert, per tant, va ser convertir-se en un negoci basat en una tecnologia pròpia, segurament un dels aspectes que més es troba a faltar quan analitzem l’emprenedoria catalana. “A Barcelona hi ha hagut moltes més start-ups de comercialització, on el component tecnològic no és tan important –reflexiona Cabiedes–. Durant molt de temps els inversors han estat preguntant als emprenedors pel volum de vendes de les seves empreses, i quan et pregunten això tot el dia és difícil que l’emprenedor es pugui centrar a desenvolupar la seva tecnologia”.

Sigui com sigui, Kantox perdia diners. Gelis matisa que, des del gener d’aquest any, ja n’han guanyat cada mes i assegura que l’arribada del covid va ajornar l’anhelada entrada en beneficis: “Quan va arribar la pandèmia estàvem començant a tenir els nostres primers mesos de rendibilitat”, explica. Segons l’emprenedor, en el passat l’ecosistema de start-ups es va oblidar de la necessitat que les empreses siguin rendibles, però en els últims mesos això ha canviat. 

“Kantox no guanyava diners, però tenia pèrdues gestionables –diu Cabiedes–. Però, evidentment, el nostre és un negoci d’inversió: posem diners amb l’esperança de cobrar-ne més endavant”. En aquest cas, així ha sigut.

Protagonistes

L’inversor Luis Martín de Cabiedes és una veu sensata a la qual convé escoltar sempre que es radiografia l'ecosistema emprenedor. Sense ser un provocador, no té pèls a la llengua i ho analitza tot amb sentit comú. En conversa amb aquest diari, després d'explicar el model de negoci de Kantox, assegura que ell veu Barcelona “molt bé”, amb una salut emprenedora notable: “Tinc moltes més participades aquí que a Madrid”, assegura.

Ara bé, posats a comparar, on la capital espanyola bat Barcelona és en la quantitat de capital disponible per als emprenedors. Però quin motiu explica aquesta diferència? Per què a Madrid hi ha més calés? La seva resposta: “Perquè a Madrid hi ha l’ICO!” Resulta que el fet que l’Institut de Crèdit Oficial tingui la seu a Madrid reverteix en una quantitat més gran de diners disponibles per als emprenedors de la capital d’Espanya. 

Aquest dilluns la fundació del RCD Espanyol celebrarà un homenatge pòstum a José María Gay, economista i fervent perico. Sempre d’extraordinari bon humor, Gay va arribar a ser membre de la directiva del club i, com a analista dels comptes dels clubs de futbol, qüestionava algunes pràctiques de Florentino Pérez, que el va arribar a demandar als tribunals. Gay, persona íntegra, va guanyar el judici. L’homenatge que rebrà avui és més que merescut.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat