Com es gestiona l'endemà de la mort del fundador d'una empresa?

BarcelonaLa mort sobtada d'una persona és sempre un fet traumàtic per als seus éssers estimats, i en el cas d'un empresari també ho pot ser per al negoci que va fundar. L'adeu inesperat de l'impulsor de Mango, Isak Andic, traspassat el cap de setmana passat en un accident mentre feia senderisme, ha deixat un buit enorme a la firma de moda que va crear amb el seu germà Nahman el 1984. Així i tot, el conseller delegat, Toni Ruiz, i el primer dels tres fills d'Andic, Jonathan Andic, han insistit en els missatges a la plantilla que Mango es troba en el seu millor moment i que, malgrat la tragèdia, honraran el llegat del fundador perquè l'empresa continuï creixent com fins ara.

Com es gestiona l'endemà de la mort de la persona que ha aportat la visió i les idees clau per engegar una companyia? Quin efecte pot tenir un daltabaix com aquest en els seus treballadors, clients, proveïdors o accionistes? Quines mesures es poden aplicar de manera preventiva? L'ARA n'ha parlat amb tres experts.

"El tema principal és tenir una arquitectura institucional adequada, i Mango la té. Que les coses no depenguin d'una sola persona, perquè la vida continua; està tot prou ben dissenyat perquè el canvi de president no sigui un problema", afirma el professor emèrit i extitular de la Càtedra d'Empresa Familiar de l'escola de negocis Iese Josep Tàpies.

En la seva opinió, el de Mango és un "cas de llibre" per explicar a classe per què és important institucionalitzar una companyia a temps. "Ell ja estava deslligat de la gestió diària de la companyia i es dedicava a fer el que li agradava, com les seves tasques filantròpiques. La gent ja no veia una empresa unipersonal. Ho va saber fer molt bé", afegeix Tàpies. L'acadèmic reconeix que Andic era "l'ànima de la companyia" i que hi ha un component "inspirador" que es trobarà a faltar, però recorda que el pla estratègic de Mango ja està previst fins al 2026, amb una inversió de 600 milions d'euros en els pròxims quatre anys: "Amb Isak o sense ell, això s'hauria fet així".

El conseller de famílies empresàries Jordi Tarragona apunta que una companyia "que ho fa bé" té planificat el relleu i està preparada per als imprevistos. "Normalment la previsió és directament proporcional a la dimensió de l'empresa", afegeix. Per exemple, en casos de negocis petits s'ha trobat amb propietaris d'una empresa que han mort sense tenir fet el testament i això ha complicat la successió. En aquest sentit, recorda que la deixa pot incloure condicions, com ara que els hereus hagin de mantenir un directiu concret al capdavant per cobrar-la, que hagin d'esperar un temps determinat per vendre's la seva part de l'empresa o que hagin de transmetre les accions als seus fills.

L'expert indica que, a més de la successió en la propietat, cal tenir en compte la successió en el consell d'administració i la direcció, però remarca que el relleu més complicat és el del lideratge de la família. "Per bé i per malament els sentiments estan més presents que en l'empresa no familiar, i a vegades hi ha temes que venen de la infància. La família és el que queda després d'una herència. Caín i Abel també eren germans", sentencia Tarragona. Per això, recomana mecanismes com els protocols familiars, un document que signen els membres implicats per regular el present i el futur de l'empresa.

Marcel Planellas, professor del departament de direcció general i estratègia d’Esade, recorda que el repte de la segona generació d'una empresa familiar és continuar amb el llegat del fundador i saber fer créixer l'empresa. "No és fàcil, inicialment hauran de viure amb la comparació. Aquesta transició entre la primera i la segona generació cal preparar-la i planificar-la", destaca. En aquest sentit, apunta a la necessitat que Toni Ruiz i Jonathan Andic siguin un "tàndem" en aquesta nova etapa a Mango i considera que l'empresa també ha pres mesures per gestionar el dol de manera col·lectiva dins seu, com ara l'acte on més de 3.000 treballadors es van congregar a la seu per retre homenatge a Andic. "A nivell extern, arran d'aquesta crisi, em sembla que Mango no tindrà problemes amb els proveïdors. L'empresa no ha tancat ni un dia les botigues i, de fet, per a molts clients haurà estat un descobriment conèixer la història i la personalitat polièdrica del seu creador", diu Planellas.

Dels Lara a Gramona: altres relleus imprevistos

El cas de Mango no ha estat el primer ni serà l'últim en què un empresari mor de manera imprevista sense que hi hagi un successor clar per al negoci, almenys fins a la lectura del testament. Quan el 1995 el seu germà Fernando, el candidat a capitanejar el futur de Planeta, va morir en un accident de cotxe, el relleu va passar de cop a José Manuel Lara Bosch. El seu pare li va confiar el càrrec de conseller delegat i aquest va convertir la companyia en un dels grups editorials més grans del món. També va ser totalment inesperat l'adeu, als 63 anys, de Xavier Gramona, que va patir una caiguda mentre treballava al celler que portava el seu cognom i que liderava amb el seu cosí Jaume. El seu fill Leo i el fill de Jaume Gramona, Roc, són la sisena generació de l'empresa i els que han quedat ara al capdavant del negoci, en una successió que ja estava prevista però que encara no s'havia materialitzat quan la pèrdua de Xavier Gramona va colpejar sobtadament la família.

Tarragona també recorda l'exemple dels grans magatzems El Corte Inglés, quan l'aleshores president, Isidoro Álvarez, va morir abans del previst. L'empresa havia nomenat com a successor el seu nebot, Dimas Gimeno, que aleshores va passar de ser conseller delegat a ser president del grup, però sense tenir el mateix control accionarial del seu predecessor. Això va desencadenar que les filles d'Álvarez, Marta i Cristina Álvarez, s'oposessin a la seva gestió i acabessin arrabassant-li el càrrec, en una lluita interna que també va arribar als tribunals. "En aquest cas, la nova propietat va aconseguir canviar la direcció de la companyia", recorda el conseller d'empreses familiars.