Fuga d'empreses: des de l'1-O se'n van més companyies de Madrid que de Catalunya
El Principat guanya facturació amb els trasllats de seus, mentre que la comunitat de la capital espanyola en perd
BarcelonaÉs innegable que l'1-O va provocar un moviment de canvi de seu social d'empreses catalanes. Però sovint es llegeixen, reboten i sovint també es magnifiquen informacions que asseguren que aquest moviment no s'ha aturat; l'últim cop va ser la setmana passada. Un repàs en profunditat a les dades, però, contradiu aquest relat catastrofista. Després de l'impacte inicial del darrer trimestre del 2017, quan un reguitzell d'empreses catalanes van treure la seva seu social de Catalunya amb el suport d'un decret aprovat pel govern de Mariano Rajoy per accelerar els trasllats, durant el 2018 es va anar moderant el moviment i a partir del 2019 es va frenar totalment.
Les dades oficials dels registradors indiquen que des del darrer trimestre del 2017 fins al final del 2022 han marxat de Catalunya 8.753 empreses i n'han arribat des d'altres comunitats 3.748. És a dir, un saldo negatiu de 5.005 empreses. En el cas de Madrid, la comunitat més beneficiada pel trasllat de seus catalanes, n'han marxat 8.921 i han arribat 12.610 seus socials. És a dir, un saldo positiu de 3.689 empreses. Però cal tenir en compte que de Madrid se'n van més empreses que no pas de Catalunya*. I al mateix temps, Madrid capta més empreses d'altres comunitats –no només del Principat– que Catalunya.
Aquestes dades corresponen al global des de l'últim trimestre del 2017. Però si s'analitza per anys, hi ha dues dades significatives. Mentre el nombre d'empreses que se'n van de Madrid va en augment –van ser 1.279 el 2017 i 1.454 el 2022–, en el cas català la tendència és la inversa: van marxar 2.636 empreses l'últim trimestre del 2017 mentre que en tot el 2022 només van ser 811 les companyies que van traslladar la seva seu social.
Aquesta tendència, a més, s'accentua quan només es mira el balanç entre les empreses de Catalunya que s'han traslladat a Madrid i les que des de la comunitat que governa Díaz Ayuso han arribat al Principat. El balanç global des de l'1-O és clarament favorable a Madrid. De Catalunya han marxat des d'aleshores a la comunitat de la capital 4.368 companyies, mentre que de Madrid han vingut a Catalunya 1.875 empreses. Però el gran transvasament va ser el 2017 i el 2018. Des de llavors la diferència s'ha anat retallant i el 2022 la situació és pràcticament d'equilibri: 336 empreses han anat de Catalunya a Madrid, mentre que 329 han viatjat de Madrid a Catalunya.
A més, la tendència d'empreses de Catalunya que se'n van a Madrid és decreixent des del 2020, mentre que en el cas de companyies de Madrid que van a Catalunya la tendència es va capgirar el 2022, en passar de 303 el 2021 a 329 el 2022.
Per acabar de mostrar el quadre, s'ha de tenir en compte que, malgrat el rebombori, de Catalunya durant aquests cinc anys s'han traslladat a altres comunitats un 1,3% de les empreses actives. I la proporció d'empreses actives al Principat sobre el total de l'Estat pràcticament no ha variat: s'ha passat del 18,5% el 2017 al 18,48% el 2022.
Catalunya guanya facturació
Un altre tòpic sobre el trasllat de seus és que les empreses de Madrid són més grans i amb més facturació, mentre que Catalunya és un país de pimes i precisament les empreses grans són les que han traslladat la seva seu. Des del 2017 la companyia Informa, del grup Cesce, especialitzada en informes empresarials, analitza el balanç de canvi de seus, però també el saldo per comunitats de facturació que es guanya o es perd amb aquests moviments.
L'any 2018 Catalunya va perdre facturació amb el trasllat d'empreses (-14.878 milions d'euros) i Madrid en va guanyar (+11.585 milions). Però des d'aleshores, any rere any, amb el trasllat d'empreses Catalunya guanya facturació mentre que Madrid en perd. Catalunya va sumar 1.587 milions el 2019, 3.005 milions el 2020, i 54 milions el 2021; mentre que Madrid va restar 969 milions el 2019, 4.642 el 2020 i 1.070 milions el 2021. És a dir, tret de l'impacte inicial de l'últim trimestre del 2017 i l'any 2018, del 2019 al 2021 Catalunya va guanyar 4.646 milions en facturació pel trasllat de seus i Madrid va perdre 6.681 milions. Les dades del 2022 encara no estan recollides. Però només en el tercer trimestre, l'últim balanç disponible, Catalunya va sumar 36,6 milions, mentre que Madrid va restar 2.987 milions.
El difícil retorn a Catalunya
Quan el 2017 el PP va aplanar el camp per facilitar la sortida d'empreses de Catalunya, algunes grans companyies van optar per mantenir-se al Principat. Entre elles Seat, l'empresa més gran de Catalunya, però també altres filials de multinacionals, com Nestlé España, per exemple. Entre les grans cotitzades hi va haver una tendència generalitzada a traslladar-se. I s'ha convertit ja en un costum que a les presentacions de resultats dels dos grans bancs catalans, CaixaBank i Sabadell –el primer es va traslladar a València i el segon a Alacant– es pregunti si retornaran la seva seu a Catalunya. La resposta habitual és que no n'hi ha la intenció.
Malgrat que les grans cotitzades no mostren intencions de tornar a Catalunya, l'any 2019 sí que es va notar un cert moviment d'empreses que havien marxat i tornaven al Principat. Un informe de Foment i Fepime reconeixia el retorn d'algunes empreses, en concret 108, que havien marxat entre el 2017 i el 2018. Entre aquests retorns van destacar, pel seu volum de vendes, el grup GM Fuel i Bayer Cropsciences.
Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball –la patronal catalana de les grans companyies–, s'ha posat com a objectiu en les dues ocasions que ha fet campanya per al càrrec aconseguir que les empreses que van traslladar la seva seu social pel Procés tornin a Catalunya. Quan va optar al segon mandat, Sánchez Llibre va admetre que aquest objectiu no s'havia assolit, i va assegurar que buscaria "liderar la resposta econòmica de Catalunya davant la situació geopolítica fent de Foment un lobi eficaç per defensar la competitivitat de les empreses a Catalunya, a Espanya a través de la CEOE, i també a la UE".