Els desafiaments globals que afrontarà l'empresa catalana el 2023

BarcelonaSi el pes de la indústria ha proporcionat històricament a l'economia catalana una salut de ferro, la progressiva obertura al món de les últimes dècades ha estat el seu carboni. El producte? Una economia més resistent i versàtil. De fet, Catalunya va exportar el 2022 per volum de 93.500 milions d'euros, la xifra més alta de la sèrie històrica, segons estimacions de la Generalitat. Però si la seva obertura al món ja ha adquirit la condició de propietat, també la seva reactivitat als riscos i les amenaces globals.

Segons Acció, hi ha set tendències que amenacen les empreses catalanes el 2023, un any que comença amb la guerra a Ucraïna a l'horitzó i l'escapçament de la recuperació econòmica iniciada després de l'aturada pel covid.

Per al director d'empresa de Pimec, Carles Mas, assistim ara mateix a un possible canvi d'escenari i de cicle econòmic perquè tot el que estava en equilibri pot canviar: "Estem recomponent el puzle econòmic mundial". Una situació que les empreses, segons el secretari general adjunt i director d'economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo, viuen en forma d'afebliment de la demanda, per a la qual es preveu un creixement més baix aquest any, i amb més dificultat comptable per a aquelles que s'hagin d'endeutar perquè patiran una situació de tipus d'interès més alts.

Les tensions geopolítiques

"La batalla més important que tenim en aquest moment sens dubte és la dels Estats Units amb la Xina". Són paraules de l'ex secretari general de l'OTAN i exministre Javier Solana, ara fa tres mesos, davant una mostra de la burgesia catalana congregada a l'auditori d'una de les torres de La Caixa. Faltaven pocs dies per al vintè congrés del Partit Comunista Xinès i poc més d'un mes per a les midterms nord-americanes. Una tesi que Acció recull al seu informe, advertint d'una creixent confrontació de les dues potències en els últims anys que també es materialitzarà en els àmbits comercial i tecnològic.

Per a Mas, l'equilibri actual es basava en el fet que els EUA eren la potència hegemònica que movia tota l'economia, cosa que pot entrar en crisi i, de retruc, comportar que el dòlar deixi de ser la divisa de referència. Ara bé, avisa que són tendències que indiquen una direcció, però "ningú té la bola màgica".

"No sabem qui seran els pròxims líders del món ni econòmics ni empresarials. L’últim cicle econòmic han sigut les tecnològiques, com Facebook, Google i Apple, però no hi ha cap raó perquè continuïn sent els líders empresarials del nou cicle econòmic. Quan es produeix un canvi de cicle econòmic, els líders anteriors ja no solen encapçalar el nou. Caldrà veure si seran les tecnològiques o serà una altra cosa", ha afegit.

Les cadenes de valor global

Primer la pandèmia i després la guerra han situat a la palestra mediàtica les cadenes de valor globals, que han vist elevat el seu índex de pressió fins a nivells històrics, cosa que ha causat un augment de preus que ha afectat sobretot el sector agrari, les indústries intensives en energia, l'automoció i el sector logístic i de transport. A l'informe, Acció apunta que "no és estrany, doncs, que les empreses es replantegin diversificar o escurçar les seves cadenes de valor global per fer-les més resilients i segures".

En aquest sentit, Guillermo apunta que encara s'han de veure les afectacions que es poden produir per la ruptura d'estocs derivada de l'impacte de la pandèmia a la Xina i la manca de subministrament de productes industrials. "Si hi ha crisi sanitària important a la Xina, en alguns casos es podria patir falta de productes".

Una altra derivada és l'ús del comerç com a arma, en el sentit que energia, aliments, primeres matèries i tecnologia siguin utilitzats per fer xantatge als països que en depenen. "També s'ha donat en l'àmbit de les inversions estrangeres per la importància que donen els països a protegir àmbits estratègics perquè no passin a mans d'empreses de països tercers, sobretot els considerats rivals", recull l'informe, que recorda que la pandèmia de covid va ser un dels desencadenants clau.

L'emergència climàtica

En matèria climàtica, l'informe posa en relleu que la societat, l'economia i els ecosistemes catalans es veuran cada vegada més afectats per l'augment de l'escalfament global i els desastres naturals derivats del canvi climàtic.

Una primera derivada és que la falta de pluges està causant una "dràstica caiguda" de la producció d'energia hidroelèctrica a Espanya. L'informe recorda que del gener al juliol de l'any passat, segons dades de Red Eléctrica de España (REE), la producció es va reduir a la meitat (-49,5%) respecte als set primers mesos de l'any anterior.

Segons el pols empresarial sobre la sostenibilitat, un 89% dels directius de les empreses catalanes enquestades han previst definir plans de transició per aconseguir la neutralitat climàtica i el 100% de les companyies catalanes ja han definit una estratègia en matèria de sostenibilitat.

El xoc energètic

Si hi ha un damnificat principal per l'increment de preus dels combustibles fòssils és el sector industrial. En aquest sentit, Acció veu "imprescindible" la descarbonització de la indústria per assolir una transició energètica dels seus mètodes de producció.

De fet, segons un estudi de Pimec presentat al setembre, la meitat de les pimes catalanes estan en perill d'entrar en pèrdues per l'impacte dels costos energètics en els seus balanços i 480.000 llocs de treball estan amenaçats si no s'adopten mesures a curt termini.

Per a Guillermo, és el tema estrella d'enguany i que situa l'empresa catalana en la tessitura d'articular mesures d'eficiència energètica, però adverteix que moltes companyies no podran traslladar costos en un context de caiguda de la demanda, de manera que aquest desplegament s'acabarà carregant més sobre els marges.

La inseguretat alimentària

L'impacte de la guerra d'Ucraïna fa temps que també ha arribat al cistell de la compra, que podria ser fins a 830 euros més car al cap de l'any per a una llar mitjana espanyola, segons dades de l'INE. De fet, això ha motivat l'últim paquet de mesures del govern espanyol, que suprimeix l'IVA dels aliments de primera necessitat i el rebaixa del 10% al 5% en el cas de l'oli i la pasta.

En matèria comercial, Ucraïna era el principal proveïdor de Catalunya l'any 2021 de blat de moro i oli de gira-sol, amb unes importacions que representaven el 34,9% i el 43,7% de total, respectivament. L'informe explica que les empreses catalanes que importen aquests productes i uns altres de provinents d'Ucraïna "han diversificat" les compres a altres països.

En el cas del blat de moro, Catalunya l'ha importat principalment de França, els Estats Units i el Brasil: les compres a aquest últim país, de fet, es van multiplicar per més de tres els primers nou mesos de l'any, respecte al mateix període del 2021.

Tecnologia i economia global

Els dos altres elements que completen l'informe d'Acció són els riscos tecnològics i la desacceleració econòmica mundial. En el primer àmbit, l'agència per la competitivitat de l'empresa apunta, citant un informe de Barcelona Digital Talent, que a Catalunya falta talent digital: "Mentre que per a una oferta de feina convencional es presenten de mitjana 60 professionals (el 2021), per a una oferta en l'àmbit digital tan sols se'n presenten 15".

Quant a l'alentiment econòmic, el Clima Empresarial de Catalunya del tercer trimestre del 2022 recull que la majoria dels establiments empresarials catalans preveuen que els preus i els costos laborals continuïn augmentant el 2023: un 82,2% el preu de l'energia i un 77,9% en el cas des preus de compra de mercaderies o primeres matèries. De fet, més de la meitat de les empreses creuen que apujaran els preus finals de venda.

Què hi poden fer les empreses?

El director d'empresa de Pimec creu que les empreses, sobretot les pimes, han d'intentar incorporar la innovació com a hàbit empresarial. "Això no és fàcil perquè hi ha molt desconeixement i necessites un acompanyament", assegura, perquè en moltes petites i mitjanes empreses es demanen aquests rols a persones que no el poden fer. Per altra banda, creu que les empreses catalanes han d'apostar per la col·laboració perquè la mida és molt important: des d'estudiar aliances amb un proveïdor que compra a fora i utilitzar els seus canals per exportar fins a preveure possibles fusions.

També posa deures a les administracions: considera que han de tendir a crear les condiciones necessàries perquè l'activitat econòmica tingui les mínimes barreres possibles, derivant la despesa pública que no estigui compromesa a incentivar el sector productiu, sigui en infraestructures o en formació, i avançar en la desburocratització de l'administració: “Necessites certa agilitat perquè si has de fer noves inversions, no hagis d’esperar anys a poder-la construir”.

Guillermo proposa que les empreses prioritzin les vendes, com han fet les automobilístiques arran de la falta de xips, centrant-se en els vehicles que tenen més marge, o bé buscar elements per apaivagar el cost de l’energia, valorant la possibilitat de fer plans d’eficiència energètica o, sempre que sigui possible, fer ús d’energies alternatives.

"Abans el que es considerava adequat era no tenir estocs –amb el sistema de just in time com a referència–, per no incórrer en consums de finançament en aquest tipus de producte. Ara surt més car tenir parada la fàbrica perquè potser no tens aquests productes", conclou.