El difícil camí de la Generalitat per tornar als mercats

BarcelonaAquest 2022 es compleixen deu anys del rescat de la Generalitat: l’estiu del 2012 el Govern català es va veure obligat a demanar l’assistència financera de l’Estat, va perdre l’accés als mercats de capitals i va passar a dependre del FLA, el fons creat pel govern central per finançar les comunitats amb problemes. “El Tesoro és ara el nostre banc”, repetia l’aleshores conseller Andreu Mas-Colell, que també explicava la paradoxa de la Generalitat, una administració sota rescat però que “no ha rebut [de l’Estat] ni un euro, ni com a transferència pressupostària ni com a FLA, que no fossin diners amb què [els catalans] no haguéssim contribuït”. Traducció: estem sota rescat però en realitat tot el que rebem ja ho hem pagat abans.

Passats aquests deu anys, la Generalitat s’ha marcat l’objectiu de tornar als mercats de capitals. El 2019 l’equip de Pere Aragonès a Economia ja va dir que tenia la intenció de fer-ho, però l’arribada del covid va acabar avortant el projecte. Ara el conseller Jaume Giró ha recuperat aquests plans i ja ha dit diverses vegades que vol que la Generalitat torni a emetre deute al llarg d’aquesta legislatura.

El Govern admet que col·locar bons directament als mercats seria més car que fer-ho a través de l’Estat (com que aquest últim té millors notes de les agències de qualificació, els inversors li demanen interessos més baixos quan li deixen diners). Tot i això, el Govern creu que seria un “senyal de confiança” poder tornar als mercats de capitals. Avui ja hi ha set comunitats que ho fan: Madrid, el País Basc, Navarra, Galícia, Astúries, les Canàries i Castella i Lleó.

Les normes per poder tornar

El retorn no és senzill. Per poder anar als mercats s’ha d’obtenir el permís de l’Estat. Això sempre ha estat així i s’explica perquè, tot i que les administracions autonòmiques puguin emetre deute, qui garanteix el retorn dels diners als inversors és, en última instància, el Tresor espanyol. És per això que els bons de la Generalitat sempre duen el segell del Regne d’Espanya.

I per obtenir el permís de l’Estat s’han de complir les seves normes, que són bàsicament dues: la primera, que alguna agència de ràting puntuï la Generalitat fora del bo porqueria. I la segona, complir els tres objectius d’estabilitat que fixa anualment el ministeri d’Hisenda (límit de dèficit, límit de deute i límit de despesa). 

El 2018, la Generalitat va aconseguir complir els objectius de dèficit, deute i despesa per primer cop, i això va alimentar la possibilitat de tornar als mercats durant el 2019 o el 2020. Però en aquell moment no es va poder fer perquè les tres agències de ràting que avaluen la Generalitat situaven el seu deute al nivell porqueria (és a dir, que consideraven probable que els inversors que li prestessin no recuperessin els diners).

Actualment, però, ja hi ha dues agències (Fitch i DBRS) que han tret el deute català del nivell porqueria, de manera que això ja no és un obstacle. Però ara el problema és que el que es va complir el 2018 (objectius de dèficit, deute i despesa) ja no es dona. Com que aquests objectius actualment estan suspesos, el que agafa Hisenda de referència és si es van complir el 2019, l’últim any en què van estar en vigor. I aquell any la Generalitat els va incomplir.

Al departament d’Economia argumenten que, tot i que s’incomplís el 2019, la Generalitat ha tingut un dèficit inferior al que l’Estat recomanava a les comunitats tant per el 2020 com el 2021. “Això s’hauria de tenir en compte —diu una portaveu d’Economia—, la lògica diu que podríem emetre deute”.

Però el ministeri d’Hisenda respon que no. Un portaveu reitera que el que, mentre els objectius d’estabilitat estiguin suspesos, el que regeix és si es van complir el 2019. I com que Catalunya no ho va fer, no pot sortir als mercats.  

Aquesta complexa situació té una conclusió final: aplicant les normes d’Hisenda, la Generalitat no podrà emetre deute tampoc durant el 2023 (ja que els objectius d’estabilitat d’aquest any segueixen suspesos i encara regeix el que va passar el 2019), com confirma un portaveu del ministeri. Com a molt d’hora ho podrà fer, per tant, el 2024. I la legislatura s’acaba, a tot estirar, el febrer del 2025.

Protagonistes

El saló audiovisual ISE ha prorrogat el seu contracte amb Fira de Barcelona fins al 2024, segons va revelar la setmana passada Mike Blackman. El director general de l’ISE va explicar en una xerrada amb el president de la Fira, Pau Relat, que el contracte original era de tres anys (fins al 2023) però com que el 2021 el saló es va fer només a mig gas, s’ha allargat un any més. Blackman es va desfer en elogis per les facilitats que li han posat tant la Fira com les autoritats de la ciutat, va restar importància al context polític (“ho vam mirar i vam veure que la gent vol fer negocis”) i va explicar que havien triat Barcelona perquè ho tenia gairebé tot (accessibilitat, hotels, preus i hospitalitat). Només fallava en dos punts: domini de l’anglès i carteristes. 

Divendres 18 va esclatar el conflicte diplomàtic que triangula entre el Marroc, Algèria i el Sàhara Occidental. Al ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, la crisi el va enxampar a Barcelona. Al migdia va visitar el Cercle d’Economia i encara corria per la ciutat quan el Marroc va donar a conèixer el canvi de posició d’Espanya respecte al poble saharaui. Al final, davant l’allau de consultes que rebia dels mitjans de comunicació, el ministre va optar per convocar una roda de premsa a la Delegació del govern a la capital catalana. 

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat